Mentre Arnaldo Otegi
ha estat a la presó, Joseba Jakobe Permach
Martín (Sant Sebastià, 1969), un dels
dirigents de la il·legalitzada Batasuna més
radical en el fons i en les formes, ha guanyat protagonisme.
Si Otegi, malgrat el seu passat com a activista etarra
(primer a ETA-PM i després a ETA-M), exhibeix
avui dia una flexibilitat que l'acosta al tarannà
del president Zapatero, el llicenciat en Econòmiques
Permach, exregidor i exdiputat, considera prioritàries
l'autodeterminació ("decisió lliure
dels bascos") i la territorialitat (adhesió
de Navarra i la zona bascofrancesa). Tot i això,
arran de l'alto el foc permanent, també parla
d'"una pau estable i duradora", encara que
passant "únicament i exclusivament pel
respecte a la voluntat del poble basc".
Processat per Garzón el febrer del 2005 --acusat
d'integració en banda armada--, Permach ha
qualificat el jutge de "mercenari de la injustícia".
Una altra mostra de la seva llengua viperina la va
oferir ara fa uns quants anys, quan va animar les
seves hosts a "plantar cara" al "nan
mental i a la seva quadrilla de feixistes". Es
referia a Aznar i el PP.
Segons el text, Permach és
"un dels dirigents de la il·legalitzada
Batasuna més radical en el fons i en les formes",
en contraposició amb Otegi, que "exhibeix
avui dia una flexibilitat que l'acosta al tarannà
del president Zapatero". Queda cal, per cert,
que ser radical no és bo. Tanmateix, EPC mai
no acusa de radical a com polític que fa una
defensa aferrissada de la Constitució espanyola
i que la considera intocable com si fos un dogma de
fe. Aleshores es parla de coherència ideològica
o d'idees fermes, no pas d'idees radicals. Com sempre,
els radicals són els altres (i, com més
enemics, més radicals).
A continuació, el periodista
afirma que Permach "considera prioritàries
l'autodeterminació ("decisió lliure
dels bascos") i la territorialitat (adhesió
de Navarra i la zona bascofrancesa)". A partir
del text, es pot deduir, per l'oposició que
presenta EPC, que Otegi no considera prioritàries
l'autodeterminació i la territorialitat, afirmació
que no és certa. Otegi hi insisteix reiteradament.
Per comprovar-ho, es poden llegir les paraules d'Otegi
a Mañana, Euskal Herria (Ed. Baigorri
Argitaletxea, Bilbao, 2005), un llibre-entrevista
on el líder de Batasuna presenta el seu ideari
polític i el de Batasuna.
A partir d'aquestes diferències
tenim dibuixada la teoria del bo i del dolent.
Suposant que sigui certa, aquesta divisió social
del treball tampoc no resultaria gens estranya. Així,
durant la transició espanyola, Felipe González
feia de bo i Alfonso Guerra feia de dolent.
I no sembla que passés res.
Al final del text, es justifica que
Permach és el dolent mitjançant
la citació d'unes paraules dures de Permach
amb el PP. Sense posar en dubte la duresa de les paraules
de Permach, cal tenir present que les hemeroteques
en van plenes de declaracions d'Otegi igualment dures
contra el PP. A més, una declaració
espigolada entre un munt no aporta gaire cosa. D'altra
banda, declaracions pujades de to contra el PP les
trobem en polítics del PNB, d'EB i IU, per
exemple. També cal dir que posats a recordar
declaracions amb "llengua viperina", Otegi
va acusar el rei espanyol de ser "el cap dels
torturadors", afirmació que li costarà
passar per l'Audiència Nacional espanyola.
En aquests moments en què
Otegi ha acabar de sortir de la presó i en
què s'acaba de celebrar un judici en què
va ser acusat d'enaltiment del terrorisme (el mateix
dia, per cert, que va sortir la nota que comentem),
EPC el presenta com el bo de Batasuna. Cal
recordar que durant la treva indefinida d'ETA arran
del pacte de Lizarra-Garazi, Otegi fou presentat com
el Gerry Adams basc, comparació que li fou
ràpidament retirada quan ETA va donar per acabada
la treva.