Com cada sis mesos, l’Euskobarómetro va acudir puntual a la seva cita amb els mèdia. I, com cada vegada que surt, els mèdia se’n van fer ressò. De fet, es tracta d’una enquesta que té com a finalitat sortir als mèdia. No és, per tant, un estudi científic, sinó un estudi mediàtic. En aquest sentit, l’objectiu del text no és reflectir l’estat d’opinió de la societat basca, sinó construir un discurs sobre la realitat basca des d’una determinada òptica ideològica.

Abans de continuar, hem de dir que l’Euskobarómetro és una enquesta que fa cada sis mesos el Departament de Ciències Polítiques de la Universitat del País Basc. Per tant, és una enquesta que gaudeix del prestigi que se suposa que té tota activitat universitària.

CONTRASTANT vol dedicar dos articles al darrer Euskobarómetro (novembre de 2002). En el primer analitzarem diversos aspectes relacionats amb les dades que aporta el treball i les conclusions a què arriba i en el segon farem una anàlisi del discurs, el qual, en principi, cal situar dins els àmbits científic i acadèmic.

En aquest article volem mostrar algunes de les principals deficiències que, al nostre parer, presenta l’Euskobarómetro. El nostre objectiu és mostrar que la interpretació de les dades està condicionada per una opció ideològica prèvia, fet que implica una lectura esbiaixada de les dades empíriques o l’assumpció de determinades conclusions que no s’adeqüen als resultats obtinguts.

1. Conclusions que van més enllà de les preguntes formulades o de les respostes obtingudes

Tot seguit en veurem uns quants exemples:

“Los vascos consolidan una identidad dual y tolerante [...]”.

Deixant de banda el concepte “identidad dual” i què hi ha darrera d’aquest concepte, la pregunta formulada tenia a veure amb la “identidad nacional subjetiva de los vascos”. Las respostes proposades eren “tan vasco como español”, “tan español como vasco”, “más vasco que español”, “solo vasco” y “solo español” i “no sabe/no contesta”. El 62% dels enquestats contesten afirmativament a una de les tres primeres respostes. A partir d’aquestes respostes, l’Euskobarómetro arriba a la conclusió que els bascos tenen una “identidad dual y tolerante”. Si bé la dualitat és present a les respostes de la pregunta de l’enquesta, la tolerància no hi surt per enlloc. En tot cas, és una interpretació que fan els autors de l’Euskobarómetro. L’associació dualitat-tolerància té unes clares connotacions ideològiques que ultrapassen la sociologia. En el fons d’aquesta presssuposició hi ha la idea que qui es considera “només” basc o “només” espanyol és un intolerant.

Sense entrar a valorar l’adequació de les respostes que pot triar la persona enquestada, la pròpia formulació de la pregunta pressuposa l’existència d’un conflicte identitari en la societat on es formula. Per exemple, una pregunta d’aquesta mena és impensable a Madrid o a Extremadura.

“[Els bascos] Se reafirman en el actual modelo de autogobierno, desarrollado de forma federal y sin aventuras rupturistas.”

Aquesta frase fa referència a la pregunta sobre “alternativas sobre la forma de estado”, que té cinc respostes (“federalismo”, “autonomía”, “centralismo”, “independencia” i “no sabe/no contesta”). El 34% contesta federalisme, el 33% autonomia i el 30% independència. És obvi que l’expressió “sin aventuras rupturistas” és una interpretació ideològica dels autors de l’Euskobarómetro. El mateix sintagma és clarament ideològic: considera que la independència és una aventura rupturista. D’altra banda, evidencia que els autors rebutgen l’alternativa independentista. I aquest rebuig va més enllà d’un treball sociològic i s’endinsa en el terreny de l’interpretació ideològica d’una enquesta.

“Se mantiene la confusión y la división sobre la autodeterminación y los deseos de independencia siguen siendo minoritarios en un horizonte incierto.”

En concret, la pregunta fa referencia a “actitudes ante un referéndum de autodeterminación en las actuales circunstancias”. És curios veure con “las actuales circunstancias” es transforman en “un horizonte incierto”.

