Els membres de CONTRASTANT hem decidit que, a partir d'avui, 11 de febrer de 2007 -el dia que fa sis anys que vam inaugurar la pàgina d'Internet-, no renovarem periòdicament el web, si bé de manera excepcional podem penjar algun article, bàsicament algun recompte de manifestacions. La raó fonamental per la qual hem pres la decisió de plegar és que no tenim prou temps per fer una recerca i una anàlisi sistemàtiques ni per generar noves idees que permetin millorar la qualitat dels nostres escrits i renovar el nostre discurs. La feina d'analitzar el discurs implica la lectura de noves (i velles) aportacions teòriques en diverses disciplines (fonamentalment anàlisi del discurs, lingüística i sociologia) i en les circumstàncies actuals no podem dedicar-hi les hores que caldria.

Fa temps que hem arribat a un atzucac, ja que les nostres obligacions professionals i familiars ens impedeixen que ens dediquem com caldria al web. La solució per continuar tirant endavant el nostre projecte passa per la professionalització de la nostra feina, cosa impossible d'aconseguir a hores d'ara. Per tant, no es donen les condicions objectives que ens permetrien continuar la feina amb regularitat. En la nostra societat el temps es compra, és a dir, val diners. Com que no en tenim ni en tindrem, és millor deixar-ho en un moment més o menys dolç -el 2006 ha estat l'any que la pàgina principal ha tingut més visites, 57.097 (40.442 el 2003, l'any que n'havíem tingudes més).

Creiem que podem dir que al llarg d'aquests més de sis anys hem aportat alguna idea que ha estat d'interès per a la gent que ens ha llegit, per la qual cosa hem assolit l'objectiu principal que ens vam proposar en crear el col·lectiu.

Contrastant va néixer amb l'objectiu d'oferir una lectura crítica dels mèdia i desvelar alguns discursos que es vehiculen a través dels mitjans de comunicació i que els mateixos mitjans ajuden a crear. Concretament, a la secció del web anomenada "Vés en compte" ens vam proposar analitzar la manera com els mitjans de comunicació aborden determinades realitats conflictives i posar en evidència la manca de rigor crític dels mèdia, la dependència de les fonts oficials i la seva subordinació als interessos dels grups empresarials als quals pertanyen. A les seccions anomenades "Los nacionales" i "Los regionales" hem volgut mostrar de quina manera els mèdia intervenen en la creació, la recreació i la propagació del nacionalisme banal espanyol, que atorga a tot allò que passa als Països Catalans la condició de fenomen regional inintel·ligible fora del marc de referència espanyol. Finalment, a la secció "Llengües" hem analitzat els discursos sobre la llengua, especialment els que es vehiculen a través dels mitjans de comunicació, des de la perspectiva de la sociolingüística del conflicte d'arrel araciliana.

Tota la fenia que hem fet no hauria estat possible sense l'ajut i la col·laboració de moltes persones que volem recordar ara i aquí i a les quals volem donar les gràcies:

- Tota la gent que ens ha ajudat a comptar manifestacions i actes massius (principalment, la Feria de Abril de 2002 i la manifestació del 15 de febrer de 2003). Les manifestacions i concentracions de masses més importants que hem comptat no les hauríem pogut cobrir sense aquest ajut totalment desinteressat.

- Vicent Partal, que va confiar des d'un primer moment en nosaltres. Volem agrair-li que el desembre de 2000, en un moment polític molt arriscat, ens donés suport. En aquell moment no ens coneixia gaire gent ja que tan sols havíem escrit dos articles que havíem fet arribar a periodistes i professors universitaris (bàsicament de les facultats de Ciències de la Informació, Història i Sociologia). En aquells articles criticàvem la manera de fer dels periodistes a l'hora d'informar de les manifestacions (en concret, de les manifestacions contra ETA que es van celebrar a Barcelona aquella tardor). També volem agrair a Vicent Partal que respongués afirmativament a la petició d'allotjar el nostre web a Vilaweb i que, a més a més, ens oferís que ho féssim gratuïtament. Sense el seu ajut, l'existència de www.contrastant.net hauria estat molt més difícil i, sens dubte, hauria tingut menys ressò. També volem agrair a Martí Crespo, el nostre contacte habitual amb Vilaweb, l'amabilitat que ha tingut amb nosaltres, l'interès que sempre ha manifestat per la nostra feina, la difusió que n'ha donat i la paciència que ha tingut.

