|
Durant
els dies 12, 13 i 14 de septembre es va celebrar la
XXVII Trobada de Penyes del FC Barcelona a Granollers
amb presència de penyes vingudes d'arreu. Tot
i que l'acte no és directament organitzat pel
FC Barcelona en si, molts membres de la directiva hi
foren presents, entre ells el president Joan Laporta.
La notícia destacable d'aquest any és
que el president va utilitzar la llengua catalana en
la gran majoria del seu parlament, mentre que en les
edicions precedents tots els parlaments es feien en
espanyol. Un canvi substancial, doncs.
Com es podia preveure, les reaccions a aquest canvi
no es van fer esperar, no només per part de mitjans
de Madrid, sinó també per part de mitjans
amb seu a Barcelona. El Periódico de Catalunya
en l'edició del diumenge dia 14 de setembre ens
donava la seva visió particular del tema. El
diari titulava "indignació entre els penyistes
de fora de Catalunya amb Laporta". El primer que
sobta és que a aquestes alçades hi hagi
gent i mitjans que encara desconeguin que a fora de
Catalunya hi ha gent que entén el català.
Així, el català no només és
entès per gent de Catalunya, sinó també
de la Catalunya Nord, del País Valencià,
de les Illes Balears, d'Andorra, de la Franja d'Aragó
i de l'Alguer, indrets d'on per cert procedien moltes
penyistes que assistiren a l'esdeveniment.
El mateix article continuava afirmant amb rotunditat
que "Laporta no va estar encertat i que en lloc
de disculpar-se i anunciar que parlaria en espanyol
per respecte a tots aquells barcelonistes arribats de
fora de Catalunya va utilitzar el català".
Segons aquest mitjà, no és encertat parlar
en català si hi ha gent de fora de Catalunya.
El català, per tant, ha de quedar reduït
a cercles íntims, ha de ser utilitzat només
amb presència de gent del país perquè
segons les seves mateixes paraules si hi ha algú
de fora de Catalunya, no només hem de parlar
espanyol, sinó que a més hem de disculpar-nos.
De les paraules es dedueix també que el català
no ha de ser mai un factor d'integració dels
nouvinguts, ni la llengua d'acollida dels que vénen
a viure a casa nostra i sí en canvi l'espanyol,
una llengua, que a partir del veiem aquí, fora
de Catalunya tothom parla i entén. A més,
segons EPC els catalans només som respectuosos
quan renunciem a la llengua pròpia del país
on vivim i adoptem l'espanyol. Si més no, una
curiosa forma d'entendre el respecte atès que
a la resta de llocs del món no s'entén
així.
Diverses
coses a comentar: a) EPC, com molts espanyols, pensa
que tot qui no entén el català automàticament
ja entén l'espanyol i, per tant, que si excloem
els deu milions de persones que entenen el català
al món, la resta d'humans no entén el
català i sí l'espanyol. Tota aquesta gent
hauria de saber l'espanyol és una llengua aproximadament
de 400 milions de persones, fet ja molt important, però
no de 6.000 milions. A Anglaterra, a Islàndia,
al Japó, on hi ha penyes del Barça per
cert, no entenen l'espanyol.
b) Què vol dir que el president del Barça
s'ha de disculpar per haver dit unes paraules en català?
Des de quan el president d'un club ha de demanar perdó
per parlar en la seva llengua, la llengua pròpia
del país on és i la llengua pròpia
del club que dirigeix? És que potser Florentino
Perez demana perdó per parlar en espanyol quan
a les rodes de presentació dels seus cracks vénen
periodistes de tot el món que no entenen l'espanyol?
En definitiva, la gent d'EPC no és ningú
per dir-li al president del Barça què
ha de parlar quan ell és la màxima representació
del club i més tenint en compte que no està
fent cap cosa d'extraordinària sinó simplement
parlant en la seva llengua al seu país?
c) El Periódico, com molta gent, té una
visió molt curiosa/particular del que és
respecte. Què vol dir que els catalans per ser
respectuosos hem de renunciar a la nostra llengua, que
és la pròpia del país on vivim?És
que potser jo quan vaig a Itàlia ells s'adapten
a mi per ser respectuosos?Que no ho saben els penyistes
espanyols del Barça quina és la llengua
que segons els Estatuts del Club és la pròpia
i la d´ús preferent? Què hem de
fer amb els penyistes de Perpinyà, Gàmbia
o Londres que van assistir a la Trobada i no entenen
l'espanyol? Els hem de tenir respecte també i
fer els discursos en les seves llengües o no? I
què hem de fer amb els penyistes de Perpinyà
que no entenen l'espanyol i sí el català?
