|
En aquest article ens proposem
analitzar el tractament informatiu donat per quatre
diaris catalans, El Punt, Avui, El Periódico
i La Vanguardia, i dos diaris espanyols amb edició
per a Catalunya, El País i El Mundo, de dos
fets esdevinguts a l'Iraq el dijous 1 de desembre.
Els articles analitzats van aparèixer a les
edicions del dissabte 3 de desembre.
1. Els fets de Fal·luja
1.1 El Punt
MOREN DEU SOLDATS NORD-AMERICANS
EN UN ATEMPTAT A LA CIUTAT IRAQUIANA DE FALUJA
(Titular)
Deu marines nord-americans
que patrullaven a peu als afores de la ciutat iraquiana
de Faluja van morir i 15 més van resultar
ferits en explotar una bomba col·locada per
la insurgència, segons fonts de l'exèrcit
dels Estats Units.
Ramadi va ser l'escenari dijous
d'un assalt de la insurgència en el
qual van participar uns 400 homes emmascarats amb
armes lleugeres i llançagranades. Els insurgents
van irrompre en diversos edificis oficials i van
llançar diversos projectils contra controls
militars nord-americans, es van passejar per la
població i van marxar.
El Punt considera que
el responsable de la mort dels deu marines
americans és "la insurgència"
i denomina "atemptat" la seva acció.
Pel que fa als fets de Ramadi, segons El Punt
el que es va produir va ser un "assalt"
i els que el van dur a terme van ser també
"insurgents".
ELS INSURGENTS IRAQUIANS
MATEN DEU SOLDATS DELS EUA A FAL·LUJA
(Titular)
VIOLÈNCIA L'atac amb bomba és
el més sagnant dels últims quatre
mesos contra el contingent militar americà
PROHIBICIÓ Bagdad veta l'entrada al
país d'àrabs estrangers per evitar
la infiltració de terroristes (Subtítol)
Els Estats Units van patir
ahir l'atemptat més sagnant dels darrers
quatre mesos a l'Iraq amb la mort de deu marines
que formaven part d'una unitat destinada a la lluita
contra la insurgència. L'atac amb bomba contra
la patrulla, en què també van resultar
ferits onze soldats, va tenir lloc a Fal·luja,
un dels principals feus dels rebels sunnites
i escenari habitual de combats.
L'atemptat posa de manifest la capacitat
militar de la insurgència a només
dues setmanes de les eleccions generals i eleva
fins a 2.125 el nombre de soldats nord-americans
morts a l'Iraq des de l'inici de la guerra, el març
de 2003.
Represàlia a Ramadi
La matança va coincidir amb l'inici d'una
ofensiva de les tropes dels Estats Units a la veïna
Ramadi en resposta a l'espectacular acció
de dijous dels membres d'Al-Qaida, en què
els insurgents es van passejar pel centre
de la capital de la província d'Al-Anbar
en una clara demostració de força
de cara a les eleccions del pròxim 15 de
desembre. A la ciutat hi ha desplegats 500 soldats
per assegurar-ne el control.
En un altre gest per garantir la seguretat dels
comicis, el ministre de l'Interior va prohibir ahir
l'entrada d'àrabs estrangers a l'Iraq fins
al dia de les eleccions. El govern pretén
així evitar la possible infiltració
de terroristes, tot i que la majoria penetren
al país il·legalment per punts fronterers
sense vigilància.
Seguint les ordres de l'executiu iraquià,
la policia jordana de l'aeroport d'Amman va impedir
ahir a un periodista egipci l'accés a un
avió amb destí Bagdad. La prohibició
no afecta els ciutadans d'origen àrab amb
passaport occidental.
Tot i la constant violència que pateix l'Iraq,
els EUA es mostren optimistes respecte a l'actual
situació i ahir van anunciar que el nombre
d'atemptats suïcides de novembre és
el més baix dels darrers set mesos. Washington
atribueix aquest descens a l'èxit de les
operacions sobre les posicions rebels properes
a la frontera siriana i a la darrera ofensiva sobre
Mossul, al nord, on vuit líders d'Al-Qaida
es van immolar per evitar ser capturats. La resta
de la cèl·lula va fugir a Síria.
L'Avui identifica els
que van matar els deu marines amb els termes "insurgents
iraquians" i "insurgència".
Pel que fa a l'acció, els termes que utilitza
l'Avui són "atac" i "atemptat".
En altres parts de la notícia l'Avui
també empra els termes "rebels" per
referir-se als grups armats iraquians en general.