“Se estancan los deseos de independencia de los vascos, que, además de seguir siendo minoritarios, dibujan un futuro incierto”

Es pregunta als enquestats pels “deseos de independencia y expectativas de vida de los vascos en una Euskadi independendiente”. Pel que fa a les expectatives de vida, tenim que el 28% creu que viuria millor, el 26% igual, el 29% pitjor, el 7% que depén i el 10% no sap/no contesta. A partir d’aquestes dades no es pot arribar a la conclusió que els desitjos d’independència dibuixen un futur incert perquè el 54% creu que s’hi viuria igual o millor, als quals s’hauria d’afegir algun dels que contesten que depèn i, potser, algun que no sap/no contesta. És a dir, més de la meitat de la població considera que no s’hi viuria pitjor. Per tant, a partir de les respostes no es pot establir que es dibuixi un futur incert. Però els mateixos autors del text ho escriuen, contradient la conclusió a què arriben: "los vascos se vuelven a dividir en partes iguales entre quiens piensan que en una Euskadi independiente se viviría peor (29%), mejor (28%) o igual (26%) que ahora." És impossible, si no és agrupant les dades de manera fal·laciosa (agrupar els que opinen que igual o pitjor), arribar a la conclusió que una Euskadi independent dibuixa "un futuro incierto".

2. Una pregunta sense sentit si tenim en compte respostes prèvies

La següent conclusió és una mostra del que diem:

“La mayoría [de bascos] desconoce las propuestas de Ibarretxe, pero dudan de su oportunidad y constitucionalidad.”

La conclusió té a veure amb una pregunta sobre “información, oportunidad y constitucionalidad de las propuestas de Ibarretxe y sus efectos” que té quatre possibles respostes: “mucho/bastante”, “poco o nada”, “ni lo uno ni lo otro” i “no sabe/no contesta”.

La frase que citem posa de relleu un dels inconvenients greus de les enquestes: els enquestats responen preguntes que tenen a veure amb qüestions que desconeixen. Si la majoria d’enquestats no coneixen les propostes d’Ibarretxe, com poden dubtar de la seva oportunitat o de la seva constitucionalitat? En tot cas, podrien dubtar-ne aquells/aquelles que les coneixen, però no pas el corpus d’enquestats. És clar, doncs, que la pregunta està mal enfocada i que la respota obtinguda no té cap valor perquè els enquestats valoren unes propostes que majoritàriament desconeixen.

3. Conclusions que no reflecteixen els resultats de l’enquesta

Tenim citacions com les següents:

“La compatibilidad de identidades vasca y española se mantiene y sigue siendo mayoritaria, con un predominio del sentimiento vasquista”

Las dades que apareixen són les següents: el 36% “tan vasco como español”, el 19% “más vasco que español” y el 7% “más español que vasco”. Queda clar, doncs, que l’opció més contestada és la de “tan vasco como español” i que no hi ha cap “predominio del sentimiento vasquista”. Ës evident que l’opció més escollida, i amb un 17% de diferència, és “tan vasco como español”.

La conclusió que “La mayoría de los vascos se muestran satisfechos con el autogobierno desarrollado por el estatuto” comença amb la frase següent: “Una mayoría cualificada de siete de cada vez (70%) se muestran satisfechos con el Estatuto, mientras que los insatisfehos superan ligeramente a uno de cada cinco (22%).”

De fet, la pregunta sobre la “satisfacción con el estatuto vasco” permet quatre respostes: “satisfecho” (30%), “parcialmente satisfecho” (40%), “insatisfecho” (22%) i “no sabe/no contesta” (8%). Els autors del text, doncs, el que fan és agrupar els satisfets i els parcialmente satisfets, que sumen el 70%, fet que els permet arribar a la conclusió que el 70% estan satisfets amb l’Estatut basc. És evident que la formulació de l’enunciat no es correspon amb les dades que aporta l’Euskobarómetro. L’esbiaixament consisteix a convertir una resposta triple en una resposta doble i sumar, com si fos el mateix, els satisfets i els parcialment satisfets.

