 Quan
es confón la realitat amb el desig |
| |
|
 |
Contrastant |
| |
Si partim de
la premissa que tothom té el dret d'expressar
lliurement les seves idees, l'únic que cal exigir
a l'opinió, des d'una perspectiva lògica,
és que sigui coherent amb les dades empíriques.
I, més, quan es tracta d'un articulista, que
cobra (materialment i simbòlicament) per construir
un discurs.
Joseba Arregi, exdiputat del PNB i
exconseller del Govern basc, va escriure a El Periódico
de Catalunya de l'11 de maig de 2005, un article titulat
"Fotografia en la foscor", on apareix aquesta
oració:
I per a aquesta
reconstrucció és una condició
inexcusable renunciar a la voluntat de definir la
societat basca des de la, sempre suposada, majoria
nacionalista.
De la citació se'n desprèn
que la "majoria nacionalista" no és
real. Deixant de banda que el comportament electoral
a Euskadi presenta variacions segons es tracti d'unes
elecions per escollir el Congrés de Diputats
espanyol o al Parlament basc, a les darreres eleccions
hi va haver una majoria nacionalista basca. Així,
la coalició va obtenir el 38'6% dels vots emesos,
EHAK, el 12'5% i Aralar, el 2'3%.
Si sumen els tres resultats, obtenim
que els nacionalistes van aconseguir el 53'4% dels
vots emesos. Per tant, la sempre suposada és
més que una mera suposició i el 17-A
va esdevenir real.
|
| |
|
|
|
|