L'Avui, a més, atribueix l'acció
de Ramadi a membres d'Al-Qaida.
1.3. El Periódico
de Catalunya
Fort cop a l'exèrcit
nord-americà al país àrab ocupat
(Avanttítol)
MOREN 10 'MARINES' EN UN ATEMPTAT A L'IRAQ
(Titular)
Els EUA ataquen Ramadi per desallotjar els insurgents
(Subtítol)
Fort cop a l'Exèrcit
dels EUA a l'Iraq. En un dels atacs més
mortífers comesos contra les tropes nord-americanes
des de la invasió del país àrab,
10 marines van morir i 11 van resultar ferits
a prop de Fal·luja, uns 50 quilòmetres
a l'oest de Bagdad, víctimes d'una potent
bomba de carretera composta per diversos obusos
d'artilleria. Així ho va informar ahir, en
un breu comunicat, el comandament nord-americà.
L'atac es va produir dijous i va afectar
un grup de soldats de la Segona Divisió del
Cos de Marines que patrullava a peu per una carretera
pròxima a aquesta ciutat, tristament cèlebre
per la devastadora ofensiva nord-americana de què
va ser objecte ara fa un any. Aquestes víctimes
eleven a més de 2.120 els militars dels EUA
morts a l'Iraq des de l'abril del 2003, data de
la caiguda del règim de Saddam Hussein.
Resposta al discurs de Bush
També suposen un fort revés per al
president dels EUA, George Bush, que veu com la
seva política al país àrab
és cada vegada més qüestionada
per la majoria de la societat nord-americana. L'atac
ha tingut lloc un dia després que el mandatari
nord-americà assegurés en un discurs
que les tropes continuaran a l'Iraq "fins a
la victòria final".
La visió triomfalista de Bush contrasta amb
el contingut pessimista d'un recent informe elaborat
per l'influent institut conservador Near East Policy
de Washington, dirigit per l'antic negociador dels
EUA en el conflicte del Pròxim Orient Dennis
Ross. El document afirma que, malgrat que "milers
d'insurgents han mort i desenes de milers d'iraquians
han estat detinguts", existeix el "sentiment
que mai abans la insurrecció a l'Iraq havia
sigut tan forta i tan mortífera".
Fronteres
tancades als àrabs
Els rebels van voler deixar constància
d'aquesta força aquest dijous, quan uns quants
centenars van assaltar la ciutat de Ramadi,
capital de la província d'Anbar, i es van apoderar
del centre de la ciutat -feu de la insurgència-
durant dues hores. Com a resposta, 300 marines nord-americans,
recolzats per 200 militars iraquians, van llançar
ahir una gran operació en aquesta ciutat.
Durant les últimes setmanes, l'Exèrcit
nord-americà ha posat en marxa fins a cinc
grans operacions a la província d'Anbar, la
més gran en extensió de l'Iraq. Es tracta
d'un territori que té fronteres amb Jordània
i Síria, i tant el Govern iraquià com
Washington asseguren que per allà entren al
país militants estrangers amb
l'objectiu de sumar-se als grups armats.
Fonts del Ministeri de l'Interior
iraquià van anunciar ahir que, per seguretat,
s'ha prohibit l'entrada a l'Iraq, per terra, mar
o aire, a tota persona àrab no iraquiana
que procedeixi de l'estranger. La disposició
forma part de les mesures de blindatge del país
que el Govern iraquià posa en marxa abans
que el 15 de desembre se celebrin les crucials eleccions
legislatives.
EPC no identifica de cap manera
els causants de la mort dels soldats nord-americans.
Pel que fa a l'acció que va provocar la mort
dels marines, EPC utilitza els termes "atac"
i "atemptat". Aquest últim terme
tan sols apareix al titular. Al mateix article, però,
EPC es refereix als grups armats iraquians amb els
termes "rebels" i "insurgència".
1.4. La Vanguardia
DIEZ MARINES MUEREN EN
UN ATENTADO EN LA CIUDAD IRAQUÍ DE FALLUJAH
(Titular)
Diez marines murieron
y otros once resultaron heridos el jueves por la
explosión de una bomba casera al paso del
vehículo donde viajaban los soldados del
ejército estadounidense en una carretera
de la ciudad iraquí de Fallujah. En un breve
comunicado hecho público el viernes, el Cuerpo
de Marines anunció las muertes, indicando
que la bomba estaba compuesta de varios proyectiles
de artillería unidos y que estaba colocada
al borde del camino. Este ha sido uno de los peores
atentados cometidos en Iraq contra soldados
americanos en los últimos meses.
