Per desgràcia, no és un costum dels mèdia amb presència a l'Estat espanyol oferir als lectors un recompte propi. De fet, des de la mort del dictador, només Egin, Gara i El País n'han fet. Cal remarcar els dos primers, que han comptat totes les grans manifestacions celebrades al País Basc (en el sentit d'Euskal Herria) des de finals dels setanta. Pel que fa a EP, cal remarcar que en els darrers anys ha fet, d'una manera sistemàtica, recomptes propis de l'assistència a les manifestacions. La resta de mèdia -diaris, emissores de ràdio i canals de televisió- es limiten a reproduir d'una manera acrítica les xifres donades per les fonts oficials. Tanmateix, el recompte que fa aquest diari de la manifestació que es va celebrar a Madrid el 13 de gener de 2007, sota el lema "Por la paz, la vida, la libertad y contra el terrorismo" i convocada pels sindicats UGT i Comissions Obreres i per la Federación Nacional de Asociaciones de Ecuatorianos (Fenadee), genera seriosos dubtes per un seguit de raons que exposarem tot seguit.

1. La zona G del plànol

El plànol publicat per EP l'endemà de la manifestació mostra l'àrea ocupada per la manifestació a les vuit del vespre, moment que el diari va fer el recompte. Tot seguit, en reproduïm el plànol:

Hem de dir que tenim la sospita que a la zona G, és a dir, la que va la Plaça de la Cibeles fins a Gran Via pel carrer d'Alcalá, no hi va haver els 41.000 manifestants que hi situa EP.

Els arguments que fonamenten la sospita que EP ens enganya són els següents:

1. El recorregut oficial de la manifestació començava a la Plaça de Colón, baixava pel Passeig de Recoletos, arribava a la Plaça de la Cibeles i acabava a la plaça de la Independencia passant pel carrer d'Alcalá. A la plaça de la Independència hi havia instal·lat l'escenari des del qual, al final de la manifestació, es va llegir un manifest. Això vol dir, per tant, que si, tal com diu EP, hi havia 41.000 persones a Alcalá-Gran Vía, totes aquestes persones estaven fora del recorregut oficial. S'hauria tractat d'un fet prou excepcional perquè hagués estat tingut en compte pels mitjans de comunicació presents. Doncs bé, cap diari dels que nosaltres hem consultat -tots els de Barcelona i Madrid, Diario Vasco(El Correo i Gara-, cap de les emissores de ràdio que hem sentit ni cap dels reportatges televisius que hem vist han parlat de gent en zones situades fora del recorregut oficial. Ni tan sols el mateix diari EP en diu res a cap dels articles que formen el reportatge sobre la manifestació.

2. El Periódico de Catalunya, a l'edició del diumenge dia 14, va publicar una fotografia on no es veu la Plaça de la Cibeles plena i el tram Alcalà-Gran Via, la zona G d'EP, pràcticament buit. La fotografia mostra que no era negra nit. Per tal de valorar-la cal tenir en compte dos detalls: d'una banda, en aquells dies a Barcelona començava a enfosquir-se a un quart de set i, d'altra, a Madrid el sol es pon 24 minuts després que a Barcelona. Tot i que és obvi que no és una prova concloent, sí que ens aporta una informació rellevant: quan la capçalera de la manifestació ja havia passat per la plaça Cibeles, pràcticament no havia ningú fora del recorregut oficial.

3. Si el que diu EP fos cert, ens trobaríem davant del fet que un percentatge molt elevat de manifestants estaria fora del recorregut oficial, concretament el 23,99% (41.000 d'un total de 170.931). En tots els anys que portem comptant manifestacions una cosa així tan sols ho hem vist una vegada, a la manifestació del 15 de febrer de 2003 de la plataforma "Aturem la guerra". En aquella ocasió la manifestació va ser un caos: una part molt important dels assistents es van col·locar davant de la capçalera i això va causar un tap que va fer que una part important de la manifestació passés per carrers que no formaven part del recorregut oficial. En aquesta ocasió, però, cap diari no parla de caos, de superació de les previsions, d'aglomeracions no previstes ni de dificultats per avançar o per situar-se als llocs previstos.

