Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
19 de novembre de 2003
Novetats  
   
La llengua de la música: les festes de la Mercè i el festival Grec d'estiu de Barcelona
Contrastant
   
 

 

Us oferim a continuació un seguit de dades referents a la música programada per l'Ajuntament de Barcelona al festival Grec i a les festes de la Mercè. Les dades, que abasten el període 1993-2003, procedeixen dels programes que edita l'Ajuntament. i han estat ordenades per Contrastant mitjançant l'aplicació de tres criteris: la nacionalitat dels músics, la llengua que utilitzen per fer la seva feina i la presència o l'absència de veu en les obres musicals.

1. Les festes de la Mercè

A continuació us oferim tres quadres elaborats a partir dels programes de les festes de la Mercè.

Quadre 1: Nombre total d'espectacles musicals oferts en el marc de les festes de la Mercè en el període 1993-2003.

Festival instru mental català instru mental espa nyol instru mental altres nacio nalitats vocal en català vocal en espa nyol per catalans vocal en espa nyol per altres vocal en català i espa nyol vocal en anglès vocal en altres llengües
Mercè 2003
10
3
9
24
27
34
-
30
19
Mercè 2002
19
-
-
1
19
23
2
7
16
Mercè 2001
15
-
10
7
29
13
6
12
5

Mercè 2000

12
-
3
10
18
14
-
4
13
Mercè 1999
14
-
8
2
16
8
2
5
6
Mercè 1998
3
-
-
17
20
16
2
19
4
Mercè 1997
21
-
-
11
40
7
2
5
2
Mercè 1996
10
-
10
19
33
7
-
41
14
Mercè 1995
4
7
15
14
24
-
2
15
10
Mercè 1994
9
-
1
10
-
8
2
7
12
Mercè 1993
12
-
2
18
12
7
3
5
5

Quadre 2: Nombre d'espectacles musicals en català i en espanyol en termes percentuals

Festival Total vocal % en català % en espanyol
Mercè 2003
134
17'9
45'2
Mercè 2002
68
1'4
61'7
Mercè 2001
72
13'8
62'5
Mercè 2000
59
16'9
54'2
Mercè 1999
39
7'6
61
Mercè 1998
78
23
47
Mercè 1997
67
17'9
71
Mercè 1996
114
16'6
35
Mercè 1995
65
21
36'9
Mercè 1994
39
28'2
23
Mercè 1993
50
38
40
785
18'4
48'9

Quadre 3: Nombre d'espectacles musicals sense veu classificats segons la nacionalitat dels musics en termes percentuals

Festival Total instrumental % instrumental català % instrumental espanyol

% instrumental altres

Mercè 2003
22
45
13'6
41'4
Mercè 2002
19
100
-
-
Mercè 2001
25
65
-
35
Mercè 2000
15
80
-
20
Mercè 1999
22
63'6
-
36'4
Mercè 1998
3
100
-
-
Mercè 1997
21
100
-
-
Mercè 1996
60
50
-
50
Mercè 1995
26
15'3
26'9
42'2
Mercè 1994
10
90
-
10
Mercè 1993
14
85
-
15
197
72'2
3'7
24'1

2. El festival Grec d'estiu

Tot seguit us oferim tres quadres més elaborats a partir dels programes del festival Grec.

Quadre 4: Nombre total d'espectacles musicals oferts en el marc del Festival Grec d'estiu en el període 1993-2003.

Festi val instru mental català instru mental espa nyol instru mental altres nacio nalitats vocal en català vocal en espa nyol per catalans vocal en espa nyol per altres vocal en català i espa nyol vocal en anglès vocal en altres llengües
Grec 2003
7
3
11
3
1
11
1
8
6
Grec 2002
5
-
6
3
2
22
2
12
7
Grec 2001
6
-
4
5
1
10
-
2
6
Grec 2000
4
-
-
3
3
11
-
4
12
Grec 1999
3
4
2
4
2
17
-
4
7
Grec 1998
4
1
7
5
1
19
-
5
7
Grec 1997
2
-
3
6
-
18
-
8
4
Grec 1996
4
-
6
5
1
18
-
-
12
Grec 1995
1
-
2
1
12
6
9
-
Grec 1994
8
-
2
1
3
9
-
6
6
Grec 1993
3
-
1
1
-
4
1
3
3

Quadre 5: Nombre d'espectacles musicals en català i en espanyol en termes percentuals

Festival Total vocal % en català % en espanyol
Grec 2003
30
10
40
Grec 2002
48
6'25
50
Grec 2001
24
20'8
45'8
Grec 2000
33
9
42
Grec 1999
34
11
55'8
Grec 1998
37
13'5
54
Grec 1997
36
16'6
50
Grec 1996
36
13'8
52
Grec 1995
28
14'2
53'5
Grec 1994
25
4
49
Grec 1993
12
8'3
41'6
343
11'58
48'5

