 El
País com a paradigma del buen periodismo.
A propòsit de Manual del bon colpista d'Iu Forn |
| |
|
 |
Contrastant |
| |
El 12 de gener de 2006 Iu Forn
va publicar Manual del bon colpista a l'Avui.
Dos dies després de la publicació d'aquest
article amb una oració desafortunada (segons
paraules de l'autor) El País va fer
el comentari següent:
Mal periodismo
El artículo Manual
del buen golpista, publicado ayer por Avui,
es más bien un manual de mal periodista,
la demostración de cómo se escribe
cuando faltan argumentos o ideas y se recurre a
la provocación mediante el insulto. No dice
nada sobre los militares, sino sobre este periodista
en particular y sobre la capacidad de sus jefes
en la redacción del periódico a la
hora de saber distinguir un artículo pésimo
y además, zafio y, maleducado. Por eso, quizás,
el Avui es uno de los diarios menos vendidos en
Cataluña: porque publica malos artículos,
malísimos. Resulta muy cansado y produce
pesadumbre tener que insistir en que este tipo de
periodismo basado en el insulto y la tontería
no es nuevo (se ejerció sobre todo en el
siglo XIX, no solo en España, sino en todo
el mundo), pero que se suponía que poco a
poco, en el siglo XX y ahora en el XXI, se había
ido abandonando como consecuencia de la extensión
de la educación básica y de la buena
alimentación. Lamentablemente, en España
ha sufrido un nuevo renacer, no solo en algunos
ejemplares de la prensa escrita, sino, sobre todo,
en algunas emisoras de radio. Qué se va a
hacer. Sumemos el nombre de Iu Forn a la lista de
periodistas guerracivilistas, empeñados en
ocultar sus insuficiencias profesionales con el
uso a diestro y siniestro del insulto. Qué
aburrimiento...- EL PAÍS
En aquest text cal remarcar
tres idees: la crítica a la tasca periodística
d'Iu Forn, la crítica a la qualitat de l'Avui,
fer que explica el baix índex de vendes, i
la ironia i el sarcasme que utilitza contra el que
EP anomena mal periodisme.
En aquest article ens centrarem
en les dues darreres idees. La idea que un baix nivell
de qualitat implica un índex baix de vendes
és simple i qüestionable. Com s'explica
llavors que programes teleescombraries d'Antena
3 o Tele 5 tinguin molta audiència? I com s'explica,
donant la volta a l'argument, que programes de qualitat
com els de Cuatro (almenys segons EP) tinguin tan
poca audiència? Centrant-nos en EP. Segons
aquest criteri, El Periódico de Catalunya
i La Vanguardia són millors que EP perquè
tenen moltes més vendes. I el diari té
menys qualitat a Catalunya que, per exemple, a la
Comunitat de Madrid.
D'altra banda, no deixa de ser
curiós que de manera indirecta EP es presenti
com un exemple de buen periodismo. EP és,
des de la seva fundació, un diari que defensa
les raons d'estat (en concret, les raons d'estat de
l'Estat espanyol). Per exemple, el seu tractament
del conflicte basc té poc a veure amb el codi
deontològic o amb la recerca de la veritat.
De fet, cal incloure'l dins el que podem anomenar
propaganda. Res més lluny, doncs, del buen
periodismo.
|
| |
|
|
|
|
