El 17 de gener
el jutge Grande-Marlaska va prolongar per dos anys la
suspensió cautelar de les activitats de Batasuna.
A continuació analitzarem els editorials que
van comentar la decisió del jutge de l'Audiencia
Nacional espanyola.
1. L'Avui
El dia 20 de gener l'Avui va
titular l'editorial "Batasuna: cruïlla contradictòria".
A partir d'aquest títol es desprèn que
per a l'Avui la situació política
respecte de l'esquerra abertzale és ambigua.
D'una banda, hi ha la via judicial, que consisteix
a aplicar la Llei de partits a Batasuna, i, d'altra
banda, hi ha la via política, que consisteix
a dialogar amb l'esquerra abertzale. Són, doncs,
dues vies que entren clarament en contradicció.
El primer paràgraf és
el següent:
El magistrat de
l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska
ha renovat per dos anys la suspensió d'activitats
de la il·legalitzada Batasuna, decretada l'any
2002, i ha ordenat la prohibició expressa del
congrés que la formació abertzale havia
convocat aquest dissabte. L'actuació de la
justícia s'ha concretat després d'unes
declaracions molt més ambigües del president
del govern de l'Estat. José Luis Rodríguez
Zapatero havia apel·lat prèviament al
dret de reunió. Zapatero va afirmar que calia
fer compatible la llei de partits amb "altres
drets constitucionals". Compatibilitat difícil...,
però, sigui com sigui, l'Audiència Nacional
considera que per sobre de qualsevol consideració
preval la il·legalització promoguda
com a conseqüència d'una llei que també
el PSOE va votar des de l'oposició.
L'Avui presenta les dues vies
en aquest paràgraf: la judicial, defensada
pel jutge de l'Audiencia Nacional espanyola, i la
política, defensada pel president espanyol.
I assenyala que s'ha imposat la via judicial en dir
que "per damunt de qualsevol consideració"
política s'imposa "la il·legalització"
en aplicar la Llei de Partits, llei que va votar el
PSOE quan era a l'oposició.
Tot seguit, l'Avui afirma que:
Però l'actuació
del poder judicial xoca obertament amb la nova etapa
política que ha obert l'executiu actual. El
govern de Rodríguez Zapatero considera que,
sense fer cap concessió, la denominada esquerra
abertzale pot aprofundir en la via que va obrir Anoeta.
Una via que implicaria l'alto el foc de l'organització
terrorista ETA i que Batasuna prengués tot
el protagonisme en les qüestions essencialment
"polítiques". Els gestos que ha anat
desplegant en els darrers mesos la força que
lidera Arnaldo Otegi han suscitat una certa confiança
en Rodríguez Zapatero, que, mantenint els aspectes
bàsics de la política antiterrorista
de José María Aznar, deixa un cert marge
per a la negociació política. Aquesta
convicció i l'estratègia que se'n deriva
han provocat els atacs frontals del Partit Popular,
que acusa Zapatero d'haver trencat el denominat "bloc
constitucional".
El més destacat del paràgraf
és la primera oració en què s'assenyala
que hi ha una oposició entre l'acció
de la justícia espanyola i la voluntat política
del govern espanyol. Aquesta oposició s'explicita
amb "xoca obertament". A més, segons
l'Avui, Zapatero vol deixar "un cert marge
per a la negociació política" amb
Batasuna, tot i que "mantenint els aspectes bàsics
de la política antiterrorrista de José
María Aznar", perquè l'esquerra
abertzale "ha anat desplegant" "gestos".
En la citació anterior l'Avui
comenta que el president espanyol té una "certa
confiança" en la possibilitat d'obrir
una negociació política amb Batasuna.
El tercer paràgraf reprèn aquesta idea:
Potser el president
del govern de l'Estat és excessivament optimista
i arrisca massa. Com ho són tots els que havien
vaticinat una treva etarra imminent. Però la
decisió de Zapatero es basa en uns fets innegables:
Batasuna té la intenció de recuperar
el seu protagonisme polític; ha aconseguit,
malgrat totes les traves legals, representació
indirecta al Parlament basc, i ETA, al mateix temps,
ha deixat de matar i manté una activitat terrorista
gairebé simbòlica.
L'Avui lliga la "certa
confiança" del paràgraf anterior
amb la idea que potser Zapatero "és
excessivament optimista i arrisca massa". Tot
i això, l'Avui remarca que hi ha dos
"fets innegables": la voluntat de Batasuna
d'actuar políticament i el fet que ETA ha deixat
de matar i que ara fa atemptats simbòlics.
