Les eleccions del 16 de novembre de 2003 van centrar l'activitat periodística de les redaccions dels diaris publicats a Catalunya. Tot seguit, analitzem les portades del 17 de novembre de cinc diaris publicats a Barcelona (La Vanguardia, l'Avui, El Periódico de Catalunya, El País i El Mundo).

1. La Vanguardia

Titular: "Mas toma el relevo de Pujol y bate a Maragall".

El titular de LV personifica les eleccions en les figures polítiques de Mas i Maragall, tot deixant de banda l'adscripció als respectius partits polítics. A més, LV és l'únic diari que fa referència al president Pujol en els elements de titulació. Conjuntament amb l'Avui, LV inclou Maragall en el titular i especifica que Mas l'ha vençut.

Subtítols: "CiU logra su séptima victoria al superar en cuatro diputados a los socialistas", "El PSC y su candidato sufren un severo revés al padecer un retroceso imprevisto", "ERC e Iniciativa duplican sus resultados y el PP sube tres escaños" i "Carod tiene en sus manos que haya un Govern nacionalista de coalición".

Dels subtítols destaquem que LV no fa cap referència a la diferència de vots entre socialistes i convergents, dada remarcada per EP i EPC. També hem d'assenyalar els dos subtítols que no empren cap número que faci referència a vots ni escons, és a dir, "El PSC y su candidato sufren un severo revés al padecer un retroceso imprevisto" i "Carod tiene en sus manos que haya un Govern nacionalista de coalición". El primer té una carrega valorativa desmesurada respecte de la resta d'elements de titulació i torna a fer referència directa a Maragall, mentre que el segon es pot considerar parcial, ja que omet la possibilitat que Carod-Rovira es decanti per formar "el tripartit d'esquerres" amb el PSC i ICV-EUiA.

2. Avui

Titular: "Mas derrota Maragall"

L'Avui també personifica les eleccions en les figures de Mas i Maragall, com LV, que són les dues úniques capçaleres que fan coincidir en una mateixa frase els dos candidats més votats, tot remarcant que "Mas derrota Maragall".

Subtítols: "CiU supera el PSC per quatre diputats i ERC aconsegueix un record històric amb 23 escons" i "Carod determinarà la majoria per assolir un nou govern de progrés nacional".

L'Avui no cita el major nombre de vots aconseguit pel PSC, dada que també obvia LV. Pel que fa al segon subtitular, destaquem el complement directe "un nou govern de progrés nacional" que, combinant els termes "progrés" i "nacional", deixa obertes totes les possibilitats de formació de govern, excepte una aliança entre PSC i CiU.

3. El Periódico de Catalunya

Titular: "Victòria del nacionalistes".

EPC fa referència a la "victòria dels nacionalistes [catalans]". Aquest titular evita unir en una mateixa frase Pasqual Maragall i Artur Mas, ja que deixaria en evidència la victòria de CiU i la derrota del PSC. A més, hem d'afegir que si el diari del Grupo Zeta titula "victòria dels nacionalistes" considera que hi ha dos guanyadors de les eleccions, fet fals, ja que el partit vencedor és el que aconsegueix més escons. D'altra banda, cal tenir en compte que EPC i EP usen constantment l'adjectiu "nacionalista" per referir-se al nacionalisme català d'ERC i CiU, i usen el terme "catalanista" per parlar del PSC. La distinció entre "nacionalisme [català]" i "catalanisme" no està etimològicament acceptada pel Diccionari d'Història de Catalunya. És recomanable la lectura de l'article "Catalanisme és nacionalisme" publicat a Testimoni públic, d'Agustí Colomines (Editorial Afers, 2001) i que també fou publicat a LV el 17 de febrer de 2000, per conèixer els arguments historiogràfics que desmunten la distinció entre "catalanisme" i "nacionalisme".

Subtítols: "Mas repeteix a la baixa l'últim triomf de Pujol en escons", "ERC, amb una alça espectacular, decidirà el signe del Govern" i "Maragall torna a guanyar en vots i vol una majoria d'esquerres".

Dels subtítols d'EPC, en destaquem: "Mas repeteix a la baixa l'últim triomf de Pujol en escons" i "Maragall torna a guanyar en vots i vol una majoria d'esquerres". El primer subtítol, tot i esmentar la victòria de Mas, remarca que és "a la baixa". En el segon, EPC no associa Pasqual Maragall a un terme negatiu com "derrota" o "perdre", sinó que uneix el candidat socialista a una perífrasi verbal positiva ("torna a guanyar"), tot i que puntualitza que "torna a guanyar" en número total de vots.

4. El País

Titular: "Mas gana en Cataluña, pero Esquerra tiene la llave del Gobierno"

EP inclou Artur Mas, a qui considera guanyador, en el titular, però esquiva la possibilitat d'incloure-hi Pasqual Maragall. Á més, la capçalera de Prisa afegeix una proposició adversativa en el titular de la portada, tot remarcant el paper d'ERC en la futura composició del govern català.

Subtítol: "El PSC se queda a cuatro escaños de CiU, aunque logra 8.000 votos más".

EP posa el PSC com a subjecte de l'oració i esquiva els verbs de connotació negativa com batre o derrotar que serien adients si CiU fos el subjecte de l'oració.

5. El Mundo

Titular: "Gana Mas y fracasa Maragall, pero ERC será el árbitro"

Subtítols: "Pese a haber obtenido cuatro escaños menos que CiU, Maragall pretende encabezar un gobierno de izquierdas", "Tras su espectacular crecimiento, Carod Rovira propone un gobierno de unidad nacional frente a Madrid" i "El PP, liderado por Piqué, subre tres escaños pero se convierte en la cuarta fuerza política y queda al margen de cualquier mayoría".

El titular d'EM condensa les tres idees més remarcables dels resultats electorals (la victòria de Mas, la derrota de Maragall i el paper d'ERC), i es converteix d'aquesta manera en l'única capçalera analitzada que ho fa.

Pel que fa als subtítols, hem de remarcar que no hi ha cap referència a la victòria en vots de Maragall i que el "gobierno de unidad nacional" que proposa Carod-Rovira té com a objectiu estar "frente a Madrid".

6. Conclusions

Cal remarcar que ni EP ni EPC associen Pasqual Maragall amb mots de connotacions negatives com podrien ser "perdre" o "derrota". A més, no dediquen una fotografia al partit guanyador, sinó que EP dedica l'espai a Carod-Rovira i EPC es decanta per un muntatge amb els perfils d'Artur Mas, Josep-Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall.

D'una banda, LV i l'Avui remarquen la victòria de Mas amb la inclusió de Maragall en el titular i emprant verbs que atorguen el triomf a CiU i la derrota al candidat socialista ("Mas derrota Maragall" i "Mas toma el relevo a Pujol y bate a Maragall"). Al contrari del que fan EPC i EP, LV i l'Avui dediquen l'espai fotogràfic a Artur Mas, tot i que el diari del Grupo Godó inclou Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida en la fotografia. En cap cas, aquestes dues capçaleres fan referència a la diferència de vots entre PSC i CiU en els seus elements de titulació de les portades.

Per acabar, el titular d'EM és l'únic que sintetitza els tres ítems més destacables dels resultats a les eleccions, la qual cosa suposa una gran diferència amb la resta de capçaleres analitzades.