Santiago Ramentol Massana, secretari general del Consell de la Informació de Catalunya (CIC),

CERTIFICA

Que en l'acta de la reunió del ple ordinari del Consell de la Informació de Catalunya, celebrada el dia 26 de setembre de 2000, hi figura l'acord que literalment diu:

"Expedient n. 512000

ASSUMPTE: Escrit de queixa de Magda Gascon, membre de la Plataforma per la Pau, subscrit també per altres membres de la mateixa Plataforma, pel tractament periodístic d'una informació publicada al diari "La Razón", el dia 31 de maig de 2000, en relació amb la desfilada militar a Barcelona, celebrada el dia 28 de maig.

ANTECEDENTS

Amb data 28 de juny té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de queixa de Magda Gascon i Bohigas, membre de la Plataforma per la Pau, subscrit per nou membres més de la mateixa Plataforma, pel tractament periodístic d'una informació publicada al diari "La Razón", el dia 31 de maig de 2000, en relació amb la desfilada militar celebrada a Barcelona el dia 28 de maig.

La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden 1a seva admissió a tràmit.

La secretaria del CIC informa a Magda Gascon, amb data 4 de juliol de 2000, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol·liciten les pertinents al·legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el delegat a Catalunya de "La Razón", senyor Josep Clemente, "amb data 21 de juliol, fa arribar les al·legacions del mitjà.

Rebudes ja les al·legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 4 de setembre de 2000.

ESCRIT DE QUEIXA

L'escrit de queixa de Magda Gascon, membre de la Plataforma per la Pau, subscrit per nou membres més de la mateixa Plataforma, diu textualment el següent:

"Distingit Sr.,

Ens adrecem a vostè per a denunciar el tractament periodístic d'una informació publicada al diari 'La Razón' el passat dimecres 31 de maig, i que considerem que vulnera clarament el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En l'edició a la qual ens referim, el diari afirma en portada i en el seu titular més destacat, que 'Autobuses con activistas de Jarrai llegaron a Barcelona para reventar el desfile militar'.

Per començar, estem segurs que aquest encapçalament és una afirmació sense cap base informativa fonamentada: així ho demostra el propi desenvolupament de la notícia, a la pàgina 9 del diari, on no es torna a parlar d'aquest suposat fet -l'arribada d'autobusos amb activistes de Jarrai-. L'expressió i el temps verbal emprat en el titular –‘llegaron'-, si fos certa, hauria d'assentar-se en unes informacions que no trobem enlloc.

Al marge de l'editorial -que també tracta el tema però que no entrarem a analitzar, per tractar-se d'opinió- la informació desenvolupada a la pàgina 9 sorprèn per diversos motius: d'una banda, el titular 'El CESID alertó de que Jarrai quería reventar el desfile de Barcelona' i la frase que el segueix immediatament 'La Guardia Civil montó controles camuflados para evitar que llegaran a la Ciudad Condal en autobús' contradiuen el que s'expressa a la portada.

D'altra banda, aquestes afirmacions, ni cap d'altra que puguem llegir al llarg de la notícia que ens ocupa, reflecteixen a on, ni com, van arribar aquests hipotètics autobusos. Aquestes contradiccions no salven el diari de la distorsió que ja ha creat de bon començament al titular de la portada.

Segon, creiem que l'objectiu d'aquest titular -'Autobuses con activistas de Jarrai llegaron..,'- tenia la clara intenció de confondre el lector, vinculant les activitats de protesta contra la desfilada -tant les organitzades des de la Plataforma per la Pau com des d'altres col·lectius- amb suposats activistes de Jarrai vinguts de fora.

En resum, i per tot aixà, considerem que la informació publicada a 'La Razón' vulnera els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El criteri I, perquè no observa una clara distinció entre els fets reals (l'existència d'un informe del CESID que advertia de l'arribada d'activistes de Jarrai a Barcelona) i les interpretacions del redactor de la informació (que assegura, utilitzant el present d'indicatiu plural, que 'llegaron' autobusos amb activistes de Jarrai a Barcelona per a rebentar la desfilada), Tot plegat creiem que provoca una distorsió deliberada de fets i interpretacions, així com la difusió de conjectures com si es tractés de fets.