El tercer paràgraf continua
així:
Sobre aquestes bases
potser el govern central ha començat a estructurar
una dinàmica excessiva, però és
igualment evident que tot plegat significa un canvi
al qual també cal respondre políticament.
Mantenir sense representació institucional
desenes de milers de bascos implica una anomalia que
no es pot allargar. La llei de partits va suposar
un error. I ara les seves conseqüències
legals constitueixen un obstacle perquè Rodríguez
Zapatero pugui anar fent els gestos de distensió
que creu necessaris perquè ETA declari finalment
una treva indefinida.
En primer lloc, cal remarcar tres
paraules de la primera oració de la citació:
potser, igualment i evident.
Així, l'Avui utilitza l'adverbi potser
que matisa l'afirmació que el govern espanyol
està duent a terme una "dinàmica
excessiva", l'adverbi igualment contraposa
dues idees, la possible dinàmica excessiva
plantejada pel govern espanyol i el canvi polític
que s'ha produït a Euskadi, i l'adjectiu evident,
que posa de manifest que el canvi que s'ha produït
a Euskadi és clar. El text torna a mostrar
la situació política contradictòria
que es viu a hores d'ara.
El paràgraf acaba criticant
la Llei de Partits, que qualifica d'error, atès
que permet la manca de representació institucional
dels ciutadans bascos que volen votar Batasuna, fet
que "implica una anomalia que no es pot allargar".
A més, l'Avui considera que la Llei de Partits
representa "un obstacle" de cara a la negociació
política entre el govern espanyol i l'esquerra
abertzale.
L'editorial acaba de la manera següent:
El problema del
govern del PSOE és que la seva estratègia
actual contradiu obertament la que va mantenir des
de l'oposició. Aleshores es va establir com
una prioritat absoluta el pacte entre els dos grans
partits de l'Estat. Ara Zapatero pren decisions que
Mariano Rajoy rebutja amb contundència. El
líder socialista es mou entre equilibris excessius
que sovint el desborden. Però la seva opció
és l'única que pot garantir el retorn
de la normalitat a la vida política del País
Basc i, per extensió, a l'espanyola.
L'Avui posa de manifest que
la postura del PSOE respecte del'esquerra abertzale
ha canviat i que aquest canvi suposa un "problema"
per al "govern del PSOE" perquè és
el contrari del que defensava quan era a l'oposició.
L'editorial acaba amb un crit a l'esperança:
la negociació política amb l'esquerra
abertzale (i la resta de partits bascos) és
"l'única" opció que pot resoldre
el conflicte basc.
En conclusió, l'Avui
presenta una situació política ambigua,
però acaba amb l'esperança que s'arribi
a una solució política per al conflicte
basc.
2. El Periódico de Catalunya
EPC titula "La prohibició
de Batasuna". Es tracta, doncs, d'un títol
merament descripció, sense que hi aparegui
cap mena d'opinió. En la mateixa línia,
el primer pàragraf de l'editorial també
té un caire merament descriptiu:
L'Audiència
Nacional va prohibir ahir el congrés de Batasuna
que estava convocat per dissabte que ve i va prorrogar
l'anterior suspensió de les seves activitats
durant dos anys més. És l'aplicació
directa de la sentència judicial que al seu
dia va il.legalitzar Batasuna i les organitzacions
sota les quals se'n pogués emparar la continuïtat.
En el segon paràgraf EPC opina
que:
Encara que la llei
sigui sempre la llei, a tot arreu l'habilitat jurídica
n'ha sabut trobar interpretacions flexibles a vegades
excepcionals. Això ha servit per fer justícia,
però no mecànicament i al peu de la
lletra, amb l'objectiu de no desatendre necessitats
socials més àmplies. Ara, que s'esperava
que Batasuna fes un tímid desmarcatge dels
procediments violents o d'ETA, era una bona oportunitat
per portar a terme un d'aquests esforços. En
contra només hi havia la crispació partidista
desplegada pel PP sobre aquest i altres temes.
La primera oració és
clau per entendre el sentit de l'editorial: l'aplicació
de la llei ha de ser prou flexible com per permetre
lectures que s'adequïn a un determinat moment
polític, sobretot quan pot fer que s'arregli
un problema.
