Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
21 de desembre de 2003
Novetats  
   
Visions sobre la Trobada de penyes del FC Barcelona        
Albert Poblet        
           
 

Durant els dies 12, 13 i 14 de septembre es va celebrar la XXVII Trobada de Penyes del FC Barcelona a Granollers amb presència de penyes vingudes d'arreu. Tot i que l'acte no és directament organitzat pel FC Barcelona en si, molts membres de la directiva hi foren presents, entre ells el president Joan Laporta. La notícia destacable d'aquest any és que el president va utilitzar la llengua catalana en la gran majoria del seu parlament, mentre que en les edicions precedents tots els parlaments es feien en espanyol. Un canvi substancial, doncs.

Com es podia preveure, les reaccions a aquest canvi no es van fer esperar, no només per part de mitjans de Madrid, sinó també per part de mitjans amb seu a Barcelona. El Periódico de Catalunya en l'edició del diumenge dia 14 de setembre ens donava la seva visió particular del tema. El diari titulava "indignació entre els penyistes de fora de Catalunya amb Laporta". El primer que sobta és que a aquestes alçades hi hagi gent i mitjans que encara desconeguin que a fora de Catalunya hi ha gent que entén el català. Així, el català no només és entès per gent de Catalunya, sinó també de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes Balears, d'Andorra, de la Franja d'Aragó i de l'Alguer, indrets d'on per cert procedien moltes penyistes que assistiren a l'esdeveniment.

El mateix article continuava afirmant amb rotunditat que "Laporta no va estar encertat i que en lloc de disculpar-se i anunciar que parlaria en espanyol per respecte a tots aquells barcelonistes arribats de fora de Catalunya va utilitzar el català". Segons aquest mitjà, no és encertat parlar en català si hi ha gent de fora de Catalunya. El català, per tant, ha de quedar reduït a cercles íntims, ha de ser utilitzat només amb presència de gent del país perquè segons les seves mateixes paraules si hi ha algú de fora de Catalunya, no només hem de parlar espanyol, sinó que a més hem de disculpar-nos. De les paraules es dedueix també que el català no ha de ser mai un factor d'integració dels nouvinguts, ni la llengua d'acollida dels que vénen a viure a casa nostra i sí en canvi l'espanyol, una llengua, que a partir del veiem aquí, fora de Catalunya tothom parla i entén. A més, segons EPC els catalans només som respectuosos quan renunciem a la llengua pròpia del país on vivim i adoptem l'espanyol. Si més no, una curiosa forma d'entendre el respecte atès que a la resta de llocs del món no s'entén així.

Diverses coses a comentar: a) EPC, com molts espanyols, pensa que tot qui no entén el català automàticament ja entén l'espanyol i, per tant, que si excloem els deu milions de persones que entenen el català al món, la resta d'humans no entén el català i sí l'espanyol. Tota aquesta gent hauria de saber l'espanyol és una llengua aproximadament de 400 milions de persones, fet ja molt important, però no de 6.000 milions. A Anglaterra, a Islàndia, al Japó, on hi ha penyes del Barça per cert, no entenen l'espanyol.

b) Què vol dir que el president del Barça s'ha de disculpar per haver dit unes paraules en català? Des de quan el president d'un club ha de demanar perdó per parlar en la seva llengua, la llengua pròpia del país on és i la llengua pròpia del club que dirigeix? És que potser Florentino Perez demana perdó per parlar en espanyol quan a les rodes de presentació dels seus cracks vénen periodistes de tot el món que no entenen l'espanyol? En definitiva, la gent d'EPC no és ningú per dir-li al president del Barça què ha de parlar quan ell és la màxima representació del club i més tenint en compte que no està fent cap cosa d'extraordinària sinó simplement parlant en la seva llengua al seu país?

c) El Periódico, com molta gent, té una visió molt curiosa/particular del que és respecte. Què vol dir que els catalans per ser respectuosos hem de renunciar a la nostra llengua, que és la pròpia del país on vivim?És que potser jo quan vaig a Itàlia ells s'adapten a mi per ser respectuosos?Que no ho saben els penyistes espanyols del Barça quina és la llengua que segons els Estatuts del Club és la pròpia i la d´ús preferent? Què hem de fer amb els penyistes de Perpinyà, Gàmbia o Londres que van assistir a la Trobada i no entenen l'espanyol? Els hem de tenir respecte també i fer els discursos en les seves llengües o no? I què hem de fer amb els penyistes de Perpinyà que no entenen l'espanyol i sí el català? Tots aquests penyistes tenen menys dret que els penyistes espanyols?

