Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
18 de gener de 2004
Novetats  
   
La manipulació dels resultats de l'estimació electoral de l'Euskobarómetro al Parlament basc
   
Contrastant
 

El dia 16 de gener l'Equip Euskobarómetro va fer públics els resultats d'una enquesta sobre els resultats d'una contesa electoral a Euskadi. Les 1.800 entrevistes individuals de l'esmentada enquesta foren realitzades a domicili entre els dies 3 i 21 de novembre de 2003.

En aquest article volem remarcar que la presentació dels resultats no coincideixen amb les dades que aporta l'estudi. En concret, les dades que no coincideixen amb els resultats aportats són les de Guipúscoa.

1. Els resultats de l'enquesta

A continuació reproduirem els resultats globals que l'enquesta atribueix als partits bascos a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa:

PARTITS
DIPUTATS
PNB-EA
33
PP-UA
21
PSE-EE
16-17
IU-EB
3-4
Aralar
1
TOTAL
75

 

Segons aquests resultats, hi ha un empat tècnic. La disputa d'un diputat entre el PSE-EE i IU-EB a Guipúscoa fa que hi hagi dues possibles majories. Si el diputat és per al PSE-EE, aleshores PP-UA i PSE-EE obtenen la majoria absoluta. En canvi, si el diputat és per a IU-EB, aleshores PNV-EA i IU-EB obtenen 37 diputats i, en el cas que Aralar pacti amb els partits que composen l'actual govern basc, obtindrien la majoria.

Per tant, l'assignació a un o altre partit del diputat en disputa a Guipúscoa no és trivial. És el diputat que dóna el triomf a uns o a altres.

2. Aplicació de la llei d'Hont als resultats de l'enquesta

Després d'establert el context, cal recordar que l'assignació de diputats es realitza mitjançant la llei d'Hont. Segons aquesta llei, cal dividir el percentatge obtingut per cada partit pel nombre de diputats de cada circumscripció, en el cas d'Euskadi vint-i-cinc per territori històric. Un cop obtinguts els coeficients, s'assignen diputats als 25 millors resultats de cada territori. Tot seguit reproduïm els quadres que en resulten i marcarem en negreta els coeficients que permeten d'obtenir diputats:

ÀLABA

PNB-EA
PP-UA
PSE-EE
IU-EB
34,5
33
22
5,1
17,25
16,5
11
2,55
11,5
11
7,333
8,625
8,25
5,5
6,9
6,6
4,4
5,75
5,5
3,667
4,929
4,714
3,143
4,313
4,125
3,833
3,667
3,45
3,3

 

GUiPÚSCOA

PNB-EA
PP-UA
PSE-EE
IU-EB
Aralar
46,5
19,1
20,4
7,6
5,3
23,25
9,55
10,2
3,8
2,65
15,5
6,367
6,8
2,533
11,625
4,775
5,1
9,3
3,82
4,08
7,75
3,183
3,4
6,643
5,813
5,167
4,65
4,227
3,875
3,577

 

BISCAIA

PNB-EA
PP-UA
PSE-EE
IU-EB
45,3
24,9
17,9
6,6
22,65
12,45
8,95
3,3
15,1
8,3
5,967
11,325
6,225
4,475
9,06
4,98
3,58
7,55
4,15
2,983
6,471
3,557
5,663
3,113
5,033
4,53
4,118
3,775
3,485

 

3. Resultats

Segons el repartiment efectuat mitjançant la llei d'Hont a partir de les dades de l'enquesta, obtenim els resultats següents:

PARTITS
DIPUTATS
PNB-EA
33
PP-UA
21
PSE-EE
16
IU-EB
4
Aralar
1
TOTAL
75

 

Segons aquests resultats, la coalició PP-UA-PSE-EE obté 37 diputat i la formada per PNB-EA-IU-EB també. La majoria parlamentària l'obtindria la coalició que aconseguís el vot del diputat d'Aralar, que, per lògica política, seria la formada per PNB-EA-IU-EB.

4. Els diputats en disputa.

Per veure els diputats en disputa hem elaborat el quadre següent, en què apareixen el darrer diputat assignat i els següents coeficients inferiors:

PARTITS 25è 26è 27è
ÀLABA 3'667 (PP-UA i PSE-EE) 3'45 (PNB-EA) 3'3 (PP-UA)
BISCAIA 3'557 (PP-UA) 3'485 (PNB-EA) 3'3 (IU-EB)
GUIPÜSCUA 3'8 (IU-EB) 3'577 (PNB-EA) 3'4 (PSE-EE)


Els autors de l'enquesta escriuen que:

[El PSE-EE] En Guipúzcoa con 5 ó 6 escaños y un 20'4% recuperaría la segunda posición, mientras que en Vizcaya, con un resultado más modesto (17'9%), también ganaría un escaño.

IU-EB con un 6'7% del voto válido podría repetir o mejorar sus resultados con un segundo escaño por Guipúzcoa, en disputa con el PSE-EE.

Per tant, a Guipúscoa hi ha una lluita per obtenir el vint-i-cinquè diputat entre PSE-EE i IU-EB. Però, segons les dades, aquesta lluita no existeix. El vint-i-cinquè diputat és per a IU, mentre que el vint-i-sisè és per al PNB, amb un coeficient del 3,577, per davant, doncs, del PSE-EE, que té un coeficient del 3,4. Per tant, hi ha una lluita pel vint-i-cinquè diputat entre IU-EB i PNB-EA, i no pas entre IU-EB i PSE-EE.

A més, es pot observar que el vint-i-sisè diputat dels tres territoris històrics pertanyeria a PNB-EA: a Àlaba el vint-i-cinquè diputat el podrien perdre PP-UA o PSE-EE (3'667 per 3'45), a Guipúscoa el podria perdre IU-EB o PP-UA (3'8 d'IU-EB o 3'82 de PP-UA per 3'577) i a Biscaia el podria perdre PP-UA (3'557 per 3'485).

Per acabar, cal dir que els autors atribueixen la lluita entre IU-EB i PSE-EE a Guipúscoa perquè la diferència és molt escassa. Aquest, però, no en pot ser motiu, atès que la diferència és de 0'4 (3'8 d'IU-EB per 3'4 del PSE-EE), una diferència substancial. A més a més, aquesta anàlisi oblida que PNB-EA és al mig: 3'577. El més curiós es que hi ha un altre cas amb una diferència inferior a la que remarquen els autors de l'enquesta. Ens referim a la diferència de 0'072 entre PP-UA i PNB-EA o a la diferència de 0'095 entre PSE-EE i PNB-EA a Biscaia. En aquests casos, els autors de l'enquesta no dubten que l'escó serà per PP-UA i PSE-EE. I la diferència és molt menor queen el cas que dubten d'assignar el diputat a IU-EB o a PSE-EE.

5. Conclusió

A partir de l'anàlisi feta segons les dades de l'enquesta es pot deduir que hi hagut una manipulació clara en la interpretació de les dades obtingudes amb la finalitat de presentar un empat tècnic. Empat tècnic que no s'adiu amb les dades aportades per l'estudi, que, si apliquem la lògica política, dóna la majoria, 38 diputats, a la coalició formada per l'actual govern basc (PNB-EA-IU-EB) i Aralar.