Quadre 6: Nombre d'espectacles musicals sense veu classificats segons la nacionalitat dels músics en termes percentuals

Festival Total instrumental % instrumental català % instrumental espanyol % instrumental altres
Grec 2003
21
33
14'2
52'8
Grec 2002
11
45
-
55
Grec 2001
10
60
-
40
Grec 2000
4
100
-
-
Grec 1999
9
33
44'4
22'6
Grec 1998
12
33
8'3
58'7
Grec 1997
5
40
-
60
Grec 1996
10
40
-
60
Grec 1995
3
33
-
67
Grec 1994
10
80
-
20
Grec 1993
4
75
-
25
99
52
6
42

3. Observacions

Els músics que no utilitzen la veu -"música instrumental" al quadre- els hem classificat, segons el seu origen nacional, en tres categories, "catalans", "espanyols" i "altres nacionalitats". Els músics que utilitzen la veu -"música vocal" als nostres quadres- els hem classificat segons la llengua que utilitzen quan fan música. Les llengües que hem diferenciat són el català, l'espanyol i l'anglès; les actuacions musicals en llengües diferents d'aquestes les hem comptabilitzat dins de l'apartat "altres llengües". En el cas de l'espanyol hem introduït un criteri extralingüístic, el de l'origen català o no català del músic o la banda, que ens permet conèixer millor els criteris que ha utilitzat l'Ajuntament de Barcelona per programar música.

Als apartats "música instrumental català", i "música vocal en espanyol per catalans" hi hem comptat els músics nascuts o formats a qualsevol indret dels Països Catalans.

És indubtable que aquest estudi, tot i la pretensió de rigor que l'ha presidit, té un marge d'error difícil de quantificar. En efecte, pel fet obvi que no hem assistit a la gran majoria dels concerts ressenyats, no tenim una certesa absoluta respecte a la llengua que han utilitzat alguns músics. Conscients d'aquesta limitació, hem fixat i hem aplicat uns criteris que ens han semblat raonables. Pel que fa als músics catalans que no coneixem, hem considerat que utilitzen el català els que posen un nom en aquesta llengua a la banda o a les seves creacions, mentre que els que porten un nom de grup o un títol de concert en espanyol els hem comptabilitzat a l'apartat de "música vocal en espanyol per catalans". També hem tingut dubtes pel que fa a la llengua emprada per grups africans, ja que no sabem si fan servir l'anglès, el francès o alguna llengua africana. En aquest cas hem comptabilitat l'actuació dins de l'apartat d'"altres llengües", si el nom del grup no era en anglès ni en francès. També és possible que haguem comès errors a l'hora de classificar les músiques de noves tendències, ja que no sabem del cert si utilitzen o no la veu en les seves creacions. Sembla raonable pensar que poc o molt l'utilitzen i per això les hem comptabilitzat com a música vocal, en català, si el nom de la banda, del músic o de les seves creacions és en català, en espanyol, si els noms són en aquesta llengua, i en anglès, si els noms són en anglès.

4. Fets

1. En xifres absolutes durant aquests onze anys hi ha hagut moltes més actuacions musicals amb veu - "música vocal"- que sense veu -"música instrumental". Les actuacions sense veu han estat 99 al Grec i 197 a la Mercè, mentre que les actuacions amb veu han estat 343 al Grec i 785 a la Mercè.

2. La música instrumental feta per catalans representa el 72,2 % del total a la Mercè i el 52 % al Grec, mentre que la música vocal en llengua catalana representa el 18,4 % del total a la Mercè i l'11,58 % al Grec.

3. La música instrumental feta per espanyols representa el 3,7% del total a la Mercè i el 6 % al Grec, mentre que la música vocal en llengua espanyola representa el 48,9% del total a la Mercè i el 48,5% al Grec.

4. Ens trobem, doncs, davant d'un altre àmbit en què l'ús de la llengua catalana és netament inferior al de la llengua espanyola. En aquest cas la decisió sobre allò que s'ofereix al ciutadà està en mans de l'Ajuntament de Barcelona i, per tant, és aquest qui ha decidit en aquests onze anys que hi hagi tres vegades més música en espanyol que en català.

5. A la major part de països del món la música vocal que senten els seus habitants és, en una proporció molt alta, en la llengua del país o en anglès. A Barcelona la major part d'hores de música programada són en espanyol i en anglès, per aquest ordre. L'espanyol juga, doncs, el paper de música del país. El programador ni tan sols es planteja l'objectiu d'igualar al 50% el català i l'espanyol en compliment del bilingüisme que defensa el partit majoritari a l'Ajuntament de Barcelona.