4. Cal remarcar la manca de definició de la part esquerra del plànol d'EP. Mentre que la part central i dreta es veu perfectament i hi ha noms dels carrers on hi havia gent, això no passa a la part esquerra. D'una banda, el final del carrer Alcalá està difuminat i, d'una altra, no hi ha el nom del carrer on acaba la manifestació. De fet, per situar el final de la manifestació i el nom del carrer vam haver de recórrer a un plànol per tal de no equivocar-nos en la identificació de la via. Evidentment, el motiu pel qual EP és tan poc explícit no el sabem.

5. Des de fa un temps a Madrid hi ha un grup de persones que es dediquen a comptar les manifestacions que se celebren en aquesta ciutat espanyola. El seu mètode consisteix a delimitar molt bé l'àrea ocupada en un moment determinant i donar densitats de 3 i 4 persones per metre quadrat per al conjunt d'aquesta àrea, raó per la qual ofereix dos resultats. Els del Manifestómetro, que és així com es diu el col·lectiu i la seva web, van fer el seu recompte a les 19.40h i , segons ens han explicat ells mateixos, a aquella hora no hi havia pràcticament ningú al tram d'Alcalá que va de la Plaça de la Cibeles a la Gran Via, la zona G d'EP. Això fa altament improbable que a les vuit del vespre, vint minuts després, 41.000 persones ocupessin aquesta zona.

L'únic que pot explicar que hi hagués 41.000 persones a Alcalá-Gran Vía, si la manifestació baixava per Recoletos i anava cap a la Puerta de Alcalá, és que el tram comprès entre la Plaça de la Cibeles i la Plaça de la Independència ja estigués ple i això obligués aquests 41.000 a situar-se fora del recorregut oficial. Aquesta hipòtesi topa amb dos obstacles importants: aquestes 41.000 persones no podien provenir totes de Recoletos, perquè l'informe del Manifestómetro ens permet saber que la quantitat de persones que formaven la cua de la manifestació entre les 19.40h., hora del recompte del Manifestómetro, i les vuit del vespre, hora del recompte d'EP, eren moltes menys. Així, el Manifestómetro afirma que els manifestants ocupaven 6.180 metres quadrats del passeig Recoletos en el moment de fer el càlcul de manifestants. Si seguim el nostre criteri d'ocupació màxima, apliquem tres persones per metre quadrats a l'àrea, obtenim que en aquella hora hi havia 18.540 manifestants al passeig Recoletos. D'on surten, doncs, els 22.460 que no eren a Recoletos? A més, cal tenir en present que aquests comptes són molt favorables a EP perquè és impossible que a la cua de la manifestació hi hagi una densitat tan alta. De fet, EP, que situa fins a quatre persones per metre quadrat, a la zona de Recoletos i a la de l'Alcalá-Gran Via, en compta dues i mitja. L'altra objecció important és que si la gent que venia de Recoletos no podia continuar avançant en arribar a la Plaça Cibeles, per què van anar cap a la Gran Vía i no es va quedar on eren? A més, si aquesta gent no podia situar-se havia de ser perquè la plaça era plena, i, per tant, costa molt d'imaginar com s'ho van fer 41.000 persones per anar de Recoletos a Alcalá, alguns dels quals fins a prop de la Gran Via o fins a la Gran Via.