Por otra parte, dos ataques
casi simultáneos en el centro de la ciudad
de Kirkuk causaron la muerte de seis personas y
heridas a seis. Mientras, el clérigo radical
iraquí chií Moqtada Al Sadar y el
principal grupo religioso suní pidieron ayer
la puesta en libertad de la arqueóloga alemana
Susanne Osthoff, secuestrada hace una semana. La
Asociación de Ulemas Musulmanes recordó,
por su parte, que Oshtoff, de 43 años y convertida
al islam, está casada con un iraquí
y que Alemania mantuvo una postura positiva frente
a la invasión de Iraq. Asimismo, suníes
y chiíes se manifestaron el viernes en el
centro de Bagdad para protestar por la actuación
del Ministerio de Interior y denunciar por "los
arrestos indiscriminados y las torturas" que
practica la policía.
LV no identifica de cap manera
els causants de la mort dels soldats nord-americans.
Per referir-se a l'acció que va provocar la
mort dels 10 marines LV utilitza el terme "atentado".
En aquesta notícia LV utilitza el terme "ataques"
per referir-se a una altra acció bèl·lica
a la ciutat iraquina de Kirkuk. En aquest cas La Vanguardia
no tan sols no identifica els causants de les morts,
sinó tampoc les víctimes:
Por otra parte,
dos ataques casi simultáneos en el centro
de la ciudad de Kirkuk causaron la muerte de seis
personas y heridas a seis.
UNA BOMBA
DE LA INSURGENCIA MATA A 10 'MARINES' EN LAS AFUERAS
DE FALUYA (Titular)
Fuerzas de EE UU e iraquíes
tratan de sofocar los ataques rebeldes en vísperas
de las elecciones (Subtítol)
Diez marines de EE
UU que patrullaban a pie por una fábrica
en las afueras de la ciudad iraquí de Faluya
murieron el jueves como consecuencia del estallido
de una bomba, según informó ayer el
Pentágono. Se trata de uno de los ataques
más cruentos contra fuerzas estadounidenses
este año en Irak. La muerte de los 10 infantes
de marina coincide con los esfuerzos del presidente
George W. Bush por recuperar apoyo popular para
su estrategia en Irak y con el aumento de las voces
que, en vista del número creciente de soldados
muertos, exigen un calendario para la retirada.
En un comunicado difundido en Faluya, el Ejército
de EE UU informó de que otros 11 marines
resultaron heridos en el ataque. La misma
fuente explicó que un "artefacto explosivo
improvisado" fabricado con metralla fue el
causante de la explosión. Al menos siete
de los heridos se reincorporaron a sus tareas.
La explosión tuvo lugar
mientras los marines patrullaban a pie por
una fábrica situada al suroeste de Faluya
-bastión de la insurgencia iraquí-
en la tarde del jueves, dijo un funcionario del
Pentágono que pidió el anonimato.
El funcionario no quiso especificar de qué
tipo de fábrica se trataba.
"Nos entristece la pérdida
de vidas, sin importar si son uno, diez u once los
soldados muertos", declaró el portavoz
de la Casa Blanca, Scott McClellan. "Nuestro
corazón y nuestras oraciones están
con sus familias. Sus seres queridos han hecho un
enorme sacrificio por una causa importante y siempre
les estaremos agradecidos por sus servicios y sacrificios",
agregó. Bush fue informado del incidente
el jueves por la noche y de nuevo ayer por la mañana,
dijo McClellan.
El comunicado
militar señaló que los marines
"prosiguen con sus operaciones contrainsurgentes
en Faluya y zonas cercanas para crear un entorno seguro
ante las elecciones nacionales del próximo
15 de diciembre". Los votantes iraquíes
elegirán un nuevo Parlamento en esos comicios,
que deberán servir -según los planes
del Gobierno de EE UU- para estabilizar la situación
en Irak.
Según
cifras recopiladas por el Pentágono, 2.125
soldados de EE UU han muerto en Irak desde el comienzo
de la invasión, en 2003. Más
de 16.000 han sido heridos en combate.
El incidente
de Faluya ocurrió un día después
de que Bush diese a conocer su estrategia para derrotar
a la insurgencia en Irak, durante un discurso
en el que reconoció que las fuerzas en EE UU
han sufrido serios reveses. El Pentágono tiene
actualmente 160.000 soldados en Irak, tras enviar
refuerzos para las elecciones.
Fuerzas estadounidenses
e iraquíes pusieron ayer en marcha una operación
para desbaratar la actividad rebelde en Ramadi,
un día después de que, en una demostración
de fuerza, decenas de insurgentes tomaran varias
calles del centro de la ciudad durante dos horas.