Així, tenim els adjectius
flexibles i excepcionals. A continuació
EPC afirma que Batasuna tenia alguna a dir, per la
qual cosa calia fer un esforç. I, finalment,
EPC relativitza la gent que hi havia en contra, ja
que s'assenyala que només hi havia el
PP. És clar, però, que el PP és
el principal partit de l'oposició i que està
fent molt de xivarri davant una possible negociació
política amb l'esquerra abertzale, per la qual
cosa no s'ha de menysprear.
I, en el tercer i darrer paràgraf,
EPC fa tota una declaració d'intencions:
Batasuna té
vetada com a tal la seva participació en la
vida pública, però l'aposta per la normalitat
de les persones que en formen la base social seria
un factor importantíssim per aconseguir la
pau a Euskadi. El congrés podia, potser, albergar-la.
És una llàstima no haver trobat la fórmula.
Tot i que no critica la Llei de Partits,
EPC aposta per la participació en la política
de les persones que formen l'esquerra abertzale i
es lamenta que no s'hagi sabut trobar "la fórmula"
que permetés aquesta participació.
Per acabar, EPC conclou que "Es
complirà la llei. No és segur que aquesta
rigidesa sigui més important que acostar-nos
a la pau". La conclusió deixa clar que
EPC està en contra d'aplicar el rigor de la
llei a l'esquerra abertzale en aquest moment històric.
Així, defensa que per damunt de la llei hi
ha la pau.
3. La Vanguardia
LV titula "Deseos y realidad".
Aquest títol reflecteix una situació
ambivalent. D'una banda, els deseos, és
a dir, la negociació que porti a la pau a Euskadi,
i d'altra, la realidad, l'aplicació
de la llei que nega l'entitat política d'un
dels negociadors, Batasuna. Com l'Avui, LV
reflecteix la contradicció que es viu en aquest
moment polític.
L'editorial comença dient que:
Como era previsible,
el juez Grande-Marlaska prolongó ayer por dos
años la suspensión de las actividades
de Batasuna y, en consecuencia, prohibió su
congreso convocado para el sábado. La discusión
que los partidos democráticos han entablado
en este agitado contexto ha puesto de relieve, sin
embargo, un secreto a voces: el Gobierno está
manteniendo contactos con la izquierda abertzale para
impulsar un proceso de pacificación en Euskadi.
Es obvio que el horizonte de la paz es muy deseado,
pero la secreta manera con que el Gobierno ha puesto
el rumbo a este horizonte empieza a convertirse en
problema, máxime cuando las voluntades políticas
no encajan del todo con la legislación vigente.
Así parece demostrarlo el hecho de que tanto
el fiscal general del Estado como el magistrado de
la Audiencia Nacional han concluido que la ley no
deja resquicios para gestos como tolerar que la ilegalizada
Batasuna celebre un congreso. En este sentido, aunque
con matices, la administración de justicia
ha venido a dar la razón al PP.
El paràgraf comença
amb una subordinada, "Como era previsible",
en què LV assumeix com a natural i lògic
el que s'afirma a l'oració principal: la prolongació
de la il·legalització de Batasuna per
part d'un jutge.
Tot seguit LV afirma que l'actitud
del govern espanyol davant el congrés que havia
de dur a terme Batasuna "ha puesto de relieve
[...] un secreto a voces": que està tenint
contactes amb l'esquerra abertzale de cara a un procés
de pau. També diu que és obvi que la
pau és un final molt desitjat. A continuació
posa un però a la manera d'actuar de Zapatero:
"la secreta manera" d'actuar "empieza
a convertirse en un problema", sobretot perquè
"las voluntades políticas no encajan del
todo con la legislación vigente". Aquí
cal remarcar que justament les negociacions en un
context polític conflictiu sovint acaben superant
les lleis, que s'han d'adaptar al nou context polític.
A continuació, LV afirma que els membres de
la justícia espanyola han conclòs que
"la ley no deja resquicios para gestos"
com deixar que se celebri el congrés de Batasuna.
És interessant de remarcar el nom gestos,
que evidencia una mostra de bona voluntat, en aquest
cas per part del govern espanyol. Per acabar, el diari
del Grupo Godó conclou que la justícia
ha donat, "aunque con matices", la raó
al PP.
