En aquest article volem comentar diversos aspectes relacionats amb la manifestació celebrada a Madrid el 2 de juny de 2005, el dia de l'Orgull Gai.

1. El recorregut de la manifestació

El Periódico de Catalunya, l'Avui i El Punt no assenyalen on comença i on acaba la manifestació.

La Vanguardia es limita a dir on comença i on acaba la manifestació sense fer cap referència al recorregut per on va passar:

La manifestación comenzó a las seis de la tarde en la plaza de Cibeles, bajo el lema Avanzamos.
[...]
La marcha del Orgullo Gay culminó con la lectura del manifiesto por representantes de los colectivos de gays, lesbianas y transexuales en la plaza de Colón.

El Mundo, a la notícia sobre el desenvolupament de la manifestació, també assenyala el principi i el final de la manifestació:

Desde Cibeles hasta Colón, la calle fue el cauce de un río crecido, la gente diciendo "aquí estamos" y el efecto hetero mezclado, sacando pecho como el primo mayor de Zumosol.

Com veurem, però, en una altra peça EM estableix la zona màxima que va ocupar la manifestació.

El País és l'únic diari que a la crònica explica el recorregut:

La marcha de ayer transcurrió en un recorrido que se inició en la plaza de Cibeles y concluyó en la de Colón, pasando por la Puerta de Alcalá y la calle de Serrano.

A més, EP presenta un quadre de la zona ocupada, a partir de la qual estableix el nombre de manifestants.

2. Dades de la manifestació

A continuació ens fixarem en l'àrea ocupada i en la densitat.

2.1. L'àrea ocupada

EP i EM estableixen l'àrea ocupada mentre que LV, EPC, l'Avui i El Punt no ho fan. L'àrea que donen els diaris espanyols és gairebé idèntica: Plaça Cibeles, carrer Alcalá, Puerta de Alcalá, Serrano i plaça Colón. L'àrea d'EP és lleugerament superior perquè inclou el passeig del Prado.

Abans de passar a les dades que ofereixen EM i EP cal dir que les àrees que presenten no coincideixen. Així, per a EM, el carrer Serrano té 15.000 metres quadrats, mentre que per a EP en té 10.000. O la plaça Cibeles té 12.000 metres quadrats per a EM, mentre que per a EP en té 10.000. Segons els nostres càlculs, la plaça de Cibeles té prop de 7.500 metres quadrats útils. Deixant de banda quines són les dades corrrectes, cal remarcar la importància que EM i EP proporcionin dades dels carrers on hi havia gent.

2.2. La densitat

EM calcula una densitat uniforme de 4 persones per metre quadrat al llarg de tota la manifestació, si bé comenta en un requadre el següent:

En una manifestación convencional se estima que en un 1 m2 caben cuatro personas, pero la del 'Orgullo Gay" incluye carrozas y carnaval.

EP, en canvi, no calcula una densitat uniforme, sinó que, segons les àrees, calcula entre una i tres persones per metre quadrat.

2.3. Àrea ocupada i densitats

EP ofereix les dades següents, recollides a dos quarts de vuit:

Per la seva banda, EM ofereix aquests dades:

3. Comentaris a l'àrea ocupada i a les densitats de les diferents àrees

A partir d'una oració, però, es pot dir que la manifestació va ocupar una zona inferior a la que diuen EM i EP. En concret, el periodista d'EP escriu:

El recorrido de la marcha se hizo a buen paso, y a las siete y media la cabecera ya había llegado a la Plaza de Colón. Pero en ese momento las carrozas del final de la movilización (unas 25) estaban llegando al punto de partida, en la plaza de Cibeles.

Si fem cas d'aquestes afirmacions, arribem a les conclusions següents:

1. A dos quarts de vuit, la manifestació era majoritàriament mòbil perquè la gent avançava cap a la plaça Cibeles, a l'inici, i cap a la plaça Colón, al final.

2. En els trams en què la manifestació era mòbil no pot haver-hi tres persones per metre quadrat (i menys quatre).

3. L'àrea ocupada era inferior a la que ofereixen EM i EP perquè les carrosses situades al final de la manifestació estaven arribant a la plaça Cibeles. Això implica, tot i que hi hagués 25 carrosses, que no els manifestants no ocupaven tot el carril central del passeig Recoletos, atès que aquest passeig fa 555 metres de llarg. Si fem cas del que diu el periodista d'EP la manifestació no ocupava ni la meitat de l'esmentat carrer madrileny.

4. Per davant la manifestació no hi havia un nombre significatiu de gent perquè la capçalera va avançar sense cap dificultat.

5. LV comenta que "Con un calor asfixiante -de vez en cuando mitigado por chorros de agua vertidos desde un camión-, los asistentes a esta fiesta-manifestación ocuparon el centro del elitista barrio de Salamanca [...]." Això implica que les densitats de quatre persones per metre quadrat d'EM siguin impossibles i que les zones de tres persones per metre quadrat d'EP siguin poc probables.

Per tant, l'àrea que ocupaven els manifestants a dos quarts de vuit era inferior a la calculada pels dos diaris madrilenys.

4. El nombre de manifestants

Segons EP, no hi hagueren més de 284.400 manifestants, que en el text de la notícia redueix lleugerament en afirmar que es van manifestar "més de 250.000 persones según cálculos de este periódico".

Per contra, EM fa una cosa sorprenent. D'una banda, no suma els parcials obtinguts a partir de cada àrea. Per tant, el lector/la lectora ha de fer un càlcul propi per saber quanta gent hi havia com a màxim (365.200 personas). I, d'altra banda, titula que "La Policía Nacional cifra en 97.000 los asistentes", amb el text següent:

La Dirección General de la Policía informó ayer a través de la Delegación del Gobierno de Madrid que ha estimado en 97.000 el número de asistentes a la Marcha del Orgullo Gay. El pasado 18 de junio, la manifestación celebrada también en el centro de Madrid contra los matrimonios homosexuales convocó, según la Policía Nacional, a 166.000 personas.
[...]
La Policía Nacional utilizó las observaciones hechas desde un helicóptero y efectuó sus cálculos sobre la cifra de asistentes cuando la cabeza de la marcha llegó a Colón. Este cálculo se llevó a cabo estimando la ubicación de tres personas por metro cuadrado, y contabilizando el trayecto de la marcha y calles adyacentes.

Es a dir, tot i que EM elabora fa un recompte propi, sense dir, però, el resultat a què arriba, després es fa ressò de la xifra de la Policía, a la qual dona prioritat visual (titular) i textual (primer paràgraf i darrer, formant doncs una estructura cíclica).

5. Conclusió

En aquest article hem vist que els diaris de Madrid aporten dades pròpies més o menys documentades i amb una intenció intenció més o menys informativa. Així, mentre que EP fa un recompte propi que és la base de la notícia, EM ofereix l'àrea ocupada però no presenta cap xifra final ni basa la notícia sobre la manifestació en les seves dades. En contrapartida, cap diari català no ofereix dades pròpies, sinó que es limiten a reproduir alguna dada oficial.