Unos 300 marines y 200 soldados del Ejército
iraquí participan en la llamada Operación
Zanca, última de una serie destinada a romper
las redes rebeldes en la provincia de Al Anbar,
epicentro de la insurgencia de los árabes
suníes.
"El propósito
de la operación es acabar con un grupo de
terroristas que utiliza como base una zona de Ramadi
para atacar a ciudadanos locales y a soldados iraquíes
y estadounidenses", señaló un
comunicado del Pentágono.
Segons EP els
soldats americans van ser morts per una bomba de la
"insurgència" i els militars dels Estats
Units a l'Iraq sofriren "ataques rebeldes".
L'acció en què van morir els soldats americans
és identificada amb el terme "ataque".
Aquests mateixos termes són utilitzats en diversos
moments de la notícia per referir-se a altres
accions bèl·liques i als seus protagonistes
iraquians.
LA TRANSICION
IRAQUI / El Ejército de EEUU bombardeó
esta ciudad con fósforo blanco y destruyó
el 72% de sus viviendas hace un año / El ataque
eleva a 2.127 las bajas estadounidenses en operaciones
de combate (Avantítol)
LA INSURGENCIA MATA A 10
MARINES EN UNA NUEVA DEMOSTRACIÓN DE SU FUERZA
EN FALUYA (Títular)
El Pentágono los llama
Artefactos Explosivos Improvisados y son la principal
causa de muertes de soldados estadounidenses en
Irak. Anteayer, una de esas bombas de fabricación
casera mató a 10 soldados de la Infantería
de Marina en las afueras de la ciudad de Faluya.
El mando militar norteamericano esperó hasta
ayer, viernes, para informar de este episodio.
El ataque es el más grave que sufren
las fuerzas de ocupación de Irak desde
que el 3 de agosto 14 marines perdieron la vida
en un atentado similar en Haditha, a unos
200 kilómetros al norte de Bagdad, en un
atentado atribuido al grupo integrista Ansar
al Sunna. Con estos 10 muertos, el número
de militares estadounidenses caídos en Irak
asciende a 2.127 Los heridos oscilan entre 15.000
y 48.100, según las fuentes.
Las autoridades militares estadounidenses han informado
de que el atentado se produjo cuando un grupo
de infantes de marina patrullaba a pie por una carretera.
La bomba mató a 10 de ellos en el acto e
hirió a otros 11, cuatro de ellos de gravedad.
Este tipo de operaciones constituyen el método
predilecto de las guerrillas para atacar
a los estadounidenses, ya que sólo exige
juntar unos cuantos proyectiles de artillería
y ensamblarles un detonador. La bomba se activa
a distancia, con mecanismos tan sencillos como las
llaves de un garaje, aunque en las últimas
semanas los iraquíes están empezando
a utilizar sistemas más sofisticados.
Un golpe de efecto
El ataque de Faluya no sólo es una
carnicería. Es un duro golpe psicológico
para la Administración de Bush porque tiene
lugar en un momento en el que la Casa Blanca y el
Pentágono están en plena ofensiva
de relaciones públicas para convencer a la
opinión pública estadounidense de
que EEUU está ganando la guerra. El jueves,
el general Rick Lynch, uno de los mandos del Ejército
de Estados Unidos en Irak, dijo que "en noviembre
sólo ha habido 23 atentados suicidas,
la cifra más baja en los últimos siete
meses, como consecuencia directa de la efectividad
de nuestras operaciones".
Esa estadística ha sido aceptada por muchos
medios de comunicación estadounidenses como
la muestra que de la situación en Irak está
mejorando. Sin embargo, la realidad es la contraria.
En noviembre murieron 84 soldados estadounidenses,
lo que lo convierte en el tercer peor mes del año
para Estados Unidos en Irak, tras octubre y enero.
De hecho, según se desprende del discurso
del propio presidente de EEUU, George W. Bush, el
miércoles pasado en la Academia de la Marina
de Anápolis, los ataques contra soldados
estadounidenses no suelen ser llevados a cabo por
fundamentalistas islámicos suicidas, sino
por guerrillas vinculadas a tribus suníes.
A juicio de Bush, las facciones integristas sólo
son "responsables de la mayor parte de los
atentados suicidas, las decapitaciones y las demás
atrocidades que vemos en televisión".
Según informaba ayer The New York Times,
Estados Unidos estima que hay al menos 100 organizaciones
diferentes combatiendo a los estadounidenses
en Irak.