En el segon paràgraf LV escriu
que:
Es explicable la
discreción informativa, puesto que la pacificación
del País Vasco se trata de un objetivo delicadísimo
que ha naufragado muchas veces, pero los repentinos
cambios de valores no son tan digeribles. El presidente
ha cambiado claramente de opinión sobre la
ley de Partidos. Ayer, en el Congreso, el socialista
Jáuregui -veterano en esta lid del terrorismo-
justificó las palabras de Zapatero afirmando
que esa ley no puede establecer prohibiciones sobre
derechos individuales de las personas, "aunque
hayan pertenecido a Batasuna". La opinión
interesante, ciertamente, es más propia de
un foro académico que de un debate político
sobre una de las principales preocupaciones de la
sociedad española: el terrorismo etarra, cuyo
rastro de muerte y dolor es indecible.
El paràgraf comença
tornant a fer referència a la manera com porta
el govern espanyol els contactes amb l'esquerra abertzale.
Si bé abans assenyala que "la secreta
manera" de portar les coses pot convertir-se
en un problema, ara afirma que "la discreción
informativa" és explicable. En
canvi, LV troba menys assumibles els canvis de valors
("los repentinos cambios de valores no son tan
digeribles"). I n'explicita un: "El presidente
ha cambiado claramente deopinión sobre la Ley
de Partidos". El paràgraf acaba amb una
reflexió de Ramón Jáuregui sobre
els límits de l'esmentada Llei.
El darrer paràgraf comença
amb una crítica al PP:
El popular Astarloa
intentó desacreditar las intenciones de Zapatero
afirmando que pretende desmantelar la ley de Partidos
para "dar satisfacción a los terroristas"
y "cambiar armas por naciones". No está
legitimado el portavoz del PP para lanzar estos reproches.
También el presidente Aznar, en el año
1998, pronunció palabras y realizó gestos
muy concesivos hacia el entorno etarra; perseguía
la paz, como ahora Zapatero. No es correcto denigrar
los esfuerzos de un presidente que busca la paz, pero
tampoco es correcto fomentar la opacidad: a estas
alturas, y para prevenir precisamente las especulaciones,
Zapatero debería iluminar si no toda la geografía
de la negociación, al menos su filosofía
básica.
L'editorial acaba criticant la manera
d'actuar de Zapatero: "tampoco es correcto fomentar
la opacidad" i proposant al president del govern
espanyol que hauria d'il·luminar la filosofia
bàsica de la negociació. Ara torna a
sortir una qüestió en qualsevol negociació
per solucionar un conflicte polític: fins a
quin punt es pot fer públic un procés
de negociació. En aquest sentit, blindar un
procés de negociació implica que aquest
procés en gran part sigui secret, es a dir,
que no estigui exposat a llums i taquígrafs.
EM titula "Varapalo de la justicia
a las tesis del Gobierno". Sens dubte, es tracta
d'una dura crítica que es manifesta per l'ús
de varapalo, que segons el DRAE vol dir, en
un dels dos significats col·loquials, "Daño
o quebranto que alguien recibe en sus intereses materiales
o morales".
El primer paràgraf de l'editorial
és el següent:
El auto del juez
Fernando Grande-Marlaska en el que ordena la suspensión
de las actividades de Batasuna durante otros dos años,
incluido el congreso que los proetarras han convocado
para el sábado 21, despeja "las dudas"
jurídicas expuestas el día anterior
por el fiscal general del Estado, Cándido Conde-Pumpido,
dudas que ni siquiera fueron expresadas ayer por la
Fiscalía de la Audiencia. En contra de las
tesis del Gobierno, que enmarcaban la convocatoria
en el derecho individual de los convocantes, Grande-Marlaska
asegura que "dicho Congreso lo es de Batasuna
como frente político-institucional de ETA"
y que a pesar de que la formación fue ilegalizada
por el Supremo, "sus dirigentes no se limitan
a una actividad más o menos amparada en el
libre ejercicio de la libertad de expresión,
reunión o asociación, sino que preteden
conformar un Congreso Político". El juez
advierte al Gobierno vasco de que debe impedir su
celebración en el lugar donde está convocado,
un auditorio de Barakaldo, so pena de incurrir en
un delito de desobediencia o de colaboración
con organización terrorista.
El més significatiu del paràgraf
és l'oració que comença amb "En
contra de las tesis del Gobierno", que posa de
manifest que l'opinió (i, per tant, la decisió)
del jutge Grande-Marlaska no coincideix amb la que
defensa el govern espanyol sobre la celebració
del congrés de Batasuna.
En el segon paràgraf EM afirma
que:
Antes de entrar
a valorar las consecuencias políticas de la
decisión, que las tiene y son bastante trascendentes,
hay que celebrar que un juez decida por fin tomar
cartas en el escándalo que supone que una formación
declarada ilegal por identificarse con una banda terrorista
siga desarrollando sus actividades como si tal cosa.
