Com ja hem dit en repetides ocasions, l'esport és un dels àmbits en què es manifesta de manera més constant i clara el nacionalisme banal dels no nacionalistes.

El Periódico de Catalunya del 3 de juliol de 2004 ens forneix un exemple realment brillant. Dins d'una notícia titulada "Armstrong vol demostrar en el pròleg que encara és qui mana", l'enviat especial al Tour escriu aquesta oració:

Armstrong vol fer callar les crítiques amb el que seria una victòria històrica, un sisè Tour, el que en el seu dia no van poder aconseguir ni Jacques Anquetil, ni Eddy Merckx, ni Bernard Hinault, ni, desgraciadament, Miguel Induráin, el 1996.

L'ús del connector desgraciadament marca discursivament el text perquè distingeix dos grups de ciclistes que no van aconseguir el sisè Tour: d'una banda, uns ciclistes que són presentats de manera neutra i, d'altra, un ciclista que és presentat subjectivament. Evidentment, la diferència en el tractament no és casual: Anquetil i Hinault són francesos i Merckx és belga, mentre que Induráin és espanyol. És a dir, desgraciadament no apareix per raons esportives (no se'n dóna cap), sinó per raons d'adscripció nacional: un és espanyol, mentre que la resta no ho són.