Bush hizo esas declaraciones en un discurso en el
que afirmó que "América no echará
a correr frente a los asesinos y a los autores de
atentados con coche bomba, mientras yo sea vuestro
comandante en jefe". Ese mismo día,
la Casa Blanca difundió el documento llamado
Estrategia nacional para una victoria en Irak.Veinticuatro
horas después, las guerrillas respondían
a tantas soflamas por la vía de los hechos
tomando durante dos horas gran parte de la ciudad
de Ramadi, capital de la provincia de Al Anbar.Un
soldado estadounidense murió durante los
combates.
El simbolismo del ataque es mayor porque
se ha producido en Faluya, una ciudad que fue aplanada
por los estadounidenses en una sangrienta ofensiva
hace un año, después de que hubiera
sido durante meses un territorio controlado por
las guerrillas. La ofensiva estadounidense causó
daños o destruyó el 72% de las viviendas
de la ciudad, pero no acabó con la resistencia.
De hecho, el miércoles pasado otros dos marines
murieron en Faluya.
Estados Unidos está tratando de coordinar
con el Gobierno iraquí un plan para dividir
a las guerrillas, al diferenciar entre los
seguidores de Sadam Husein, los integristas -muchos
de ellos extranjeros, como Abu Musab al Zarqaui-
y las guerrillas suníes árabes,
que constituyen la mayor parte de la oposición.
El objetivo de Washington y Bagdad es hacer que
los árabes suníes abandonen la resistencia.
Eso dejaría a la guerrilla prácticamente
sin efectivos.
Según Anthony Cordesman, del Washington Centro
de Estudios Estratégicos e Internacionales
(CSIS) de Washington, menos del 10% de los
insurgentes son extranjeros.
EEUU CONTRATACA EN RAMADA
(Titular)
El Ejército estadounidense
emprendió ayer una ambiciosa operación
bélica en la ciudad rebelde iraquí
de Ramada, apenas un día después de
que decenas de insurgentes asaltaran sus
calles y las controlaran durante horas, según
Efe.
Ramadi fue escenario el jueves
de un asalto rebelde en el que participaron
unos 400 hombres enmascarados y dotados con armas
ligeras y lanzagranadas. Los insurgentes
irrumpieron en varios edificios oficiales, pasearon
por las calles y lanzaron proyectiles contra puestos
militares norteamericanos, antes de retirarse por
su propio pie, según testigos.
El diari EM, per referir-se
als causants de la mort dels soldats nord-americans
utilitza els termes "insurgencia" i "insurgentes".
Pel que fa a l'acció duta a terme per aquests,
els mots emprats són "ataque" i "atentado".
Per referir-se als grups iraquians que utilitzen la
violència contra les forces nord-americanes
i els seus aliats, EM utilitza també en aquesta
notícia en diverses ocasions el terme "guerrilla".
Per referir-se a les accions dels grups armats iraquians,
EM, a més dels termes "ataque" i
"atentado", també utilitza en aquest
text els termes "combates" i "operaciones".
2. La descripció dels
fets de Fal·luja
2.1. Els actors
Els termes utilitzats en els
sis articles són "insurgents" i "insurgència",
"rebels" i "guerrilla" -"insurgentes",
"insurgencia", "rebeldes" i "guerrilla",
en espanyol. Els dos primers ens situen en un escenari
d'utilització de la violència contra
l'autoritat, de no reconeixement de l'autoritat. El
terme "guerrilla", en canvi, dóna
una certa legitimitat a l'ús de la violència,
ja que suposa l'existència d'un opressor, exterior
o interior.
· Insurgents, insurgència
(insurgentes, insurgencia): El Mundo (1), El
Periódico de Catalunya (3), Avui (1),
El País (5), El Punt (3). Aquests
mots són emprats tretze vegades.
· Rebels (rebeldes): El Periódico
de Catalunya (1), Avui (1), El País
(3). Aquest mot apareix cinc vegades.
· Guerrilla: El Mundo (6). Aquesta paraula
apareix sis vegades, però únicament
en un diari.
2.2. Les accions
El terme "atemptat"
-o "atentado"- ens situa en el camp semàntic
del terrorisme, és a dir, de la violència
il·lícita. Per contra, el terme "atac"
ens acosta a la idea de guerra, és a dir, de
violència sotmesa a regles i practicada per
dues autoritats de legitimitat comparable i reconeguda.