A més, aquest enunciat entra en clara contradicció amb una frase que apareix en aquest apartat: “Esta situación de denuncia e insatisfacción gubernamental con el autogobierno lleva casi a la mitad de los vascos (47%) a considerar aceptable la idea de que el Estatuto vasco está agotado y hay que superarlo [...].” A partir de la frase es pot desprendre que l’origen de la demanda de superació de l’Estatut basc rau en una mala utilització de l’autogovern. És a dir, el culpable que la gent vulgui superar l’estatut no són les mancances pròpies del text legal, sinó l’actuació deficient del govern basc. Però les dades no lliguen: com pot ser, segons la interpretació dels autors de l’Euskobarómetro, que el 70% dels bascos estigui satisfet amb l’Estatut i, en canvi, el 47% estigui d’acord que “el Estatuto está agotado y hay que superarlo”?

A més, aquesta conclusió (“la mayoría de los vascos se muestran satisfechos con el autogobierno desarrollado por el estatuto”) obvia una dada important que hi té a veure: que gairebé la meitat dels enquestats consideren que està esgotat i que cal superar-lo.

“Se mantiene la confusión sobre la autodeterminación [...]”

Aquest enunciat fa un ús parcial del verb mantenir-se. El primer que un lector/una lectora interpreta en llegir aquest enunciat és que els resultats són molt semblants als de la darrera enquesta. Els autors del text, però, comencen l’explicació de l’apartat amb les següents frases: “La mayoría de los vascos se siente hoy más informados que hace seis meses sobre lo que implica la autodeterminación para Euskadi. En los últimos seis meses se ha vuelto a invertir la relación informados/desinformados sobre esta cuestión. Si hace seis meses los segundos (53%) superaban en siete puntos a los primeros (43%), hoy éstos los superan en diez a aquellos, tras un retroceso y un avance de 9 y 8 puntos.” Aquesta darrera frase, farragosa com poques, vol dir el següent: els informats passen del 45% al 53%, mentre que els desinformats passen del 52% al 43%. Es pot veure, doncs, que la conclusió no reflecteix amb fidelitat el contingut de l’anàlisi de l’apartat. En tot cas, caldria posar algun modalitzador al verb mantenerse. Per exemple, “a la baja”. O “disminuye la confusión sobre la autodeterminación” o d’altres enunciats alternatius.

“Se estancan los deseos de indepedencia de los vascos, que, además de seguir siendo minoritarios, dibujan un futuro incierto”

La pregunta que fa referència a “los deseos de independencia” té cinc possibles respostes: “grandes”, “pequeños”, “ninguno”, “indiferente” i “no sabe/no contesta”. Pel que fa a grans, petits o cap desig d’indepenencia, ens trobem amb una triple resposta que els autors, quan l’analitzen, la redueixen a dues: “Frente a ellos [els bascos que tenen grans desitjos d’independència, el 31%], más de la mitad de los vascos (el 52%), como hace seis meses, dicen tener pocos (25%) o ningún (27%) deseo de independencia [...].”

Tornem a trobar-nos amb una manera de treballar que ja hem comentat: reduir tres posibilitats a dues i, un cop feta aquesta operació, enfrontar-les. Els autors ajunten en el mateix grup, per tal d’oposar-lo a un altre, els que tenen pocs desitjos d’independència i els que no en tenen cap. De fet, doncs, els que contesten que tenen pocs desitjos d’independència són agrupats, a l’hora de fer-ne la interpretació, amb els que no en tenen cap. Pot semblar que l’assignació a un o un altre grup no tingui implicacions interpretatives. Però no és així. L’assignació d’aquest sector és cabdal a l’hora d’interpretar els resultats ja que si l’agrupem amb els que tenen grans desitjos d’independència, aleshores, el 56% dels bascos desitjarien, en diferents graus, la independència.

Pel que fa a la pregunta, segurament seria més clara i més fàcil d’analitzar (què pot dir exactament “pequeños deseos de independencia”?) presentar la pregunta dicotòmicament i prescindir dels desitjos tot basant-se en la voluntad política: vostè està a favor o en contra de la independència d’Euskadi?

