Francisco Llera, director del Departament de Ciència política de la UPV, torna a la càrrega amb unes pintoresques declaracions fetes al ''Correo'' pocs dies després de la publicació de l'última actualització semestral de l'Euskobaròmetre. Aquestes declaracions dibuixen una societat, la basca, la part no nacionalista de la qual seria heterogènia, laica, no sacral ni excloent; mentre que en la part nacionalista es concentrarien la covardia, la por i una gran complicitat amb el terrorisme. L'autogovern dels nacionalistes es caracteritza per l'adoctrinament pur i dur de l'ensenyament, un control absolut de les institucions i un clientelisme descarat. El líder que plantegés una consulta popular sobre, per exemple, l'autodeterminació (Ibarretxe?) seria un incompetent i un irresponsable, i hauria de retirar-se.

Hi ha prou elements en els resultats de l'Euskobaròmetre per abonar aquestes reflexions? La veritat, les preguntes escarides a què responen els enquestats no semblen permetre aquestes alegries. Aleshores, o bé el senyor Llera té tantes facultats endevinatòries com el mag Merlí, o bé es tracta de simples opinions personals sense cap base científica que persegueixen objectius dubtosament acadèmics.

Es combinen aquí diverses qüestions que han de ser analitzades per separat. Una part d'aquestes sí que té significat acadèmic. L'Euskobaròmetre, que el senyor Llera ha convertit en l'eix del Departament que dirigeix, pertany al tipus d'enquestes amb un qüestionari tancat i fixat per endavant que resulten d'aplicar els mètodes quantitatius a la investigació política. Però aquests mètodes ignoren que la realitat està construïda socialment per éssers conscients que donen un significat a les seves accions i que interpreten les dels altres. Aquests mètodes, que pressuposen l'existència d'un investigador dirigista i omniscient, pertanyen a un món de pràctiques positivistes que es realitzaven fa vint o trenta anys. Avui en dia, en ciència política es tendeix a substituir-los per mètodes qualitatius, basats en l'observació participant ­l'investigador se submergix en l'escenari habitual en què actua la gent, tot participant en les seves activitats­ i en les entrevistes en profunditat, en forma de preguntes obertes que permeten discussions.

Aquests mètodes rancis s'inscriuen en una de les tendències existents en la ciència política de l'Estat espanyol. N'hi ha d'altres de caràcter interpretatiu que presenten un interès més gran: cal destacar-hi els treballs sobre governació de Vallés, sobre xàrxes i polítiques públiques de Subirats, sobre la Unió Europea de Morata, sobre federalisme i multinacionalitat de Requejo i Caminal, sobre teoria política de Vallespín, Del Águila i Maíz... Si la tendència positivista, molt més obsoleta i feble des del punt de vista teòric, pot competir amb la primera, es deu al fet que, finalment, atreu grans contractes de les administracions públiques i mou forts volums de negoci, dels quals les enquestes publicades són només la part visible de l'iceberg. Una altra tendència, amb forta presència mediàtica i molt escassa entitat teòrica, ha estat generada directament pel nostre ''contenciós'': la dels publicistes de l'antinacionalisme basc, el més conegut dels quals és Antonio Elorza. La producció de Llera es troba en la confluència dels dos corrents esmentats: l'Euskobaròmetre s'inscriu en la tendència positivista, mentre que l'absència d'autointerpretació dels enquestats se supleix amb les seves opinions personals, immerses en el publicisme de combat.

La naturalesa d'aquests dues tendències converteix els autors que hi estan inscrits en infal·libles saurins orientats com a gira-sols cap al poder, cap al poder més alt. Si intervenen en política és per guanyar. Per guanyar quan guanyen; i per guanyar quan perden, si han escenificat la seva derrota actual o futura d'una manera grata per a aquells de qui procedeix tot l'honor i tota la glòria. Les lloances de Mayor Oreja cap a la ''esquerra social i intel·lectual basca'' són el complement perfecte del recent homenatge a la línia antinacionalista de Redondo organitzat per un sector de socialistes amb presència d'intel·lectuals, amb Llera com a portaveu.

Seria injust adscriure a aquest corrent de publicisme antinacionalista altres membres del Departament de Ciència Política, que duen a terme la seva tasca en el projecte de l'Euskobaròmetre d'una manera seriosa i competent. Em centraré, doncs, en la presentació de les actualitzacions semestrals fetes per Llera, dosificades en funció d'esdeveniments no acadèmics, sinó polítics. El seu biaix és evident: des de juny del 2000 i fins a les eleccions de maig del 2002, el director de l'Euskobaròmetre va estar predint la victòria de l'aliança PP-PSOE sobre el nacionalisme basc. El juliol del 2000 s'hauria produït un empat entre el PP i el PNB, el desembre d'aquest any PP i PSE fregarien ja la majoria absoluta; al març del 2001 s'hauria consolidat ja el retrocés del sentiment nacionalista. Tot això s'adobava amb afirmacions, difoses pels mitjans de comunicació, com ara que LAB i ELA eren sindicats feixistes, o que la teoria del ''contenciós basc'' s'inscrivia en una estratègia dirigida a silenciar, excloure i estigmatitzar a tots els no nacionalistes. (Hi ha ocasions en què la dissociació entre el discurs i la pràctica d'algunes persones aconsegueix la categoria de les belles arts, imposant en aquells espais que controlen els mètodes d'acció que atribueixen als seus adversaris). El desmentiment total que les eleccions del 13 de maig van donar a aquestes prediccions no ha donat lloc a cap mena d'autocrítica ni a cap canvi de línia. Més encara: amb motiu de la presentació feta fa una setmana del darrer Euskobaròmetre, Llera ha tornat a augurar un nou retrocés del sentiment nacionalista, la qual cosa mereix, segons el meu parer, tanta credibilitat com les afirmacions precedents.

Hi ha per acabar un aspecte de l'Euskobaròmetre que desitjo aclarir, perquè m'afecta com a professor que sóc del Departament de Ciència Política. Els mitjans parlen del ''Euskobarómetro de la Universitat'' o del ''del Departament de Ciència Política'', quan no és ni una cosa ni l'altra. Es tracta simplement d'un projecte d'investigació com qualsevol altre, el responsable principal del qual és Francisco Llera.

I la veritat, no em faria gens de gràcia que em vinculessin a aquest projecte. No sols perquè les consideracions de Llera lesionen els meus sentiments; és que un té el seu punt d'honor professional, i no li agrada que el relacionin amb presentacions que no n'encerten ni una.