Es confirma, doncs, la dicotomia
de què parlàvem en relació als
actors. Unes vegades els insurgents o rebels atempten
contra l'autoritat representada pels EUA, unes altres
la guerrilla ataca les forces militars que han envaït
l'Iraq. Ara bé, mai no hem trobat en cap d'aquestes
notícies que la guerrilla faci atemptats, però
sí que hem trobat casos en què els insurgents
o els rebels fan atacs. Això ens obliga a matisar
el que hem dit fa un moment: els termes "insurgents",
insurgència" i "rebels", i els
seus equivalents espanyols, situen els fets en una
posició menys decantada cap a la interpretació
terrorista del que podria fer suposar la definició
que ens en proporcionen els diccionaris. A més,
hi ha altra consideració a fer-hi: el terme
"atac" actua com un genèric que dins
un determinat context pot ser equival a "atemptat".
Així doncs, "atac" pot funcionar
com a sinònim discursiu d'"atemptat",
per exemple, per evitar la repetició de la
paraula "atemptat".
Atemptat (atentado): El País
(1), Avui (2), El Periódico de Catalunya
(1), La Vanguardia (2), El Mundo
(2). Aquesta paraula és utilitzada vuit vegades.
Atac (ataque): Avui (1), El Periódico
de Catalunya (2), El País (3), El
Mundo (5). El mot apareix onze vegades.
2.3. La presència
dels EUA a l'Iraq
Quatre dels sis diaris estudiats,
LV, EPC, EP i EM, parlen en algun moment d'invasió
de l'Iraq o d'ocupació nord-americana. Cal
remarcar que els mots "invasió"
i "ocupació" tenen connotacions
diferent. Així, les connotacions de combatre
una "ocupació" no són les
mateixes que combatre una "invasió":
"La Asociación de Ulemas Musulmanes
recordó, por su parte, que Oshtoff, de 43
años y convertida al islam, está casada
con un iraquí y que Alemania mantuvo una
postura positiva frente a la invasión
de Iraq [...]" (LV)
"En un dels atacs més mortífers
comesos contra les tropes nord-americanes des de
la invasió del país àrab,
10 marines van morir i 11 van resultar ferits
a prop de Fal.luja [...] " (EPC)
"Según cifras recopiladas por el Pentágono,
2.125 soldados de EE UU han muerto en Irak desde
el comienzo de la invasión, en 2003
[...]" (EP)
"El ataque es
el más grave que sufren las fuerzas de ocupación
de Irak desde que el 3 de agosto 14 marines perdieron
la vida en un atentado similar en Haditha [...]"
(EM)
Aquesta visió del conflicte
és coherent amb la tria lèxica dels
termes "guerrilla" i "atac", i
és incoherent amb la dels termes "rebels",
"insurgència" i "atemptat".
Aquests darrers termes són, com a mínim,
els utilitzats als comunicats militars dels Estats
Units i pel seu president. Per tant, es pot formular
la hipòtesi que aquesta terminologia de les
fonts oficials nord-americanes influeix en la pràctica
periodística dels diaris catalans i espanyols,
fins i tot quan el periodista o el mitjà té
una posició presa que divergeix de la de la
font oficial.
3. La descripció dels
fets de Ramadi
3.1. Qui va prendre Ramadi?
El Punt, que reprodueix
literalment la notícia d'EFE, parla d'assalt
de Ramadi per part de la insurgència: "Ramadi
va ser l'escenari dijous d'un assalt de la insurgència
en el qual van participar uns 400 homes emmascarats
amb armes lleugeres i llançagranades. Els insurgents
van irrompre en diversos edificis oficials [...]"
L'Avui parla de "l'espectacular
acció de dijous dels membres d'Al-Qaida, en
què els insurgents es van passejar pel centre
de la capital de la província d'Al-Antar en
una clara demostració de força de cara
a les eleccions del pròxim 15 de desembre".
Per tant, per a l'Avui Ramadi va ser presa
per insurgents membres d'Al-Qaida.
Segons EPC, Ramadi va ser assaltada
per rebels: "...uns quants centenars [de rebels]
van assaltar la ciutat de Ramadi, capital de la província
d'Anbar, i es van apoderar del centre de la ciutat
-feu de la insurgència- durant dues hores."
EP diu: "Fuerzas estadounidenses
e iraquíes pusieron ayer en marcha una operación
para desbaratar la actividad rebelde en Ramadi, un
día después de que, en una demostración
de fuerza, decenas de insurgentes tomaran varias calles
del centro de la ciudad durante dos horas."