- Antoni Batista, que ens va ensenyar que era possible fer una anàlisi acurada dels conflictes polítics (en el seu cas, del conflicte basc). La seva tesina ens va permetre veure que podíem aplicar els nostres coneixements lingüístics, sociolingüístics i sociològics a l'anàlisi del discurs mediàtic (principalment la premsa per raons pràctiques). També li volem agrair la confiança que sempre ha tingut en nosaltres i el suport que ens ha donat.

- Xavier Sánchez, que va començar el projecte amb nosaltres i que va ser qui va posar en marxa el web. Sense ell tot hauria estat molt més difícil i hauria costat molt d'arrencar.

- Alejandra Ferrer, que va treballar desinteressadament un munt d'hores en el disseny del web actual. Gràcies a la seva feina hem tingut una bona imatge a la xarxa.

- Albert Martín, que va treballar en una secció on es proposava un llibre d'estil. La seva feina i el seu interès van ser molt importants en un moment determinat de la història de CONTRASTANT.

- Un matemàtic i un físic, els noms dels quals no tenim perquè el 19 de febrer de 2006 (l'endemà de la manifestació sobiranista a Barcelona) un virus ens va eliminar tot el correu. Aquestes dues persones ens van ajudar a afinar el recompte de manifestants en proposar-nos que apliquéssim una fórmula de propagació d'errors al resultat que obteníem en multiplicar les diferents àrees i les diferents densitats.

- La gent que ha confiat en nosaltres i ens ha enviat articles perquè els publiquem.

- Els opinadors i les opinadores dels mitjans de comunicació que han parlat de la nostra feina. En concret, volem mostrar el nostre agraïment a Isabel-Clara Simó, que va ser la primera persona que va parlar de CONTRASTANT en un mitjà de comunicació.

- Els professionals del periodisme que s'han fet ressò de la nostra feina i que ens han utilitzat com a font fiable. En aquest sentit, hem de donar les gràcies a Luis Benvenuty, periodista de La Vanguardia, que es va fer ressò del recompte de la Feria de Abril de 2002. Un article i una entrevista al diari barceloní van suposar, sens dubte, un salt endavant en el coneixement públic de la nostra feina. També volem donar les gràcies als periodistes que ens han fet entrevistes en diversos mitjans (premsa, ràdio i televisió) ja que ens han permès arribar a gent que no ens coneixia.

- Els webs que han penjat articles nostres i que, per tant, han difós la nostra feina.

- Els webs que han posat un enllaç cap al nostre. Aquest reconeixement a la feina que hem fet ens ha permès que gent que llegien altres webs i que no ens coneixien s'assabentessin que existíem.

- La gent que ens ha suggerit temes. En la mesura que ens ha estat possible hem intentat de complaure-la.

- La gent que ens ha animat a continuar amb el projecte. En especial, hem d'agrair el suport que hem rebut en moments difícils (bàsicament, el recompte de determinades manifestacions).

- La gent que ens ha criticat. Algunes crítiques ens han permès replantejar-nos mètodes, anàlisis i interpretacions. I ens han permès de mantenir la cura i la precisió a l'hora d'escriure els articles.

Per acabar, només resta donar les gràcies als nostres lectors i a les nostres lectores. Quan vam decidir de crear el web l'objectiu era tenir deu visites diàries. Certament, el nombre de visites ha superat amb escreix les expectatives. És evident que saber que érem llegits ens ha encoratjat per continuar llegint, analitzant i escrivint. Perquè un, quan escriu, ho fa per ser llegit. Així, hem d'agrair a tota la gent que ens ha llegit que ens hagi fet sentir útils. D'altra banda, com explica sovint Noam Chomsky, els lectors i les lectores ens han fet sentir membres d'un col·lectiu més gran, la qual cosa ens ha permès compartir la idea que, tal com diu l'eslògan, un altre món és possible. I, òbviament, també hem compartit la idea que una altra mena de periodisme és possible.

Miquel Almirall, Albert Berrio i Vicent Conca
CONTRASTANT