L'Oficina de Comunicació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació va fer un comunicat de premsa sobre l'ús de l'ordinador a llars de Catalunya. El titular del comunicat és "El Camp de Tarragona lidera amb un 60,4% el percentatge de llars amb ordinador".

Aquest text va arribar a mans d'algun redactor/alguna redactora d'Europa Press que no el va entendre a causa del seu sentit comú espanyol. Així, a aquest membre de la professió periodística li va sortir desbocat el seu sentit comú nacional. Veiem els dos textos, el del Govern i el de l'agència, i veurem per què diem tot això.

El comunicat del DURSI començava dient que:

Sis de cada deu llars del Camp de Tarragona tenen ordinador (60,4%), l'índex més alt de tot el territori nacional, segons dades de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referents a l'Enquesta d'equipament i ús de les tecnologies de la informació (TIC) i la comunicació a les llars de Catalunya de juny de 2005. Ara mateix el percentatge de llars connectades a Internet (41,4%) supera de mig punt la mitjana nacional.

En aquest paràgraf surten els sintagmes "territori nacional" i "mitjana nacional". L'adjectiu nacional està relacionat amb català, és a dir, el territori a què s'al·ludeix és Catalunya i la mitjana a què es fa referència és la catalana.

Posteriorment trobem que:

D'altra banda, la presència de telèfon mòbil era del 80,9% i el tant per cent de llars amb banda ampla era d'un 23,9%, percentatges lleugerament inferiors a les dades registrades en el conjunt del país.

Ara també cal relacionar "el país" amb l'adjectiu català, atès que el país és Catalunya.

Que nacional i país fan referència de manera indubtable a Catalunya es reafirma (deixant de banda la coherència discursiva del text) perquè més endavant trobem aquesta oració:

Amb tot, segons Oriol Ferran [secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació] "el tant per cent de llars amb banda ampla ha de duplicar-se gairebé en tres anys, situació que evidencia la necessitat d'executar el desplegament de les xarxes de banda ampla que promou el Govern arreu del país".

La clau és "que promou el Govern arreu del país". Òbviament, el Govern és el Govern de la Generalitat de Catalunya. Per tant, "el país" només pot ser Catalunya.

Veiem com interpreta la persona encarregada d'escriure la notícia el contingut nacional del comunicat del DURSI.

Comencem pel titular:"Les comarques del Camp de Tarragona són la zona amb més ordinadors per llar de tot Espanya". El titular converteix el Camp de Tarragona no només en el líder de l'ús d'ordinadors a les llars de Catalunya, sinó en el líder d'Espanya. En aquests moments no sabem com el/la periodista s'ho ha fet per saber-ho. Que el Camp de Tarragona és líder ho diu l'enquesta feta a Catalunya, però com sap el/la periodista que el Camp de Tarragona és el líder a tot l'estat? Potser el/la professional del periodisme ha dut a terme una feixuga tasca de recerca que li ha permès d'arribar a aquesta conclusió. Comprovem-ho.

La notícia comença amb el lead següent:

Les vuit comarques de la zona del Camp de Tarragona -Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès- lideren la classificació estatal de percentatge de llars amb ordinador amb un 60,4%, segons la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

El/La periodista refà el lead del DURSI i comet un error flagrant: parla de "la classificació estatal de percentatge de llars amb ordinador". El/La periodista canvia el nacional aplicat al territori per l'estatal aplicat a la classificació. L'error és majúscul i evidencia el sentit de pertinença de qui escriu. Per a la persona que redacta la notícia d'Europa Press, nacional està vinculat a espanyol, per això parla d'estatal. Ès clar que estatal no pot referir-se a Catalunya perquè el Principat no és un estat. L'error també és majúscul perquè el/la periodista atribueix la dada a la FOBSIC i a l'Idescat, no pas a fonts espanyoles.

Més endavant el/la periodista escriu que:

Les dades, que surten de l''Enquesta d'equipament i ús de les tecnologies de la informació (TIC) i la comunicació a les llars de Catalunya' de juny del 2005, indiquen que, en total, sis de cada 10 llars del Camp de Tarragona disposen d'ordinador, fet que suposa l'índex més alt de tot Espanya. També el percentatge de domicilis amb connexió a internet supera, amb un 41,4%, la mitjana nacional.

Ara, el/la periodista diu que el Camp de Tarragona té "l'índex més alt de tot Espanya" de llars amb ordinador. Torna a confondre Catalunya amb Espanya. I ho remata amb la dada del 41,4%, que, segons que afirma, supera la mitjana nacional. Aquí nacional està relacionat amb Espanya. L'error torna a ser majúscul perquè el DURSI parla de "mitjana nacional" tenint en compte que la nació és Catalunya, mentre que per al/per a la periodista d'Europa Press la nació és Espanya.

Com que qui s'equivoca dues vegades pot fer-ho una tercera, en el text trobem un altre error de la mateixa mena:

Segons ha informat la Conselleria d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació de la Generalitat, la presència del telèfon mòbil (80,9%) i de la banda ampla (23,9%) és en canvi lleugerament inferior a la mitjana nacional en aquesta zona.

Trobem per un altra vegada l'adjectiu nacional que s'ha de llegir com a nacional espanyol.

En resum, el/la periodista d'Europa Press construeix la notícia sobre l'ús de l'ordinadors a les llars a partir del seu sentit comú espanyol, de manera que distorsiona greument el comunicat que li arriba.

Així doncs, la lectura que fa aquest/aquesta periodista trasllueix clarament el seu sentit comú nacional i li fa escriure una notícia que no existeix.

Per acabar, volem fer dos comentaris. En primer lloc, aquesta notícia és una mostra de com de potent és el nacionalisme banal, que és capaç de crear un discurs que va contra tota evidència fàctica i discursiva. I, en segon lloc, el text és un exemple que la utilització del català no implica la construcció d'un discurs nacional català (de fet, potser el text és una simple traducció de l'original en espanyol). Com demostra aquesta notícia, el discurs nacional que s'hi fa està impregnat d'un sentit comú espanyol.