En la nostra societat és cada vegada més freqüent que la valoració dels partits polítics es faci no a partir de la seva praxi sinó del seu discurs. Això és així perquè la praxi política no serveix per diferenciar els partits. Les raons que duen un partit a dur a terme una actuació o una altre són de caràcter conjuntural o estratègic, no ideològic.

Un exemple d'això que acabem de dir és l'actuació del Partit Popular espanyol i de Convergència i Unió en el tema de l'espai comunicatiu català. Es prou conegut que el PP ha fet múltiples intents tant a les Illes Balears com al País Valencià per evitar que s'hi pogués veure la Televisió de Catalunya, clausurant els repetidors o aixafant la freqüència utilitzada pels canals del Principat. Per contra, poca gent sap allò que va dir el dilluns 9 de febrer de l'any 2004 el conseller del govern de la Genealitat Josep Bargalló. L'home fort d'ERC al govern tripartit de la Generalitat recordava que les comarques del sud de Catalunya rebien perfectament Punt Dos -el segon canal de la Televisió Valenciana que emet íntegrament en català- fins que el govern de Convergència i Unió va posar en marxa el canal de notícies de Televisió de Catalunya 3/24 per la mateixa freqüència. El govern de CiU, doncs, s'arrenglerà amb el PP en el seu interès per evitar que els mitjans de comunicació en català puguin abastar tot el territori dels Països Catalans.