2. L'àrea ocupada

El diari EP, tal com dèiem abans, basa el seu càlcul a determinar l'àrea ocupada per la manifestació a una hora determinada, les vuit del vespre, dividir l'area ocupada en sectors o zones, set concretament, determinar els metres quadrats de cada zona i establir una densitat mitjana per a cada zona. Amb tot això EP pot dir quantes persones hi havia a cada sector i, sumant-ho tot, quantes n'hi havia en el conjunt de la manifestació. Aquestes són les dades que aporta EP pel que fa a l'àrea:

Segons els nostres càlculs, les dades de les àrees dels diferents sectors no sempre són correctes. A continuació oferim les dades que hem obtingut a partir de la guia urbana del web de l'Ajuntament de Madrid (www.munimadrid.es/GuiaUrbanav2/default.htm) i les compararem amb les d'EP:

Tot seguit volem remarcar diversos aspectes. En primer lloc, hi ha sectors en què coincidim, mentre que n'hi ha d'altres en què la diferència és notable. Així, l'àrea dels sectors B, C és idèntica i la del sector E és molt semblant. En canvi, les àrees dels sectors D i G són molt diferents.

En segon lloc, la nostra àrea total és un 7,18% inferior a la d'EP (49.176 metres quadrats per 52.698, és a dir, 3.522 metres quadrats menys), la qual cosa vol dir que hi va haver menys manifestants del que afirma el diari espanyol.

I, en tercer lloc, no hem restat l'àrea no útil dels diferents sectors en què EP divideix la manifestació. Cal tenir present que al carrer Alcalà hi ha una zona amb gespa que separa les dues calçades per on circulen els cotxes.

3. La densitat

La xifra de 170.931 persones que dóna EP no només és dubtosa perquè incorpora una àrea ocupada, la del sector G, que ningú més que aquest diari reconeix que va existir, i perquè infla els metres quadrats que sumen aquesta àrea ocupada, sinó també perquè atribueix a cada sector unes densitats d'ocupació altíssimes, molt per damunt del que nosaltres hem pogut observar a totes les manifestacions que hem comptat fins ara:

Si tenim en compte l'àrea ocupada i la densitat que assigna EP cada sector, la densitat mitjana de la manifestació a les vuit del vespre, que és el moment que EP va fer el recompte, és de 3,24 persones per metre quadrat, molt per damunt del que seria esperable en una manifestació que estava en moviment en una part del seu recorregut. La nostra experiència ens porta a afirmar que una manifestació o un tram d'una manifestació en moviment rarament arriba a les dues persones per metre quadrat de mitjana, i que en una manifestació estàtica o en un tram estàtic d'una manifestació, rarament hi ha més de tres persones per metre quadrat de mitjana. Això no vol dir que en un punt determinat les densitats no puguin ser molt superiors, però aquí parlem de densitats mitjanes en àrees grans. Per tant, si la densitat fos inferior a la donada per EP, la xifra final d'assistents a la manifestació disminuiria en la mateixa proporció.

Per acabar, hi ha un altre element que ens fa pensar que la densitat mitjana és inferior a la que estableix EP. Segons aquest diari, a les vuit del vespre la cua de la manifestació la formava la gent que era a Recoletos i Alcalá-Gran Vía. En conseqüència, l'espai disponible perquè aquesta gent es pogués situar era molt gran, ja que no hi havia ningú al darrere que els empenyés endavant. Això fa molt improbable que la densitat en aquests trams fos de dues persones i mitja per metre quadrat, tal com diu EP.

4. El nombre de manifestants

Finalment, oferirem les xifres de manifestants d'EP i de les nostres. Tot seguit, presentem les dades d'EP:

Ara presentarem les nostres dades:

A partir de les dades de què disposem, a nosaltres ens surten 8.127 manifestants menys que a EP (162.804 per 170.931).

4. Conclusió

A partir de tot el que hem exposat, es pot arribar a les conclusions següents:

1. No és clar que la zona G de l'EP estigués realment ocupada perquè tot un seguit d'arguments qüestionen la veracitat de les dades d'EP.

2. Admetent com a bones les diferents àrees i densitats d'EP, hem obtingut un nombre de manifestants lleugerament menor: 162.804 pels 170.931 d'EP.

3. El recompte d'EP gairebé coincideix amb la xifra policial. Així, EP calcula 170.931 manifestants mentre que la policia espanyola en calcula 174.824. Amb el nostre càlcul, fet a partir de les dades d'EP, la diferència entre la xifra policial i la que s'obté amb les dades d'EP passa ser de 12.020 manifestants.