A Barcelona hi ha dos diaris esportius en espanyol, El Mundo Deportivo i l'Sport. Un té darrere el Grupo Godo i l'altre el Grupo Zeta. El Barça ocupa la majoria de l'espai dels dos diaris i certament no se'ls pot negar la seva parcialitat cap als colors blaugranes. Pel que fa al tema lingüístic mai han fet cap pas cap a la normalització lingüística i el català hi és pràcticament absent. Pel que fa a les qüestions més polítiques, tot i que en diverses vegades han fet algun gest cap al reconeixement de les seleccions catalanes, aquests diaris són els mateixos que es refereixen a la selecció espanyola com "la selección", mentre que la selecció catalana és la "selección catalana". També són els mateixos diaris que parlen de "los jugadores nacionales" referint-se als jugadors nascuts a l'Estat Espanyol i que mai no es refereixen a Catalunya com a nació. Queda bastant explícit, doncs, quin és el nacionalisme s'amaga darrere d'aquests dos diaris.

Per posar dos exemples prou clars de la ideologia política que hi ha darrere d'aquests dos diaris només cal donar un cop d'ull a l'edició del dia 27 de juny.

Comencem per El Mundo Deportivo que el passat dia 27 feia una entrevista al nou directiu Toni Rovira encarregat del món associatiu i de les penyes. En un fragment de l'entrevista es feia referència al Congrés de Penyes que celebra el Club a finals del mes d'Agost. Com molts deveu saber, en aquest congrés la llengua que s'hi empra és l'espanyola, tot i que la majoria dels penyistes són dels Països Catalans i alguns de fora de l'Estat. En un moment de l'entrevista, El Mundo Deportivo li pregunta si és possible en un futur realitzar el Congrés en català amb traducció simultània. Fins aquí tot correcte: la llengua del club és el català, del país d'on és el Barça també i, per tant, fer-ho en català amb traducció simultània hauria de ser el més normal del món. No ha estat mai així, però. El nou directiu comenta que el desig de la directiva és que el català tingui una presència real al Congrés, al costat del castellà.

El Mundo Deportivo no queda content amb aquesta resposta i amb aquest equilibri que desitja el directiu i afegeix "existen más peñas fuera de Cataluña que en tierra catalana, hay riesgo que se sientan discriminadas?" Analitzem-ho. En primer lloc, és cert que fora de Catalunya hi ha més penyes del Barça que a Catalunya però:

1) Per diversos motius, principalment la distància geogràfica, la majoria de penyistes del Congrés són del Principat de Catalunya. Per tant, encara que hi hagi més penyes fora de Catalunya, al Congrés hi ha majoria de penyistes de Catalunya i per tant amb capacitat plenes en català.

2) El Mundo Deportivo suposa que les úniques persones que entenen català són els habitants de Catalunya. Oblida, per tant, que el català és una de les llengës del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya Nord, on també existeixen moltes penyes del Barça. Pel mateix que es deia abans, els penyistes que vénen al Congrés solen ser de localitats properes a Barcelona, on se celebra l'esdeveniment. Per tant, és lògic creure que és més probable que vinguin penyistes de Maó, de Perpinyà o de Benicarló que no d'Osuna, de Mérida o de Burgos.

3) El Mundo Deportivo assumeix també que l'espanyol és una llengua que totes les penyes del Barça de fora de Catalunya entenen. Convindria recordar als senyors d'El Mundo Deportivo que l'espanyol, tot i ser una llengua de més de 300 milions de persones, ho és de més de 300, no pas de 6.000 milions. El Barça té penyes a Austràlia, a Brasil, al Regne Unit, a Itàlia, etc., països on l'espanyol no és llengua oficial, com tampoc ho és el català. Sembla evident creure que una persona de la Penya Barcelonista de Melbourne tindrà la mateixa capacitat per entendre el català com l'espanyol.

Anem, però, al més significatiu. El Mundo Deportivo assumeix que fer les coses en català a Catalunya si hi ha algú de fora de Catalunya és una discriminació. Segons El Mundo Deportivo, doncs, si en un acte hi ha una persona de Burgos que no entén el català, encara que l'acte es faci a Catalunya i hi hagi 2.000 persones que si l'entenen, resulta discriminatori. És a dir, segons El Mundo Deportivo, per evitar la "discriminació cap a una persona" o per un 10% de persones, que ve a ser el mateix, el Barça ha de renunciar a la llengua del club. Com que fins ara el Congrés s'ha fet en castellà, tot i l'assistència de penyistes d'Austràlia, de Perpinyà o de Londres, que no entenen l'espanyol, hauria de ser lògic creure que existeix també una discriminació respecte aquestes penyistes. En canvi, durant la celebració del Congrés en els darrers anys El Mundo Deportivo mai no ha aixecat la veu contra aquesta discriminació. Tampoc El Mundo Deportivo, durant les últims congressos, no va queixar-se sobre la discriminació que suposa per als penyistes catalans del Barça el fet de no poder celebrar el Congrés en la seva llengua. La pregunta que cal fer-li a El Mundo Deportivo és si la llengua oficial del FC Barcelona i de la ciutat on es fa el congrés és el català i si la majoria de participants entenen el català, a quin indret han d'anar els penyistes catalans per poder celebrar el congrés del seu club en català? El Mundo Deportivo tampoc no va esmentar les escridassades i xiulades que van rebre alguns penyistes catalans per part de penyistes espanyols per fer les seves intervencions en català.

L'Sport, sempre amb el Barça, tampoc no es queda curt. El mateix dia feia referència a la classificació de quatre tennistes de l'estat per a la tercera ronda: Ferrero, Robredo, Nadal i Feliciano López. En concret, el gran titular que ens presenta és "Wimbledon habla español". El titular és impecable: certament els quatre tennistes saben parlar espanyol. Llàstima, però, que els quatre hagin nascut als Països Catalans o hi visquin. Robredo és nascut a Hostalric però amb residència a Olot, Ferrero és d'Ontinyent, Nadal de Manacor i López, encara que va néixer a Toledo, resideix des de fa temps a Sant Cugat i parla perfectament el català. El titular hauria pogut ser perfectament "Wimbledon habla catalán". Però no: el nacionalisme banal espanyol els impedeix de veure una altra cosa que no sigui que parlen espanyol.