Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
Periodistes en guerra
  Les cadenes de televisió dels Estats Units estan sacrificant la professionalitat i la neutralitat per fer de portaveus patriòtics i incendiaris de la política de Bush
   
Idoya Noain (El Periódico de Catalunya, 6 d'octubre de 2001)
   
 

Si els talibans no entreguen Ussama bin Laden, els EUA han de "fer saltar els aeroports, les plantes elèctriques, les reserves d'aigua i les carreteres. Es un país primitiu i arrabassar-los la capacitat de viure dia a dia no deu ser difícil... Recordin: la gent d'un país és responsable última del seu Govern. Els civils no han de ser objectiu, però si no s'aixequen contra el seu Govern criminal han de morir de fam. Punt".

Aquesta proposta --que inclou la fam com a arma, prohibit per la Convenció de Ginebra-- no és d'un militar ni d'un ciutadà anònim, sinó que pertany a Bill O'Reilly, destacat presentador de la cadena de TV Fox News.

O'Reilly, que també va proposar bombardejar l'Iraq --"potser així faran fora Saddam"-- i Líbia --"fem-los menjar sorra"--, s'ha convertit en un dels més clars exponents de la pèrdua de l'objectivitat als informatius dels EUA a canvi d'un malentès patriotisme, com denuncien organitzacions com FAIR (Justícia i Objectivitat en la Informació) i el Media Channel.
Dan Rather, 'cridat a files'

Però O'Reilly no és l'únic periodista convertit en soldat . Tot el país va poder veure i va sentir el cap d'informatius de la CBS, Dan Rather, mentre afirmava entre llàgrimes al xou de David Letterman: "George Bush és el president. Només m'ha de dir on m'he d'allistar". El 17 de setembre, Lou Dobbs, de CNN Financial, va narrar així la notícia de l'obertura de Wall Street: "Els EUA estan beneïts amb la millor democràcia del món".

El to s'ha rebaixat des de l'11 de setembre, quan 75 milions de persones van seguir la televisió monotemàtica. Però els prop de 39 milions que segueixen les notícies dues setmanes després continuen veient a moltes cadenes presentadors amb insígnies amb els colors de la bandera nacional.

Els telenotícies es continuen englobant sota epígrafs dubtosament informatius com "Ens mantenim units" o "Vencerem", i pocs qüestionen les decisions de Bush. Alguns, com Alex S. Jones, director del Centre Joan Shorenstein per a la Política de Premsa i la Informació Pública de la Universitat de Harvard, creuen que aquesta actitud patriòtica és "comprensible".

Altres, en canvi, asseguren que s'està desvirtuant el periodisme. "Estan donant a entendre als espectadors que els mitjans són un braç del Govern, i això és contrari a ser un proveïdor independent i objectiu d'informació", assegura John McArthur, editor de la revista Harper's, que afegeix: "La premsa als EUA ha perdut l'hàbit de la independència".

Alguns periodistes es comencen a rebel.lar. Al Canal 45, diversos presentadors s'han negat a llegir missatges de suport a George Bush tal com demanaven els seus directius. MacArthur, autor del llibre The second front sobre la censura a la guerra del Golf, ja ha llançat la seva advertència, en què s'uneixen el paper del Govern i la responsabilitat dels periodistes. "Aquesta serà la guerra més censurada de la història".