Novament discrepem sobre el nombre d’assistents a una manifestació. En aquest cas, segons els organitzadors, el 25 de febrer van ser 300.000 les persones que es van manifestar contra el PHN pel centre de Barcelona. La Guàrdia Urbana, en canvi, va facilitar una xifra notablement inferior: 120.000 manifestants. Hem de dir clarament que els nostres comptes són molt inferiors. Segons la nostra xifra, els assistents no ultrapassaren la quantitat de 39.513. Com es pot comprovar, la diferència és notòria: nou vegades menys que els convocants i més de tres vegades i mitja menys que la Guàrdia Urbana. A causa d’aquesta diferència tan substancial, tot seguit explicarem com hem establert la xifra de manifestants.

En primer lloc, hem de deixar constància que la medició d’aquesta manifestació ha presentat més dificultats que d’altres per diversos motius:

a. No es tractava d’una manifestació que formés una sola columna, sinó que hi havia moltes organitzacions i col·lectius

b. Entre els diferents organitzacions i col·lectius hi havia sovint una distància gens menyspreable.

c. La densitat de les organitzacions i col·lectius era molt variable.

d. Els manifestants van deixar molt sovint d’utilitzar els laterals de la calçada. Per exemple, l’últim carril de l’esquerra de Via Laietana va estar sense ocupar en gran part, com a mínim, de la manifestació.

Per tot això, establir l’àrea exacta és molt complicat, raó per la qual hem optat per establir un àrea màxima, que coincideix amb l’amplària màxima dels carrers.

En segon lloc, la manifestació es podia dividir en tres blocs força diferenciats, especialment el segon del tercer:

1. Un primer grup de manifestants format pels nens i per les nenes que obrien la manifestació, pels membres de les bandes de música i per un primer grup reduït de manifestants. En total sumaven unes 1400 persones.

2. Un segon grup de manifestants avançats que ocupaven l’espai de manera molt desigual i que anaven força separats els uns dels altres. Aquest grup ha arribat a l’alçada de la Plaça de la Catedral a tres quarts d’una. El quadre 1 reflecteix l’espai que ocupaven en el moment de fer-se la medició, tenint en compte la gran variabilitat d’aquest bloc pel que fa a la densitat.

QUADRE 1. MANIFESTANTS AVANÇATS.

Com es pot comprovar, l’àrea que han ocupat els manifestants que anaven per davant del tercer bloc és de 8.961 m2 i el nombre és de 5.996.

3. Un tercer bloc de manifestants que constituïa el gruix de la marxa. La medició d’aquest bloc s’ha efectuat a un quart de dues. En aquell moment encara hi havia gent a la Plaça Universitat que s’esperava per iniciar la marxa. En el quadre 2 reflectim tota la informació necessària per calcular el total de manifestants en aquell moment.

QUADRE 2. DADES DEL TERCER BLOC DE LA MANIFESTACIÓ.

La distància que en aquell moment separava la capçalera de la cua era de 1.196 metres. I cal recordar que s’hi ha d’afegir la gent que esperava a la Plaça Universitat per sortir. Com es pot veure en el quadre, l’àrea ocupada era de 20.026 m2 i el nombre de manifestants era de 32.317.

En conclusió, si sumem les tres xifres (32.117, 5.996 i 1.400), obtenim 39.513 manifestants.

També volem remarcar que la Guàrdia Urbana ha ofert dues xifres: en un primer moment, ha calculat 80.000 manifestants, mentre que posteriorment n’ha calculat 120.000. A part que no han explicat com han fet el càlcul, hi ha un fet sorprenent: la segona xifra és el 50% superior a la primera. Com és possible que, un cop la Guàrdia Urbana ha establert el seu recompte, apareguin la meitat de manifestants més? On eren aquests manifestants? A la Plaça Universitat, impossible. El mateix han fet els organitzadors: en un primer moment han ofert 150.000 manifestants i posteriorment 300.000. Com podem aparèixer 150.000 persones de més un cop ja han fet els primers càlculs? Tinguem en compte que 150.000 persones són un Camp Nou i mig ple de gom a gom.

Per acabar, volem tornar a insistir en la necessitat que els periodistes facin els seus propis càlculs. Segurament algú pot considerar reiterativa tanta insistència en aquest tema, però creiem que és bàsic que les xifres que ofereixin els periodistes no depenguin de les xifres que rebin (organitzadors o Guàrdia Urbana).[2].

[1] Aquí hem aplicat parcialment la densitat mitjana que adjudiquem a una  concentració o manifestació estàtica (2,5), en què la densitat sol ser superior a una manifestació dinàmica.

[2] La insistència sobre aquest punt del tractament informatiu de les manifestacions no ha de ser considerada una dèria estranya del nostre col·lectiu. Per exemple, a la 13a edició de El libro de estilo El País (1996), hi podem llegir el següent: “En las grandes manifestaciones, el periódico ofrecerá un cálculo propio, pero siempre explicando el mecanismo utilizado (preferentemente, el espacio ocupado por los manifestantes, multiplicado por una media de personas por metro cuadrado). Esto no impide aportar también los cálculos de los organizadores y la policía, a ser posible con la fórmula que han empleado a su vez.”