Alguns penyistes diuen que estimen molt Catalunya i els catalans gràcies al Barça. La pregunta que cal fer-se és: es pot dir que s'estima un país i la gent d'aquest país sense entendre que la llengua del club i la del seu president és el català i que parlem en català perquè és la nostra llengua i no per molestar-los? Alguns d'aquests penyistes espanyols afirmaven que si Laporta continuava així (se sobreentén fent parlaments en català), molts d'ells se sentirien llunyans al club. El Barça, com el Madrid, com el Chelsea, com la Lazio, té una llengua que l'identifica i uns trets propis que l'identifiquen. Cap club del món renuncia a aquests trets perquè una part dels seus seguidors tenen una llengua diferent de la del club o perquè una bona part dels seus seguidors es concentren especialment en una àrea amb una llengua diferent de la del club. Què hauria de fer un club com el Manchester United que té seguidors arreu del món, especialment a Àsia?

L'article també mencionava els grans aplaudiments que van rebre el pregoner Alfons/o Arús i l´alcalde de Granollers (PSC-PSOE) per haver fet el discurs en espanyol ( ja ho sabem, doncs, sembla ser que si parlem en espanyol i renunciem al català, la resta de la humanitat, en especial els espanyols, ens estimaran, i si, en canvi, no ho fem, serem irrespectuosos) i continuava dient en referència a Laporta que "va utilitzar el català en un discurs en el qual, curiosament va parlar del civisme, la universalitat, el taranna democràtic, la integració, la catalanitat del Barça". La intercalació de l'adverbi "curiosament"és clau en la frase. Fixem-nos que si no hi fos, el fet de parlar en català i els valors mencionats serien dos idees completament diferents, sense cap vincle entre elles. Però no és així. El fet d'intercalar-hi l'adverbi "curiosament"canvia completament el sentit de la frase, estableix un lligam entre les dues parts de l' oració i, en definitiva, la idea que se'ns hi transmet és del tot negativa sobre el fet de parlar en català. "Curiosament"implica sorpresa, quelcom d'inesperat, antagonisme, xoc, en poques paraules, contradicció. Per a EPC, doncs, parlar en català xoca amb valors com la "universalitat, la democràcia, la integració, el civisme...". És a dir, no es pot parlar en català i al mateix temps ser universal, ser demòcrata, possibilitar la integració dels forasters i ser una persona cívica.

Un dia després el mateix mitjà tornava a la càrrega amb una de les seves cares més conegudes, tertulià habitual de diversos programes d'esports. Deia que a Laporta "tal com havien fet Arús i l'alcalde de Granollers, no li hauria costat gens fer el discurs en l'espanyol ja que així l'hauria entès tothom, tothom". És curiosa la repetició del mot "tothom". Com si tots els penyistes presents entenguessin l'espanyol. A més, a aquest mateix periodista, teòricament, tampoc li hauria de costar gens d'articular un discurs en català més enllà d'unes poques paraules o unes poques frases,

El problema d'aquesta gent és molt senzill. Creuen que els catalans hem d'exercir efectivament el bilingüisme al que ells mateixos ens forcen per llei, així ells podran continuar sent monolingües i per tant no tindran cap necessitat de parlar el català. Si el senyor Laporta i els catalanoparlants ens passem a l'espanyol i renunciem per tant a la nostra llengua, quina necessitat tenen ells de fer el mínim esforç d'aprendre i parlar en català?