Igualment, suposem que l'esmentat titular vulnera el criteri 2 del Codi perquè en difondre informacions no fonamentades provoca descrèdit injustificat, si bé no de forma directa a les entitats públiques i privades que conformaven en aquell moment la Plataforma per la Pau, sí al massiu moviment ciutadà, en el sentit més ampli, que ja des de mitjans del mes de maig va manifestar-se contra la desfilada militar assistint a diverses convocatàries.

Tot esperant la vostra resposta, rebeu una salutació cordial.

Magda Gascon i Bohigas

Signen també aquest escrit:

Josep M, Terricabras

Roser Pineda

Francesc Tubau

Lluc Peláez

Jaume Llansó

Jesús Rodríguez

Dolors Camats

Jordi Solé

Jofre Villanueva"

AL·LEGACIONS

L'escrit d’al·legacions del diari "La Razón", deia textualment el següent:

"Benvolgut senyor,

Em considero amb et deure d'aclarir 1 en resposta al seu escrit de 5 de juliol de 2000 i com a al·legacions a l'escrit adreçat al Consell de la Informació de Catalunya, que vostè presideix, per part de Magda Gascon i Bohigas i altres membres de la Plataforma per la Pau, en relació amb el tractament periodístic d'una informació publicada per LA RAZÓN el passat 31 de maig, que el titular més destacat de portada 'Autobuses con activistas de Jarrai llegaron a Barcelona para reventar el desfile militar', va ser confeccionat a la nostra redacció central a Madrid i amb la col·laboració de la Delegació de Catalunya en base a tes dades obtingudes pel nostre diari en medis propis del CESID i dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

En cap cas compartim la versió de la Plataforma per la Pau sobre les suposades contradiccions entre la informació desenvolupada a la pàgina 9 'El CESID alertó de que Jarrai quería reventar el desfile de Barcelona' i la part que segueix com a subtítol 'La Guardia Civil montó controles camuflados para evitar que llegaran a la Ciudad Condal en autobús', en tant que no sols l'esmentat informe del CESID existeix, sinó que els controls de la Guàrdia Civil varen ésser conseqüència del mateix, per tant, res de contradicció.

Tampoc considerem que aquestes informacions de la pàgina 9 contradiuen l'esperit del titular de portada, ni la seva literalitat, ja que els fets que es descriuen a l'esmentada pàgina sobre els controls, l'autobús parat al mig del camí i la sospita de que els membres de Jarrai arribessin pel seu compte tracten d'explicar al lector els detalls de quines varen ésser les circumstàncies dels esmentats fets, desprès que se l'informés (a l'entradeta de la notícia) de l'assumpte dels autobusos de Jarrai. No és cert, per tant, que el text del titular contradigui en bloc el seguit explicatiu que es realitza a la pàgina 9, Més aviat, l'un és la conseqüència de l’altre.

Tanmateix, parlem dels fets continuats en el temps però relacionats com a notícia. LA RAZÓN va conèixer part del contingut de la pàgina 9 el diumenge 28 de maig, coincidint amb la desfilada. La confirmació dels autobusos es va produir 48 hores més tard, per tant, l'explicació feta a la pàgina 9 aprofundeix en allò que es diu a la portada, tot i deixant clar que es tracta del mateix cos informatiu: informe del CESID sobre l'arribada d'autobusos de Jarrai, mesures policials per impedir-ho, manifestació violenta als voltants de la Plaça d'Espanya, encaputxats amb ikurrinyes i, finalment, confirmació de que tal arribada d'autobusos es va produir.

No és cert, per tant, que a la pàgina 9 no s'esmenti cap detall de l'arribada dels autobusos, en tant que a l'entradeta de la notícia es diu clarament que 'Los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado en Cataluña fueron alertados por el CESID, días antes de la celebración del desfile militar en Barcelona, de la inminente llegada de varios autobuses de Jarrai...’.

Difícilment podríem saber nosaltres -com diu la Plataforma per la Pau-, 'on i com van arribar aquests hipotètics autobusos', doncs és aquesta informació policial que no va ser donada als mitjans informatius, possiblement, perquè ni la mateixa policia ho sabia, doncs és evident que d'haver-ne conegut els llocs, hi haurien intervingut.

També confirmen la nostra informació els fets que la policia tractés de localitzar dies després als membres dels grups radicals fotografiats amb ikurrinyes i que des d'aleshores no han estat trobats. Des del CESID es manté que almenys dos autobusos van arribar a Barcelona malgrat els controls que va instal·lar la Guàrdia Civil. Un d'aquests autobusos ho va fer directament des de València, encara que no es va determinar l’origen inicial del mateix, i si aquest era el País Basc.