EM utilitza com a font l'agència
EFE i per tant fa un article molt semblant al d'El
Punt:
El Ejército
estadounidense emprendió ayer una ambiciosa
operación bélica en la ciudad rebelde
iraquí de Ramada, apenas un día después
de que decenas de insurgentes asaltaran sus
calles y las controlaran durante horas, según
Efe.
Ramadi fue escenario el jueves de un asalto rebelde
en el que participaron unos 400 hombres enmascarados
y dotados con armas ligeras y lanzagranadas. Los
insurgentes irrumpieron en varios edificios oficiales,
pasearon por las calles y lanzaron proyectiles contra
puestos militares norteamericanos, antes de retirarse
por su propio pie, según testigos.
Tots els diaris, doncs, coincideixen
a dir que Ramadi va ser presa o assaltada per la insurgència
o pels rebels. Ara bé, un diari, l'Avui
precisa que els insurgents eren membres d'Al-Qaida:
La matança
va coincidir amb l'inici d'una ofensiva de les tropes
dels Estats Units a la veïna Ramadi en resposta
a l'espectacular acció de dijous dels membres
d'Al-Qaida, en què els insurgents
es van passejar pel centre de la capital de la província
d'Al-Anbar en una clara demostració de força
de cara a les eleccions del pròxim 15 de desembre.
Això ens indica que,
com a mínim per a l'enviat de l'Avui
a l'Iraq, el terme "insurgència"
està a prop de l'àmbit semàntic
del terrorisme. La font no citada per l'Avui
d'aquesta informació podria ser un comunicat
del comandament militar dels Estats Units a Bagdad
que reproduí, parcialment, el mateix dia, el
diari italià La Repubblica:
Un commando
di terroristi incappuciati aveva tenuto per un po'
in scacco la città di Ramadi.
Il comando militare USA a Bagdad ha definito "solo
propaganda" i video che mostrano i guerrigleri
girare indisturbati per le vie di una città
deserta, ipotizzando che si tratti di clamorosi falsi.
Ma ha poi difatto ammesso la cosa lanciando l'"Operazione
Shank", un'offensiva militare condotta da trecento
marines e duecento militari con l'obiettivo di "distruggere
un gruppo terrorista che utilizza l'area di Ramadi
come base per i suoi attacchi contro i cittadini di
quella città, contro les forze irachene e contro
i militari americani."
La Repubblica parla d'un
"commando di terroristi" i el comunicat
que li serveix de font parla de "gruppo terrorista".
No hi ha cap referència explícita a
Al-Qaida ni a cap altre grup armat identificat. Cal
tenir en compte que el diari italià no transcriu
tot el comunicat i, per tant, no es pot descartar
que la referència directa a Al-Qaida hi fos
en un altre paràgraf. Resulta molt sorprenent,
en l'article que citem de La Repubblica, que
es refereixi al grup armat que va irrompre a Ramadi
amb dos mots aparentment incompatibles com són
"guerrigleri" i "terroristi".
Una vegada més, fa la sensació que el
terme "terroristi" apareix per mímesi
amb el contingut del comunicat militar nord-americà,
que pel seu caràcter de font oficial exerceix
una forta influència fins i tot sobre periodistes
que tenen una posició política davant
del conflicte diferent de l'expressada per la font
oficial.
En el fragment citat, l'Avui
no havia utilitzat la paraula "terrorisme"
ni la paraula "terrorista". Sí que
ho fa, però, al subtítol i al paràgraf
següent:
En un altre
gest per garantir la seguretat dels comicis, el ministre
de l'Interior va prohibir ahir l'entrada d'àrabs
estrangers a l'Iraq fins al dia de les eleccions.
El govern pretén així evitar la possible
infiltració de terroristes, tot i que la majoria
penetren al país il·legalment per punts
fronterers sense vigilància.
Per a EPC, en canvi, el tancament
de fronteres es va produir perquè "tant
el govern iraquià com Washington asseguren
que per allà [la província d'Anbar]
entren al país miltants estrangers". Allò
que per a l'Avui és una "infiltració
de terroristes" per a EPC és una entrada
de "militants estrangers":
Durant les
últimes setmanes, l'Exèrcit nord-americà
ha posat en marxa fins a cinc grans operacions a la
província d'Anbar, la més gran en extensió
de l'Iraq. Es tracta d'un territori que té
fronteres amb Jordània i Síria, i tant
el Govern iraquià com Washington asseguren
que per allà entren al país militants
estrangers amb l'objectiu de sumar-se als grups armats.
