El desembre passat va sortir a la
llum l'Euskobarómetro de novembre de 2003.
CONTRASTANT ha fet una anàlisi del discurs
de l'apartat IV dels tres darrers Euskobarómetros
(el dedicat a "Sentimiento nacionalista, identidad,
autogobierno y autodeterminación"). Abans
de res, volem assenyalar que l'Euskobarómetro
de novembre de 2003 confirma les anàlisis fins
ara realitzades. Podeu llegir una anàlisi global
de la construcció del discurs d'aquesta enquesta
a L'Euskobarómetro: l'enquesta
com a eina ideològica (I) i una anàlisi
lèxica a L'Euskobarómetro:
l'enquesta com a eina ideològica (II).
A continuació, comentarem
alguns dels aspectes remarcables del darrer Euskobarómetro.
1. Presentació de
les dades favorables als interessos dels autors de
l'Euskobarómetro.
1.a. El model autonòmic
actual.
Els autors pregunten als enquestats
pel model d'estat que prefereixen: autonòmic,
federal, centralista o independència. Els resultats
obtinguts són els següents: el 32% estan
a favor de l'estat autonòmic; 31%, a favor
de l'estat federal; 31%, a favor de la independència,
i el 3% a favor de l'estat centralista.
A partir dels
resultats, els autors construeixen aquesta conclusió:
Están satisfechos con los resultados del autogobierno,
reafirmándose en el actual modelo y en su pleno
desarrollo.I, en l'apartat dedicat a comentar els
resultats, apareix aquest text:En un contexto de gran
estabilidad de las opciones ante la forma de organización
territorial del Estado, los vascos siguen divididos
en partes iguales entre autonomismo, federalismo e
independentismo. Algo menos de uno de cada tres vascos
(32%) siguen apoyando el actual modelo autonómico,
que sigue siendo la opción mayoritaria entre
los electorados del PP-UA (68%) y PSE-EE (59%).
Cal tenir present que l'actual
modelo d'estat és l'estat de les autonomies.
Com veiem en els resultats, obté el 32%, un
punt més que el federalisme o la independència.
Per tant, la reafirmació no és tant
clara.
1.b. Satisfacció amb
l'Estatut basc
Els autors de l'Euskobarómetro
remarquen els resultats que afavoreixen la seva visió
d'Euskadi i dilueixen discursivament els resultats
que no els agraden.Veiem uns fragments en què
es veu com els autors del text mostren els resultats
que els agraden:
Se refuerza la mayoría
de vascos que siguen definiéndose
como no nacionalistas
Aumenta
la confusión sobre la autodeterminación
Retrocede
la mayoría que demanda un acuerdo político
sobre la autodeterminación
La
compatibilidad de identidades vasca y española
se mantiene y sigue siendo mayoritaria, con un predominio
acentuado del sentimiento vasquista
Aquestes quatre oracions són
les conclusions formulades a partir dels resultats
a diverses preguntes. Com podem veure, apareixen els
verbs se refuerza, aumenta, retrocede
i se mantiene a l'hora de comentar resultats
que coincideixen amb la seva visió ideològica
d'Euskadi.En canvi, els resultats que no coincideixen
amb el seu pensament no queden reflectits a les conclusions:
La gran mayoría
de los vascos se muestran satisfechos con el autogobierno
desarrollado por el estatuto
Però el text on comenten
els resultats apareix que:
Una mayoría
cualificada de casi siete de cada diez vascos (67%)
se muestran satisfechos con el Estatuto, mientras
que los insatisfechos llegan a casi tres de cada diez
(29%), mostrando un ligero avance de la insatisfacción
en el último año.
En el text on es comenten els resultats
s'afirma que hi ha un ligero avance de la insatisfacción,
fet que no apareix a la conclusió, que se centra
en la satisfacció majoritària.
2.Dades sorprenents
A continuació comentarem
alguns resultats que sorprenen
2.a. Coneixement del que
implica l'autodeterminació
Segons l'Euskobarómetro ha
minvat el percentatge de bascos informats sobre l'autodeterminació
:La mayoría
de los vascos (51%) se siente hoy menos informada
que hace seis meses (diez puntos menos) sobre lo que
implica la autodeterminación para Euskadi.
Paralelamente, en los últimos meses ha avanzado
de forma notable (10 puntos) la proporción
de los que se sienten desinformados sobre esta cuestión
(47%).
