El 20 de gener de 2006, El
Periódico de Catalunya va publicar un nou
editorial sobre l'Estatut en què expressava
la seva inquietud davant l'actitud de CiU i del PSOE,
que podia fer impossible el nou text estatutari, fet
que finalment no ha succeït arran del pacte assolit
pel PSOE i CIu la nit del 21 de gener.
Tot seguit reproduïm l'editorial,
que duia per títol Estatut: situació
delicada:
L'objectiu
de tancar la negociació de l'Estatut abans
d'aquest cap de setmana no es complirà. A més
a més, el desenllaç està en l'aire.
Tot i que entre el PSOE i el tripartit hi ha moltes
probabilitats de pactar el finançament, el
rebuig radical de CDC ho frena tot. És impossible
deduir si som davant d'una mera exhibició publicitària
de força o davant de l'avís que no hi
haurà acord. O si es tracta d'intentar aconseguir
una altra reunió Zapatero-Mas que elevi la
imatge del líder de CDC i el presenti com el
principal artífex de l'Estatut després
que va ser el seu partit el que va negociar i va glorificar
el sistema de finançament autonòmic
que ara tots repudien.
De totes maneres, al davant
tampoc hi ha tebiesa. El PSOE anuncia una última
oferta. Amb això reflecteix que assumeix
la possibilitat que no hi hagi Estatut. És
segur que els socialistes espanyols saben que, davant
l'hostilitat atiada pel PP i els dubtes d'alguns
dels seus coreligionaris, el desacord final podria
ser-los electoralment positiu. CiU hauria de tenir-ho
present. Amb la tensió que envolta aquesta
reforma estatutària, les seves maniobres
tàctiques poden acabar girant-se contra la
possibilitat que Catalunya es beneficiï de
les substancials millores que ja s'han pactat.
La conclusió era la següent:
"Tant PSOE com CiU estan esgotant un forcejament
i el seu pols final pot fer impossible l'Estatut".
L'objectiu bàsic de l'editorial
és criticar durament la manera de negociar
de CiU. A continuació n'analitzarem les crítiques.
Primerament, però, volem comentar l'oració
inicial: "L'objectiu de tancar la negociació
de l'Estatut abans d'aquest cap de setmana no es complirà."
En no assenyalar qui tenia com a objectiu tancar la
negociació abans d'aquest cap de setmana, el
lector/la lectora que llegeix l'editorial pot deduir
que es tracta d'un objectiu compartit per tots els
partits polítics o per la majoria. La realitat,
però, és una altra: l'únic partit
que tenia com a objectiu acabar la negociació
abans d'aquest cap de setmana era el PSOE perquè
el dissabte 21 de gener aquest partit havia convocat
el Comitè Federal.
Tornant a les crítiques
a CiU, en trobem tres. En primer lloc, EPC escriu
que "El rebuig radical de CDC ho frena tot".
Aquí cal remarcar dues paraules: rebuig
i radical. No es presenten les propostes que
defensa CiU com a elements positius o neutres, sinó
com a negatius. A més, afegir l'adjectiu
radical al nom rebuig desqualifica totalment
les propostes convergents. De fet, quan algú
rep el qualificatiu de radical, aleshores perd
tota legitimitat. En sentit contrari, l'actitud del
PSOE a l'hora de presentar la seva darrera oferta
és qualificada de gens tèbia ("De
totes maneres, al davant [el PSOE] tampoc hi ha tebiesa").
Així doncs, el PSOE no té una actitud
radical, sinó poc tèbia.
En segon lloc, hi ha un fragment
que defineix perfectament l'opinió d'EPC:
O si es tracta
d'intentar aconseguir una altra reunió Zapatero-Mas
que elevi la imatge del líder de CDC i el presenti
com el principal artífex de l'Estatut després
que va ser el seu partit el que va negociar i va glorificar
el sistema de finançament autonòmic
que ara tots repudien.
Cal remarcar tres paraules d'aquestes
oració: glorificar, ara i repudien.
Abans de res, cal assenyalar que el sistema de finançament
inclòs dins la proposta d'Estatut aprovada
pel Parlament de Catalunya obtingué 120 dels
135 diputats, que representava, segons EPC de l'1
d'octubre de 2005, "una unitat política
notable". Se suposa que en votar l'Estatut tots
els partits el defensaven el sistema de finançament
proposat.
Tornant a la citació,
EPC utilitza el verb glorificar per criticar
el que CiU va presentar com un dels seus èxits
polítics: haver aconseguit que gran part de
la seva proposta econòmica tirés endavant.
També cal remarcar l'ús
de l'adverbi temporal ara, que marca un abans
i un després: en un primer moment tothom va
defensar el sistema de finançament i posteriorment
CiU es queda sola defensant-lo.
Per acabar, el verb repudien
és molt contundent. EPC hauria pogut utilitzar,
per exemple, rebutjar. Entre els dos verbs
hi ha una diferència fonamental: tot i que
diccionari en mà són sinònims,
discursivament no funcionen igual. Així, repudiar
té unes connotacions negatives que no té
rebutjar.
I, en tercer lloc, EPC critica
que "les seves maniobres tàctiques [de
CiU]" poden fer que Catalunya no tingui l'Estatut.
El sintagma maniobres tàctiques evidencia
una crítica d'EPC a la manera de negociar de
CiU i mostra ben fefaentment que no li agrada.
Abans d'acabar aquest article
volem comentar l'última idea de l'editorial
que afecta el canvi de posició d'EPC respecte
el que simbolitzava l'Estatut l'endemà de l'aprovació
i el que és ara, el dia 20 de gener:
[...] girant-se
contra la possibilitat que Catalunya es beneficiï
de les substancials millores que ja s'han pactat.
Abans de res, cal recordar què
deia EPC l'1 d'octubre de 2005:
Tècnicament és
una proposició de llei dirigida a les Corts,
però el seu contingut va més enllà:
demana que iniciem uns canvis democràtics
en les relacions interiors entre els espanyols.
Ofereix una nova fórmula d'autogovern i finançament
per a Catalunya.
Que [Catalunya] reclama treure-li
totes les possibilitats a la Constitució
per establir una estructura federal més d'acord
amb la realitat plural que els discursos essencialistes.
Aquesta visió de l'Estatut
com a canvi de model d'Estat ha acabat en "la
possibilitat que Catalunya es beneficiï de les
substancials millores". D'aquesta manera, la
proposta d'estat federal s'ha reconvertit en un reformulació
de l'estat autònòmic que ha permès
obtenir "substancials millores".
NOTA:
Tot just quan anàvem a penjar l'article hem
llegit que Zapatero i Mas ha<vien arriben a un
pacte sobre l'Estatut.
|