A més a més, cal dir que les nostres informacions van ser confirmades dies abans de la desfilada pel propi ministre d'Afers Exteriors, Josep Piqué, quan va alertar que 'Grupos de proetarras preparan actos de sabotaje' (El Periódico de Catalunya, 20-5-2000) i precisar que aquesta sospita està recolzada 'en varios Informes policiales', informes basats, segons Piqué, en que la policia havia identificat a dos joves que deien pertànyer a Gestoras pro Amnistia fent pintades a Barcelona dies abans de la parada militar.

Potser que el titular de portada l’havíem d'haver justificat més, amb detalls que no es donen a la pàgina 9, però això no és fruit de cap manipulació deliberada com assegura la Plataforma per la Pau, sinó de la immediates de la notícia, especialment quan molts detalls de l’arribada es varen conèixer molt més tard, i van ser confirmats pel CESID 48 hores després de la desfilada. Tanmateix queda clar que la base d'aquesta informació està recolzada per informes oficials i que en cap moment vàrem poder visualitzar els autobusos en cap lloc de Barcelona, doncs els seus integrants haurien estat detinguts per la policia o almenys controlats per evitar aldarulls.

En resum, i per tot l’exposat abans, considerem que la informació publicada per LA RAZÓN el passat 31 de maig no vulnera els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Criteri 1.- 'Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions...'

Creiem que en cap moment hem vulnerat aquest principi en tant que la informació de la pàgina 9 complementa el titular de portada i que aquest es basa en fonts oficials.

Criteri 2.- 'Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les, persones...

De la mateixa manera considerem que tampoc vulnerem aquest criteri del Codi Deontològic perquè en cap moment hem difós informacions no fonamentades ni utilitzem expressions desqualificadores ni es menysprea al col·lectiu Plataforma per la Pau.

Distingit senyor, aprofitem l’avinentesa per manifestar la nostra sorpresa pel fet que la Plataforma per la Pau ens denunciï davant el Col·legi de Periodistes, entre altres qüestions perquè a les informacions referides no s'esmenta ni es cita una sola vegada aquesta entitat.

Volem entendre que la Plataforma per la Pau no justifica la violència del dia 28 de maig a Barcelona, menys encara quan la nostra informació es refereix als fets violents que van provocar nombrosos ferits (entre manifestants i policies), detinguts i grans danys al mobiliari urbà.

Hem d'entendre que la Plataforma per la Pau no té res a veure amb aquests fets violents, per la qual cosa ens sorprèn la seva interessada queixa.

Atentament,

Josep Clemente

Delegat a Catalunya''

PONÈNCIA

El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 4 de setembre de 2000.

El ponent, vistos els fets i antecedents anteriors, exposa:

''Analitzades la queixa, la informació apareguda al diari 'La Razón', i les al·legacions d'aquest mateix periòdic arran de la queixa presentada, el Consell de la Informació de Catalunya creu que en el conjunt d'aquests documents es plantegen quatre qüestions principals en relació amb el Codi Deontològic de 18 professió periodística. Aquestes qüestions són:

Primera: si és prou justificat el titular, en portada j a tota pàgina, de 'La Razón' del 31-5-2000. Segona: quins poden haver estat els motius i intencions d'aquest periòdic en publicar el titular recorregut. Tercera: descrèdit per a tercers derivat del tractament inadequat de la notícia. Quarta: sobre el dret i significació de la presentació de queixa davant el CIC.

En bona lògica deontològica -però també filosòfica i periodística-, ha d'existir correspondència entre el titular d'una informació d'actualitat, separat del cos principal de la redacció més extensa que la desenvolupa, i el contingut d'aquesta informació més àmplia a la qual, d'altra banda, remet el titular.
El primer no pot anar més enllà de la segona.