En primer lloc, sorprèn que
el nivell d'informació sobre l'autodeterminació
disminueixi quan fa més temps que se'n parla.
En segon lloc, la disminució no és anecdòtica,
sinó que passa del 61% al 51%, deu punts menys.
I, en tercer lloc, ja vam comentar que la pregunta
implica una certa dificultat a l'hora d'interpretar-la.
En aquest sentit, apareix un problema teòric:
què entén cada enquestat per "estar
informat". Així, amb la mateixa quantitat
d'informació, una persona pot contestar que
està informada, mentre que una altra pot dir
que no hi està.
2.b. La valoració
dels votants d'EH de l'Estatut basc
A la interpretació de la pregunta
sobre l'opinió sobre l'Estatut basc els autors
aporten aquesta dada:
Finalmente, el rechazo
al actual estatus estatutario y su superación
no llega ni a uno de cada diez vascos, siendo relativamente
mayoritario (47%) solo entre los votantes de EH.
Sembla estrany que només el
47% dels votants d'EH rebutgin l'Estatut i que no
vulguin superar-lo.
3. Els enquestats no són
els bascos
En aquest Euskobarómetro
apareix dues vegades la mateixa generalització:
Les hemos preguntado a los vascos si les preocupan
las actuales divisiones políticas por el
debate existente en España sobre la organización
territorial del Estado a propósito de la
reforma constitucional y las demandas nacionalistas
de revisión estatutaria.
Les hemos preguntado a los vascos si, ante la eventualidad
de unas elecciones autonómicas, convocadas
por Ibarretxe como una forma de plebiscitar sus
propuestas y en las que todo el nacionalismo concurriese
unido, socialistas y populares debieran responder
también con una alianza electoral en defensa
del actual modelo de autogobierno y encabezada por
una personalidad independiente
.Com es veu, els autors escriuen dues
vegades que "Les hemos preguntado a los vascos"
quan, de fet, ells han preguntat a un nombre reduït
de bascos, els bascos enquestats.
4. El lehendakari Ibarretxe
Una constant que hem observat al llarg
dels tres Euskobarómetros estudiats és
que no s'utilitza mai el nom lehendakari per
referir-se a Juan José Ibarretxe. Quan es fa
referència al president del govern basc, se
n'utilitza el cognom o es fa servir un pronom.
En aquest Euskobarómetro
apareix aquesta conclusió:
Los vascos no ven los planes de
Ibarretxe como una cesión ante el chantaje
de eta y que dependan de ésta para salir
adelante, pero se dividen ante la aceptabilidad
o no de que aquel se apoye en Batasuna para seguir
con sus propósitos.
Els autors de l'Euskobarómetro
han preferit el pronom aquél abans que
una fórmula que facilitaria la comprensió
del text com ara el lendakari.
5. Interpretació confosa
A continuació aportem dues
citacions en què apareix una certa amfibologia
en la interpretació correcta:
Sin embargo, lo más
significativo es el retroceso en el último
semestre (3 puntos) de la demanda mayoritaria (54%)
de un acuerdo de los políticos sobre esta
cuestión, tras el incremento del semestre
pasado. Si hace algo más de un año
esta mayoría, con mayor o menor intensidad,
se detectaba en todos los electorados, ahora solo
une a los nacionalistas (78%) y a los partidos del
gobierno (entre el mínimo del 62% de IU y
el máximo del 91% de EH).
Una mayoría de casi
dos de cada tres vascos (62%) no están de
acuerdo con los que dicen que las propuestas de
Ibarretxe son una cesión ante el chantaje
de ETA y que solo pueden salir adelante con su apoyo,
siendo la opinión del 88% de los nacionalistas
y de los electorados que apoyan al gobierno (desde
el 68% de IU hasta el 91% de EH).
Aquests enunciats poden induir a interpretar
que EH dóna suport al govern basc. La informació
quedaria més clara si el percentatge atribuït
a EH s'inclogués dins del que els autors qualifiquen
com a nacionalistas.
6. Conclusió
Com ja hem comentat diverses vegades,
la construcció del discurs a partir de les
dades empíriques i el discurs que s'elabora
cauen fora del que hauria de ser una enquesta sociològica
i/o política i entren en el terreny de la representació
ideològica que es construeix per donar una
determinada visió del que pensen els bascos
i les basques i que va molt més enllà
d'un estudi merament sociològic i/o polític.
|
