El País, en informar del Carmel, recull que el secretari general de Comunicació, Enric Marín, va reconèixer "errores en el protocolo que regula el trabajo de los periodistas en la zona. Marín aceptó que existen fallos de forma en el documento: "No tengo ningún problema en reconocer que la redacción que se hace de este acuerdo es muy desafortunada".

D'entrada, impedir o tractar d'impedir que els periodistes puguin treballar lliurament en el barri i en la zona de l'accident denota una voluntat fiscalitzadora de la feina dels periodistes per part del poder polític que és inacceptable.

Com afirma el CAC i l'acord signat per la Generalitat, l'Ajuntament i el Col·legi de Periodistes, els únics límits a la informació són la seguretat dels periodistes i la intimitat dels veïns.

D'altra banda, pretendre evitar que els periodistes parlin amb els veïns del Carmel és una il·lusió ja que, a la pràctica, esdevé impossible perquè hi ha massa gent a controlar i massa gent que vol explicar el que li ha passat.

Per acabar, volem comentar que l'afany dels periodistes per saber què ha passat al Carmel hauria d'ampliar-se a d'altres àmbits informatius en què el seu interès per conèixer la veritat és molt menor o gairebé nul.