A la secció d'esports de la versió espanyola d'El Periódico de Catalunya del 24 de gener va aparèixer una formidable al·lusió al València Club de Futbol:

Pese a que el futuro parece aún más favorable para el Barça, Carles Puyol hizo una llamada a la prudencia. "Pensar en la ventaja y en el colchón de puntos que tenemos nos puede llevar a la relajación y eso sería muy malo", dijo el capitán. "Si continuamos así es casi imposible perder la Liga pero en el fútbol se han visto cosas raras". Una de esas fue la remontada de 18 puntos al Madrid hace dos temporadas. El campeón, sin embargo, fue el Valencia, que ya se ha colocado segundo. Pero los levantinos están todavía a 10 puntos de distancia.

El text és diàfan: iguala "el Valencia" a "levantinos". El sentit comú nacional que traspua l'autor del text és claríssim. L'autor és un no nacionalista que pensa en espanyol. Perquè el País Valencià només pot ser el llevant de Madrid (o de Nova York, però no creiem que sigui el cas). Així, el discurs delata els no nacionalistes perquè els punts cardinals són un dels referents bàsics de qualsevol discurs nacional.

Cal assenyalar que els responsables de la versió catalana d'EPC ho van arreglar:

Malgrat que el futur sembla encara més favorable per al Barça, Carles Puyol va fer una crida a la prudència. "Pensar en l'avantatge i en el matalàs de punts que tenim ens pot portar a la relaxació i això seria molt dolent", va dir el capità. "Si continuem així és gairebé impossible perdre la Lliga però en el futbol s'han vist coses rares". Una d'aquestes va ser la remuntada de 18 punts al Madrid fa dues temporades. El campió, no obstant, va ser el València, que ja s'ha col.locat segon. Però els valencians estan encara a 10 punts de distància.

Així doncs, trobem que a EPC el València és alhora llevantí i valencià segons la llengua de la versió que es llegeixi. És un dels avantatges de tenir dues pàtries, com deia La Trinca, i un discurs ambivalent.