Un dels arguments més utilitzats pels editorialistes, articulistes i contertulians que estan en contra de l'Estatut aprovat pel Parlament és el següent: (gairebé) la meitat dels ciutadans espanyols, els que voten PP, estant exlosos de la negociació estatutària.

Podríem citar-ne molts exemples, però ens limitarem a reproduir l'ultima oració de l'editorial d'El Mundo del 8 de gener (titulat, per cert, "El arresto [del tinent general José Mena Aguado] esta justificado, pero mas 'alarma' produce el estatuto"):

Primer de tot, cal recórrer als resultats del 14 de març de 2004. Aquell dia, el PP va rebre 9.620.201 vots, és a dir, el 37'64% dels vots que van rebre els partits (un cop descomptats els vots en blancs i els vots nuls) i el 36'03% dels votants que van exercir el seu dret. Aquests percentages estan una mica allunyats de "casi la mitad de la sociedad española".

EM, però, fa una afirmació molt discutible: mitjançant l'ús d'una oració de relatiu, "casi la mitad de la sociedad española" equival a "que està representada por el PP en el Parlamento". Sobre la representació parlamentària cal fer una precisió: els partits majoritaris tenen, percentualment, més escons dels que els correspondrien si es tingués en compte el nombre total de vots. Així, identificar nombre de diputats amb nombre de vots no és correcte. Per exemple, Izquierda Unida va rebre 1.269.447 vots i només va obtenir 3 diputats a les Corts espanyoles. En canvi, el PP passa del 36'03% dels vots emesos rebuts a obtenir el 42'29% dels diputats. Si fem aquests darrers comptes, el PP s'acosta molt més a "casi la mitad de la sociedad española", però encara en queda una mica lluny.

A partir de les dades que hem presentat, l'argument que defensen els detractors de l'Estatut aprovat pel Parlament queda invalidat.