“La mayoría de los vascos no se consideran informados sobre las propuestas de Ibarretxe de superación del estatuto de autonomía, dudan de su oportunidad y, sobre todo, de su constitucionalidad [...].”

Pel que fa a l’oportunidad de les propostes del lehendakari, l’enquesta presenta quatre possibles respostes: “mucho/bastante”, “poco o nada”, “ni lo uno ni lo otro” i “no sabe/no contesta”. Els resultats obtinguts són: el 34% considera que les propostes són molt/força oportunes, el 34% considera que són poc/gens oportunes, el 8% ni una cosa ni l’altra i el 24 no sap/no contesta. Les dades de l’Euskobarómetro, doncs, mostren que la conclusió a què arriben els seus autors està fora de lloc: és fals, dades a la mà, que la majoria de bascos dubtin de l’oportunitat de les propostes d’Ibarretxe.

El mateix passa pel que fa a la constitucionalitat de les propostes del lehendakari, tot i que la lectura que fan els autors de l’enquesta impliqui un esbiaixament més gran. Els autors del text arriben a la conclusió que els vascos dubten, “sobre todo, de su constitucionalidad”. Les dades que aporten són les següents: el 22% considera que són molt/força constitucionals, el 39% considera que són pocs/gens constitucionals, el 6% ni una cosa ni l’altra i el 33% no sap/no contesta. A partir d’aquestes dades arriben a la conclusió que “la mayoría de vascos” dubten de la constitucionalitat de les propostes del lehendakari Ibarretxe. D’una banda, hi ha una qüestió semàntica: el 39% dels bascos no és la majoria dels bascos. En tot cas, és l’opció majoritària, però no pas la majoria. I, d’altra, hi ha un esbiaixament clar: la resposta que creu que les propostes d’Ibarretxe és poc o gens constitucional no és unívoca. És a dir, un votant d’EH pot creure que no és constitucional de la mateixa manera que ho pot creure un del PP. De fet, el mateix text ho recull: “La opinión dominante en todos los electorados es la de su inconstitucionalidad en proporciones que van desde el 37% de los votantes del PNV-EA al 55% de los del PP-UA, pasando por el 42% de IU, el 47% de EH y el 51% del PSE-EE.” O sia, segons el text, prop del 50% dels votants d’EH creuen que les propostes del lehendakari són poc o gens constitucionals. De fet, segons les dades, el mateix percentatge que entre els votants del PP-UA (47 per 55 per cent). Aleshores, és lícit de creure que els autors del text pretenen que el lector dedueixi que els bascos, per implicació, defensen la Constitució espanyola quan, de fet, una part dels que dubten hi està en contra.

4. Comentari en la presentació de les dades

“Para la mayoría de los vascos (46%) España es su ciudadanía, su país y la nación de la que se sienten miembros, en tanto que un 39% la considera un Estado formado por nacionalidades y regiones, haciendo un uso parcial de nuestra definición constitucional.”

Deixant de banda el que diu la Constitución espanyola, el comentari que fan els autors de l’Euskobarómetro cau fora del discurs científic i s’emmarca en un discurs ideològic, que critica l’opció triada per alguns enquestats. El que han de reflectir els autors de l'enquesta és l'opinió dels enquestats, no pas fer-nos saber el que pensen de l'opinió dels enquestats.

Conclusió

Al llarg de l’article hem vist diferents casos que exemplifiquen la manca de rigorositat de l’anàlisi que fan els autors de l’Euskobarómetro. El més greu, però, no és això, tot i que no està a l’alçada del que s’espera d’un treball de recerca universitari. El pitjor és que els mèdia en publiquen sistemàticament les conclusions i que, a més a més, aquestes conclusions són les que utilitzen els periodistes per interpretar la realitat de la societat basca. No cal dir que aquestes interpretacions poden ser esbiaixades perquè es basen en arguments alguns dels quals no concorden amb les dades empíriques obtingudes en les entrevistes.