Porque Grande-Marlaska no se limita a prohibir el
congreso del sábado, sino que ordena la clausura
de las sedes todavía abiertas y de su página
web.
EM remarca que la decisió judicial
té conseqüències polítiques
força transcendents i que cal celebrar que
per fi un jutge acabi amb l'escàndol que suposa
que Batasuna continuï activa políticament
malgrat la il·legalització. En aquest
sentit, cal destacar l'ús de celebrar,
por fin i escándalo que marquen
el context discursiu d'EM sobre la celebració
del congrés de Batusuna i, més genèricament,
sobre la il·legalització de Batasuna.
A més, s'ha d'assenyalar que EM està
d'acord amb la decisió que ha pres Grande-Marlaska.
A continuació reproduïm
el tercer paràgraf de l'editorial:
La decisión
del juez de la Audiencia es importante porque de alguna
forma viene a dar un varapalo, con la ley en la mano,
al giro dado por el presidente del Gobierno a la política
antiterrorista.Zapatero ha optado por consentir la
libre actuación del entorno proetarra -incluso
las actividades orgánicas de Batasuna- con
el aparente fin de que ello facilite las cosas para
un hipotético "proceso de paz". Durante
las últimas semanas, tanto el presidente como
la dirección del PSOE han repetido por activa
y por pasiva que Otegi y compañía tenían
derecho a reunirse, mientras el Gobierno y el fiscal
-que no lo hizo hasta última hora y forzado
por el Supremo y la opinión pública-
renunciaban a utilizar los recursos de los que disponían
para impedir el congreso de Batasuna. Zapatero llegó
a calificar la Ley de Partidos como "restrictiva"
y "difícil de aplicar". Dirigentes
socialistas llegaron incluso a acusar al PP de no
querer la paz por solicitar la prohibición
del acto.
EM afirma que la decisió del
jutge suposa un varapalo per al govern espanyol,
és a dir, deixa en evidència al govern
de Zapatero. A més a més, EM critica
el canvi de política antiterrorista que es
posa de manifest, sobretot, pel canvi d'opinió
respecte de la Llei de Partits. Així, EM remarca
que Zapatero la va titllar de restrictiva i
de difícil de aplicar. EM utilitza en
l'expressió d'aquestes idees paraules com renunciaban
i impedir. A la darrera oració, el connector
incluso i l'infinitiu acusar palesen
que EM no està d'acord amb el fet que el PSOE
digui que el PP no vol la pau perquè sol·licita
la prohibició del congrés de Batasuna.
Així arribem al darrer paràgraf:
Pues bien. El juez
de la Audiencia Nacional, en aplicación de
la Ley, ha quitado la razón a Zapatero y al
PSOE, y se la ha dado al PP. Que el Gobierno y la
dirección socialista saludaran ayer con júbilo
la decisión de Grande-Marlaska como un triunfo
del Estado de Derecho, después de haber argumentado
en sentido contrario o no haber puesto nada de su
parte por impulsar la acción de la Justicia,
es un sarcasmo que no puede engañar a nadie.
El primer que cal remarcar és
l'ús de la majúscula de la paraula Ley,
que serveix per deixar en evidència a Zapatero
i al PSOE i per destacar l'actitud del PP, a qui,
segons EM, el jutge de l'Audiencia Nacional espanyola
ha donat la raó. Tot seguit, critica el govern
espanyol i els dirigents del PSOE per saludar la decisió
del jutge com un triomf de l'Estat de dret i qualifica
aquesta felicitació com un sarcasmo.
En definitiva, EM critica durament
la postura del govern espanyol davant el congrés
de Batasuna i elogia la decisió del jutge Grande-Marlaska
de prohibir-lo.
5. El País
EP titula "Desafío inaceptable".
És, doncs, un títol contundent contra
la celebració del congrés de Batasuna.
L'editorial comença fent les
reflexions següents:
Los antiguos cuadros
y ex militantes de Batasuna se han equivocado de medio
a medio si pretendían saltarse a la torera
la disolución judicial del partido, convocando
con el mayor descaro y acompañamiento de trompetería
un congreso o asamblea, de naturaleza claramente orgánica,
para el día 21 en Barakaldo (Vizcaya), sin
que las alarmas de Estado de derecho -especialmente,
las judiciales- saltaran de inmediato. Esa convocatoria,
presentada como una reafirmación de un partido
que fue disuelto por su complementariedad política
respecto de ETA, constituía un desafío
imposible de aceptar.