6. La majoria de les actuacions musicals que utilitzen el català estan incloses al festival Mercèfolk, cosa que vol dir que gran part de la música en català s'inscriu en un únic gènere musical, el folk, i està concentrada en un sol lloc de la ciutat, la Plaça de Sant Jaume. La música en català és molt menys visible que l'altra, ja que per trobar-se-la sense consultar horari cal anar a un lloc concret de la ciutat. La música en espanyol, per contra, està més diversificada tant físicament com estilística (flamenc, música llatina, pop-rock, noves tendències, etc.). Si prescindíssim de l'estil folk, la desproporció entre la música en català i la música en espanyol encara seria més gran, podríem dir que seria aclaparadora.

5. Interpretacions

Dèiem en un article intitulat La llengua de la cultura catalana que estem d'acord amb els bilingüistes liberals quan diuen que la política cultural no ha de tenir com a objectiu prioritari generar identitat, però advertíem que cal que els responsables d'aquest àmbit siguin conscients que, malgrat tot, la política cultural genera identitat i que aquest fet ha de ser tingut en compte a l'hora de programar i de prendre decisions. La música que programa l'Ajuntament de Barcelona a les festes de la Mercè i al festival Grec d'estiu no és la música que fan els ciutadans de Barcelona. L'Ajuntament va a buscar els músics i la majoria els va a buscar fora de la ciutat. En conseqüència aquesta tria està regida per uns criteris explícits o implícits. Molts, a dins i a fora de l'ajuntament, defensaran que el criteri bàsic ha de ser l'artístic, és a dir, que s'ha de programar bona música. Hi estem d'acord. Ara bé, aquest criteri no explica que el cinquanta per cent de la música vocal programada sigui en espanyol. En efecte, algú pot creure, sincerament, que la música en espanyol és millor que la que es fa en altres llengües? Un altre criteri que, de ben segur, d'altres defensarien al costat de l'artístic és el de la varietat d'estils i de tendències. En efecte, cal que l'oferta cultural sigui un reflex de la pluralitat i la multiculturalitat que caracteritza la societat barcelonina. Explica això la preponderància de l'espanyol en aquests festivals? L'espanyol, efectivament, és la llengua majoritària en uns estils concrets, però n'hi ha molts altres en què és una llengua més. L'exercici de la pluralitat ens hauria de dur a una presència menor de l'espanyol en la música. Arribem, per fi, al criteri d'arrel liberal: l'ajuntament programa allò que agrada a la gent. L'ajuntament, doncs, no fa més que sotmetre's a les lleis de la indústria de la cultura, que té com a objectiu principal obtenir beneficis econòmics. En conseqüència, si aquest és el criteri de programació de l'Ajuntament de Barcelona, per no subordinar la política cultural a la normalització lingüística i a la creació d'identitat, l'hem subordinat a les lleis del mercat econòmic. Estem convençuts que aquest és un dels criteris que expliquen els programa musical de les festes de la Mercè i del festival d'estiu. Aquest criteri explica bé el predomini de la música en espanyol i en anglès, que són les llengües preferides per la indústria del nostre àmbit cultural. Ara bé, estem convençuts que, a més, hi ha un altre criteri de tipus lingüístic i nacional inconfessat, inconscient fins i tot, que explica aquesta presència tan majoritària de la música en espanyol: programem sobretot la música que fem nosaltres, els espanyols, o la que fan uns altres que no són nosaltres però que utilitzen la nostra llengua, l'espanyol.

Els Països Catalans són un d'aquests llocs del món on la identitat està directament relacionada amb la llengua. No és l'únic criteri, però sí que és el més important. És ben cert que des de fa uns anys des de posicions liberals es reclama que es posi fi a aquesta relació entre llengua i identitat. Això, però, és un programa polític, no una realitat social. Dit d'una altra manera, que els bilingüistes liberals vulguin un país on la identitat catalana no estigui vinculada a la llengua catalana no vol dir que aquesta vinculació no existeixi. Així doncs, si aquesta relació entre llengua i identitat existeix, és evident que la música vocal té molta més incidència en la creació i la re-creació d'identitat que no pas la instrumental. Sembla evident que l'opció que fa el partit que governa l'Ajuntament de Barcelona per la llengua espanyola tan sols s'entén si el que la fa observa, conscientment o inconscient, un vincle entre la llengua espanyola i la identitat dels ciutadans barcelonins. Si no observés aquesta relació mai no s'atreviria a concedir a l'espanyol el 50% del total de la música vocal programada. Si això és cert, l'Ajuntament de Barcelona ha contribuït durant aquests onze anys a reproduir la identitat vinculada a la llengua espanyola molt més que no pas la vinculada a la llengua catalana. L'Ajuntament de Barcelona, amb la seva política de programació, ha dit als ciutadans d'aquesta ciutat que la seva música, la música dels barcelonins com a conjunt, és la que es fa en llengua espanyola. I ha dit també que la música en català és la música d'un dels col·lectius que formen Barcelona, el dels catalanoparlants. Pel que fa a la música, doncs, la llengua comuna dels barcelonins és, per a l'ajuntament de Barcelona, l'espanyol i no el català.