En el cas que ens ocupa l’enunciat de portada de 'La Razón' no es correspon amb el contingut de la pàg. 9. Mentre que el titular afirma rotundament 'Autobuses con activistas de Jarrai llegaron a Barcelona para reventar el desfile militar', en la informació interior corresponent, signada per J. Clemente/E. Montánchez, no es demostra, més enllà dels temors o sospites del CESID, que aquests autobusos hagin realment arribat a Barcelona. El que en realitat explica el cos ampli de la notícia és que no s'ha pogut demostrar que s'hagi acomplert l’alerta o previsió del CESID. La presència d'ikurrinyes i els crits en euskera de què es parla en el descabdellament de la informació no són suficients per a demostrar l’arribada d'autobusos. En altres paraules, el titular de portada no és suficientment justificat, afirma més que la informació que l’hauria de fonamentar. La seva formulació conceptual i gramatical proclama amb rotunditat com a fet acomplert allò que, en l’explicació més àmplia de la notícia, no sobrepassa la categoria de conjectura no confirmada.

En conseqüència, el Consell de la Informació dictamina que el diari 'La Razón' ha conculcat el criteri primer del Codi Deontològic en què es recomana evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets, així com també el segon criteri que exigeix difondre únicament informacions conamentades. De la mera existència d'indicis o hipòtesis, com les informacions del CESID, no es pot passar sense proves més fundades a l’afirmació que els fets s'han produït com auguraven les previsions. De fet el cos de la informació interior del diari més aviat demostra que no s'ha pogut confirmar el que s'afirma categòricament en el titular de portada.

Que el titular en qüestió sigui a portada i a tota pàgina no és irrellevant, sinó que mostra, d'una part, la importància que el diari atorga a la notícia i, per l’altra, incideix indubtablement en l'impacte produït pel tractament inadequat que el diari en fa. Fins i tot en el cas que, com s'addueix en el plec d’al·legacions, el titular fos la darrera informació arribada al diari després de la redacció de la crònica interior, no es pot fer una afirmació categòrica sense adducció de proves o fonaments.

2. La missió del Consell, en casos de queixa com el que ens ocupa, és dictaminar sobre el compliment o incompliment dels principis i criteris d'ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic. No entra en les competències del CIC la de pronunciar-se sobre quines han pogut ser les finalitats, intencions o objectius d'un mitjà informatiu a l’hora de decidir el tractament d'una notícia. El seu, doncs, és un judici o arbitratge sobre fets periodístics, no sobre intencions.

3. Pel que fa a les conseqüències socials negatives derivades del tractament inadequat d'una informació, no incumbeix al Consell, sinó a d'altres tribunals (professionals, judicials...) designar els perjudicats, el tipus de perjudici causat i la seva quantia. Però sí que és missió del CIC fer comprendre i respectar el Codi Deontològic de la professió periodística. Aquest no és altra cosa que una autoregulació de les empreses i els professionals de la informació per tal de respectar uns principis i criteris d'ètica professional el no compliment dels quals pot causar tota mena de perjudicis a persones, institucions i moviments.

4. Finalment, el CIC no pot admetre que el dret legítim a defensar-se contra una queixa presentada contra ell, porti el diari 'La Razón' a mostrar-se tan suspicaç i fins insinuant davant l’entitat que semblen representar els signants de la queixa. El reglament del CIC afirma en el seu article 7,1 que 'qualsevol persona física o jurídica pot presentar un escrit de queixa per la lesió comesa per un mitjà de comunicació dels principis reconeguts pel Codi Deontològic'. La presentació de la queixa no incumbeix només a qui és explícitament citat en la informació qüestionada. Encara més, la presentació d'una queixa no implica per si mateixa cap aprovació o reprovació de l’acte o activitat de què es parla en la informació periodística recorreguda, El CIC, doncs, no pot donar per presentats els tres darrers paràgrafs de l’al·legació de 'La Razón' de 19 de juliol de 2000 referents a la Plataforma per la Pau''.

Vistos els fets i antecedents anteriors i llegida la ponèÏ1cia, el ple del CIC adopta el següent

A C O R D:

El Consell de la Informació de Catalunya considera que el titular de la primera pàgina no respon al contingut de la informació interior, i que revela un intent de cridar l’atenció sobre allò que no és una realitat, sinó només una hipòtesi.
L'editorial publicat el mateix dia, encara que correspon a un gènere d'opinió i l’opinió és lliure, basa el seu raonament en informacions imprecises.
En conseqüència, el Consell de la Informació de Catalunya considera que el diari 'La Razón' ha vulnerat els articles 1 i 2 del Codi Deontològic que diuen textualment:
1 ) 'Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets'.

2) 'Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos'''.

I perquè consti, s'estén la present certificació a Barcelona amb data 28 de novembre de 2000.