El propassat dia 18 d'agost de 2002 el Papa Joan Pau II va fer multiplicar persones en lloc de pans i peixos. Segons diferents cròniques, va aconseguir de reunir en una missa celebrada en una explanada de Cracòvia entre 2.000.000 i 3.000.000 de fidels poloneses i polonesos.

La xifra és realment espectacular: tres milions és la meitat de la població de Catalunya i el doble de la de Barcelona, mentre que dos milions és un terç més que la població de la ciutat de Barcelona.

Com sempre, hi ha diverses precisions a fer. En primer lloc, la xifra dels diaris no coincideix. Alguns parlen de dos milions, altres de dos milions i mig i d'altres de tres. Si utilitzem com a mesura universal un camp nou, arribem a la conclusió que dos milions són 25 camp nous, dos milions i mig en són 25 i tres milions 30. També podem comprovar que entre la xifra més baixa i la més alta només hi ha una diferència de deu camp nous plens a vessar.

En segon lloc, hi ha la variable de l'espai. Si suposem que hi hagué 2.000.000 i suposem una densitat màxima, d'altra banda altíssima i impossible de mantenir en una àrea que no sigui reduïda, de tres persones per metre quadrat, aleshores haurien calgut 666.667 metres quadrats útils per encabir-hi tots i tots els i les fidels. Si, per contra, suposem que hi hagué 3.000.000, aleshores l'àrea total útil fora d'un milió de metres quadrats. Per entendre'ns, un mínim de 10 passejos de Gràcia i un màxim de 15.

Si la densitat, en lloc de 3 persones per metre quadrat, la calculem com a 2 persones per metre quadrats, aleshores caldrien un mínim d'un milió de metres quadrats i un màxim de milió i mig. És a dir, entre 15 passejos de Gràcia i un màxim de 23.

Per acabar, hi ha d'altres qüestions a tenir en compte que ja vam comentar a Can Zam (www.contrastant.net/mani/canzam2): la higiene, el que la gent triga a arribar al lloc de concentració, el que la gent triga a anar-se'n, els autocars, els trens, els avions i els cotxes que caldrien per mobilitzar tota aquesta gernació, etc.