Tots aquests penyistes tenen menys dret que els penyistes
espanyols?
Alguns penyistes diuen que estimen molt Catalunya i
els catalans gràcies al Barça. La pregunta
que cal fer-se és: es pot dir que s'estima un
país i la gent d'aquest país sense entendre
que la llengua del club i la del seu president és
el català i que parlem en català perquè
és la nostra llengua i no per molestar-los? Alguns
d'aquests penyistes espanyols afirmaven que si Laporta
continuava així (se sobreentén fent parlaments
en català), molts d'ells se sentirien llunyans
al club. El Barça, com el Madrid, com el Chelsea,
com la Lazio, té una llengua que l'identifica
i uns trets propis que l'identifiquen. Cap club del
món renuncia a aquests trets perquè una
part dels seus seguidors tenen una llengua diferent
de la del club o perquè una bona part dels seus
seguidors es concentren especialment en una àrea
amb una llengua diferent de la del club. Què
hauria de fer un club com el Manchester United que té
seguidors arreu del món, especialment a Àsia?
L'article també mencionava els grans aplaudiments
que van rebre el pregoner Alfons/o Arús i l´alcalde
de Granollers (PSC-PSOE) per haver fet el discurs en
espanyol ( ja ho sabem, doncs, sembla ser que si parlem
en espanyol i renunciem al català, la resta de
la humanitat, en especial els espanyols, ens estimaran,
i si, en canvi, no ho fem, serem irrespectuosos) i continuava
dient en referència a Laporta que "va utilitzar
el català en un discurs en el qual, curiosament
va parlar del civisme, la universalitat, el taranna
democràtic, la integració, la catalanitat
del Barça". La intercalació de l'adverbi
"curiosament"és clau en la frase. Fixem-nos
que si no hi fos, el fet de parlar en català
i els valors mencionats serien dos idees completament
diferents, sense cap vincle entre elles. Però
no és així. El fet d'intercalar-hi l'adverbi
"curiosament"canvia completament el sentit
de la frase, estableix un lligam entre les dues parts
de l' oració i, en definitiva, la idea que se'ns
hi transmet és del tot negativa sobre el fet
de parlar en català. "Curiosament"implica
sorpresa, quelcom d'inesperat, antagonisme, xoc, en
poques paraules, contradicció. Per a EPC, doncs,
parlar en català xoca amb valors com la "universalitat,
la democràcia, la integració, el civisme...".
És a dir, no es pot parlar en català i
al mateix temps ser universal, ser demòcrata,
possibilitar la integració dels forasters i ser
una persona cívica.
Un dia després el mateix mitjà tornava
a la càrrega amb una de les seves cares més
conegudes, tertulià habitual de diversos programes
d'esports. Deia que a Laporta "tal com havien fet
Arús i l'alcalde de Granollers, no li hauria
costat gens fer el discurs en l'espanyol ja que així
l'hauria entès tothom, tothom". És
curiosa la repetició del mot "tothom".
Com si tots els penyistes presents entenguessin l'espanyol.
A més, a aquest mateix periodista, teòricament,
tampoc li hauria de costar gens d'articular un discurs
en català més enllà d'unes poques
paraules o unes poques frases,
El problema d'aquesta gent és molt senzill. Creuen
que els catalans hem d'exercir efectivament el bilingüisme
al que ells mateixos ens forcen per llei, així
ells podran continuar sent monolingües i per tant
no tindran cap necessitat de parlar el català.
Si el senyor Laporta i els catalanoparlants ens passem
a l'espanyol i renunciem per tant a la nostra llengua,
quina necessitat tenen ells de fer el mínim esforç
d'aprendre i parlar en català?
|
|
|
|
|