L'objectiu d'aquests militants
estrangers és, segons EPC, "sumar-se als
grups armats". La lògica discursiva de
l'article de l'Avui indueix el lector a pensar
que aquests "terroristes" que s'infiltren
al país s'afegeixen a d'altres que ja hi estan
actuant, com demostra l'acció d'Al-Qaida a
Ramadi. De fet, aquesta visió del conflicte
de l'Iraq que interpreta determinats atacs contra
els soldats americans com a actes terroristes ja és
present al diari Avui des de l'inici de l'article,
com ho demostra aquest subtítol:
Bagdad veta
l'entrada al país d'àrabs estrangers
per evitar la infiltració de terrroristes
Sobre la qüestió
de qui entra a l'Iraq per lluitar contra els EUA,
cal dir que l'Avui assumeix el discurs de l'exèrcit
nord-americà, fet que no passa amb EPC.
3.2. Quants eren a Ramadi?
La lectura aïllada de qualsevol
d'aquests diaris permet al lector fer-se una idea
aproximada del nombre d'efectius que van protagonitzar
l'acció de Ramadi, Ara bé, si es llegeixen
tots, aquesta idea aproximada queda desdibuixada,
ja que EP i EM parlen de desenes, EPC, parla de centenars,
i El Punt i EM parla d'uns 400. El cas més
confús és el d'aquest últim diari,
EM, que parla de "decenas de insurgentes"
al lead, mentre que a l'últim paràgraf
de l'article augmenta la xifra fins a "unos 400
hombres enmascarados".
3.3. Quants militars nord-americans
han mort a l'Iraq?
Tot i que les diferències
són petites, és també força
sorprenent que els diaris no es posin d'acord en una
qüestió com aquesta en què, tractant-se
de ciutadans dels EUA i havent-se de fer la repatriació
del cos i la comunicació als parents, la xifra
hauria d'estar perfectament establerta: Avui i EP,
2.125, EPC, 2.120, EM, 2.127. La xifra d'EPC es refereix
als morts després de la caiguda del règim
de Saddam Hussein, mentre que les altres xifres es
refereixen a tots els militars dels Estats Units morts
a l'Iraq des del mes de març de 2003. Si aquestes
xifres són certes podem deduir que durant el
mes que es va produir entre l'inici de la invasió
de l'Iraq i la caiguda de Saddam tan sol hi ha haver
5 o 7 baixes nord-americanes. Certament, no és
impossible, però fa sospitar, si més
no, que no es tracti d'un error.
4. Conclusions
Tots els diaris utilitzen, en
algun moment, el terme "atemptat" o "atentado"
per referir-se a l'acció que va causar la mort
de 10 marines dels Estats Units a Fal·luja.
En un, l'Avui, aquesta tria lèxica és
coherent amb la tendència general de l'article,
que es decanta clarament cap a la interpretació
terrorista de la situació de l'Iraq -apareix
dues vegades el terme "terrorista" i una
"Al-Qaida". En un altre diari, EM, l'ús
del terme "atentado" resulta incoherent
amb la profusió per tot l'article del terme
"guerrilla" i amb el fet que consideri l'Iraq
un país ocupat per una potència estrangera.
La resta de diaris -El Punt, EPC, LV i EP-
es mantenen en l'ambigüitat, utilitzant termes
que tant poden usar-se en una interpretació
terrorista dels fets com en una de bèl·lica:
"atemptat" i "atentado" són
paraules que pertanyen al camp semàntic del
terrorisme. Un atemptat és sempre un acte terrorista,
però un "atac" pot ser ho o no. El
mot "atac" se situa dins del camp semàntic
de la guerra o del joc. Ara bé, sovint apareix
acompanyat de l'adjectiu "terrorista", cosa
que situa el sintagma que en resulta dins d'aquest
camp semàntic. Una "insurrecció"
pot ser-ho contra l'autoritat establerta o contra
l'autoritat legítima. En aquest segon cas,
el mot "insurrecció" podria decantar-se
cap a l'àmbit semàntic del terrorisme.
En el primer cas, no necessàriament. La presència
en aquests diaris dels termes "atemptat"/"atentado",
d'una banda, i "invasió"/"invasión"
o "ocupació"/"ocupación",
d'una altra, contribueix a mantenir l'ambigüitat
dels textos de les notícies. L'ambigüitat
és major, però, a EM perquè en
aquest diari hi sovinteja el terme "guerrilla".
Així doncs, pel que fa a EM més que
d'ambigüitat podríem parlar de contradicció,
ja que en un mateix article per referir-se a un mateix
fet o situació s'empren paraules que pertanyen
a camps semàntics diferents i fins i tot incompatibles
des del punt de vista ideològic.
|