El text diu el següent:

Segons el text, Permach és "un dels dirigents de la il·legalitzada Batasuna més radical en el fons i en les formes", en contraposició amb Otegi, que "exhibeix avui dia una flexibilitat que l'acosta al tarannà del president Zapatero". Queda cal, per cert, que ser radical no és bo. Tanmateix, EPC mai no acusa de radical a com polític que fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola i que la considera intocable com si fos un dogma de fe. Aleshores es parla de coherència ideològica o d'idees fermes, no pas d'idees radicals. Com sempre, els radicals són els altres (i, com més enemics, més radicals).

A continuació, el periodista afirma que Permach "considera prioritàries l'autodeterminació ("decisió lliure dels bascos") i la territorialitat (adhesió de Navarra i la zona bascofrancesa)". A partir del text, es pot deduir, per l'oposició que presenta EPC, que Otegi no considera prioritàries l'autodeterminació i la territorialitat, afirmació que no és certa. Otegi hi insisteix reiteradament. Per comprovar-ho, es poden llegir les paraules d'Otegi a Mañana, Euskal Herria (Ed. Baigorri Argitaletxea, Bilbao, 2005), un llibre-entrevista on el líder de Batasuna presenta el seu ideari polític i el de Batasuna.

A partir d'aquestes diferències tenim dibuixada la teoria del bo i del dolent. Suposant que sigui certa, aquesta divisió social del treball tampoc no resultaria gens estranya. Així, durant la transició espanyola, Felipe González feia de bo i Alfonso Guerra feia de dolent. I no sembla que passés res.

Al final del text, es justifica que Permach és el dolent mitjançant la citació d'unes paraules dures de Permach amb el PP. Sense posar en dubte la duresa de les paraules de Permach, cal tenir present que les hemeroteques en van plenes de declaracions d'Otegi igualment dures contra el PP. A més, una declaració espigolada entre un munt no aporta gaire cosa. D'altra banda, declaracions pujades de to contra el PP les trobem en polítics del PNB, d'EB i IU, per exemple. També cal dir que posats a recordar declaracions amb "llengua viperina", Otegi va acusar el rei espanyol de ser "el cap dels torturadors", afirmació que li costarà passar per l'Audiència Nacional espanyola.

En aquests moments en què Otegi ha acabar de sortir de la presó i en què s'acaba de celebrar un judici en què va ser acusat d'enaltiment del terrorisme (el mateix dia, per cert, que va sortir la nota que comentem), EPC el presenta com el bo de Batasuna. Cal recordar que durant la treva indefinida d'ETA arran del pacte de Lizarra-Garazi, Otegi fou presentat com el Gerry Adams basc, comparació que li fou ràpidament retirada quan ETA va donar per acabada la treva.