L'editorial és dur amb Batasuna.
El lèxic n'és un prova: "se han
equivocado", "saltarse a la torera"
i "el mayor descaro". També hi ha
un elogi de l'Estat de dret, com es pot veure a "sin
que las alarmas del Estado de derecho [...] saltaran
de inmediato". I acaba el fragment amb "un
desafío imposible de aceptar". És
a dir, l'Estat de dret espanyol, representat en primer
lloc per la justícia, no podia permetre el
congrés de Batasuna.
El segon paràgraf és
el següent:
Una de las vías
posibles para cerrar el paso a los autoproclamados
representantes y responsables de Batasuna, empeñados
en seguir actuando como si nada hubiera cambiado tras
la sentencia de ilegalización dictada por el
Tribunal Supremo en marzo de 2003, era una nueva suspensión
cautelar de las actividades del partido, dentro del
proceso penal por pertenencia a ETA abierto por el
juez Garzón en 2002 a varios de sus dirigentes
de entonces. Otra, la actuación de oficio,
y no a instancias del fiscal o del Gobierno, del propio
Tribunal Supremo para asegurar, en trámite
de ejecución de sentencia, que se cumplen sus
efectos, el primero de los cuales es el cese de actividades
del partido disuelto, como establece el artículo
12.2 de la Ley de Partidos.
Segons EP, l'Estat de dret espanyol
tenia dues possibilitats a l'hora d'actuar: d'una
banda, suspendre novament de manera cautelar les activitats
de Batasuna i, d'altra, que el Tribunal Suprem espanyol
actués per fer complir la sentència
que va dictar contra Batasuna. Finalment, va intervenir
un jutge de l'Audiencia Nacional, que va optar per
la primera possibilitat.
Pel que fa als dirigents de Batasuna,
diu que estan empeñados en dur una activitat
política normal. L'ús de l'adjectiu
empeñados evidencia que aquesta activitat
no agrada a EP.
I EP acaba amb el paràgraf
següent:
A falta de argumentos,
los representantes legales de Batasuna sólo
han podido recurrir a maniobras dilatorias, intentando
recusar al juez y querellándose contra él
por prevaricación; o alegando la vulneración
de los derechos cívicos y políticos
de los convocantes, con manifiesto olvido de que esos
derechos sólo podrían tener amparo de
ejercerse al margen y no bajo la cobertura de un partido
ilegalizado. La provocación como forma de imponer
una legalización por la vía de los hechos
ha encontrado una rotunda respuesta judicial.
La citació comença amb
una crítica a l'actuació dels advocats
de Batasuna i acaba amb una oració de la qual
cal remarcar provocación. Si EP abans
havia considerat que la celebració del congrés
de Batasuna abans era un desafío, ara
la considera una provocación. Si en
un primer moment l'actuació de Batasuna era
un repte, ara genera un rebuig. A més, l'editorial
finalitza considerant que l'actuació judicial
era una "rotunda respuesta".
En conclusió, EP està
radicalment en contra de la celebració del
Congrés, desacredita els dirigents de Batasuna
i assumeix com a pròpia la decisió del
jutge Grande-Marlaska.
6. El Punt
El Punt no dedica cap editorial
al cas.
7. Conclusió
El fet més remarcable després
de llegir els editorials analitzats és evident:
la diferència de tractament que fan els diaris
catalans i els espanyols. Així, en graus diversos,
els diaris catalans no s'oposen frontalment a la celebració
del congrés de Batasuna, fins i tot EPC considera
que s'hauria hagut de dur a terme. En canvi, els diaris
espanyols s'oposen radicalment a la celebració
de l'esmentat congrés. Un, EM, critica l'actuació
del govern espanyol en l'assumpte, mentre que l'altre,
EP, critica Batasuna. Tots dos coincideixen, però,
en l'elogi a l'actuació de la justícia
espanyola i, per extensió, de l'Estat de Dret
espanyol.
També cal remarcar que
la línia editorial dels diaris catalans respecte
de Batasuna ha variat respecte temps enrere. En aquest
sentit, cal assenyalar sobretot el canvi de línia
editorial d'EPC. Després d'un període
d'extrema duresa amb l'esquerra abertzale, ara aposta
pel diàleg amb Batasuna.
|
