Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
6 de gener de 2005
Novetats  
   
La mutació informativa davant les situacions de crisi. Coincidències entre l'11-S i l'11-M.
   
Carles Pont Sorribes
 
1. Introducció

Els canvis en el sistema comunicatiu han augmentat proporcionalment a la innovació tecnològica. Els nous sistemes electrònics, i especialment la World Wide Web (WWW), ens permeten comunicar-nos millor, més ràpid i amb menys esforç. Internet ha estat des del seu inici una eina amb capacitat per a canviar l'interès del públic per la informació, sobretot en situacions denominades de crisi.

El rol tradicional del periodisme es transforma radicalment arrossegat per les urgències i l'instantaneïtat. De fet, el directe i la immediatesa imposen el ritme dels mitjans de comunicació actuals. El fàcil accés a la Web ha permès que siguin els propis ciutadans els qui en situacions extremes decideixin informar-se pel seu compte d'una forma activa. En aquest sentit, el domini emergent de la World Wide Web en les crisis informatives mostra un autèntic canvi de paradigma en la comunicació social, tal com es pretén demostrar en aquest treball.

En particular i de manera recent, l'atemptat contra les Torres Bessones i el Pentàgon el setembre de 2001 als EUA, i els atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid, han demostrat l'enorme influència de la Xarxa en les cobertures mediàtiques de les crisis.

A partir de l'anàlisi de les dades disponibles d'aquestes recents catàstrofes pretenem demostrar el creixent interès del públic per la WWW, sobretot en relació amb aquells mitjans que disposen també de formats analògics. Així, podem assegurar que cada vegada més els llocs Web de mitjans de comunicació convencionals són visitats per milers d'usuaris per a informar-se de manera més activa quan esclata una crisi.

2.- L'11-S i l'11-M, dos exemples coincidents

La confusió, la manca de rigor a l'hora de transmetre informacions i, fins i tot, la falta d'experts que sabessin donar resposta a les preguntes inicials que es va fer la majoria de ciutadans, evidencien la manca d'especialització quan la urgència arriba a les redaccions dels mitjans de comunicació virtuals. La transmissió de la informació, la interpretació dels esdeveniments i la seva anàlisi precisen de periodistes amb coneixements molt especialitzats i mitjans més previsors. La societat cada dia és més exigent amb les notícies, i quan s'esdevé una crisi espera informacions plantejades amb rigor i celeritat que siguin capaces de satisfer els interrogants, amb independència de les característiques socioeconòmiques o culturals del receptor de la notícia.

L'obsessió dels mitjans de comunicació és ser els primers a arribar al seu públic, però amb massa freqüència no es plantegen amb quina qualitat donen la informació. És per això que en aquest treball es defensa la idea que cal canviar alguns hàbits i pensar no només a ser els primers, sinó també en com donar de la millor manera possible la informació que demana el receptor.

En una entrevista de l'American Press Institute al director de nous mitjans del Topeka Capital-Journal i gerent del Midwest Contest Group for Morris Communications Corp, Rob Curley (2001), explica que "el primer que vaig pensar quan em vaig assabentar de l'11-S va ser com era el meu compromís amb els lectors, llavors vaig posar a treballar els nostres periodistes en la freqüència d'actualització de la web i el material multimèdia que volia posar".

Preguntat pel millor que va fer el seu mitjà durant la crisi, Curley respon: "mantenir la calma, ser organitzat i seguir una estratègia general, ja que fins i tot estant integrats en l'edició impresa, les relacions eren competitives i en aquesta ocasió es va poder veure que érem necessaris".

La cobertura digital de l'11-S va ser extraordinària en tots els mitjans, però molts no sabien com actuar. L'actualització constant de la pàgina i la inclusió de continguts especials a partir del tercer paràgraf guiaven als lectors cap a informació rellevant i material multimèdia; va ser el secret del Topeka Capital-Journal. Segons Rob Curley, "es van desbordar les expectatives de visites, no esperàvem el nombre d'entrades que vam tenir, sobretot per a visitar les nostres pàgines d'imatges". Les visites del Topeka van augmentar un 60% durant l'11 de setembre de 2001.

2.1. Audiències

En el cas dels recents atemptats de Madrid també va haver una reacció immediata dels usuaris que van acudir de forma massiva a Internet per a buscar informació. Ho demostra l'estudi d'audiència comparatiu de les jornades anteriors i posteriors en mitjans espanyols des del dia 9 al 14 de març. Per a analitzar la repercussió que pot tenir un succés de les característiques del 11-M en un mitjà digital hem pres com a exemple les visites de quatre mitjans: El Periódico de Catalunya, el portal Vilaweb, la Cadena Ser i Antena 3.

Dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD, 2004) posen en relleu la demanda cada vegada més creixent d'informació a través d'Internet, incloent els llocs web que corresponen a versions en línia de mitjans tradicionals. D'aquesta manera podem observar que tant les pàgines de ràdio com de televisions o diaris impresos van tenir una forta acceptació durant la crisi de l'11-M.

Nombre de visites per dia i web

Vilaweb Cadena Ser Antena 3 EPC
Dia 9
46.903
92.970
34.483
122.237
Dia 10
46.285
108.004
33.831
125.510
Dia 11
93.831
453.539
80.237
265.665
Dia 12
88.440
234.033
70.805
256.216
Dia 13
65,897
216.251
29.001
180.636
Dia 14
57,375
231.574
45.465
241.666

Font: OJD. Novembre 2003-Març 2004.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de OJD. Novembre 2003-Març 2004.

El portal Vilaweb va arribar la xifra de 93.831 visites durant el dia 11. És a dir, més del doble que en dies anteriors. A partir del dia dels atemptats i fins a la jornada electoral va superar amb escreix les seves prop de cinquanta mil visites diàries.

La pàgina web de la Cadena Ser va multiplicar per quatre el nombre de visitants durant el dia 11 de març. La pàgina de l'emissora va arribar els 453.539 visites en un dia. Durant les jornades posteriors a l'atemptat la xifra va superar diàriament els dos-cents mil visitants, més del doble que la mitjana de la pàgina de la Ser. La pàgina web d'Antena 3 també va tenir un alt interès per a 80.237 visitants. Així mateix, el lloc gairebé va triplicar les visites d'un dia normal. Les jornades posteriors al 11-M les xifres van ser molt elevades, excepte el dissabte.

La majoria de diaris també va duplicar les visites durant els dies dels atemptats de Madrid. Així, hem pres com a exemple la web d'El Periódico de Catalunya, que va rebre un total de 265.665 visites. Això vol dir més del doble que la mitjana que rep el lloc del diari habitualment.

2.2. Els mitjans digitals com a complement informatiu

Una de les tècniques dels mitjans digitals va ser completar la informació dels mitjans convencionals. Martí Crespo (2004), redactor de Vilaweb, explica que vam fer una cobertura de ritme d'actualització alt. "No ens vam organitzar prèviament, però vam activar una portada especial, una decisió que no s'havia pres mai abans de forma tan ràpida".

Segons Crespo, l'internauta buscava un complement a Internet que Vilaweb oferia. Es tracta d'informació que remetia al visitant a altres pàgines estrangeres per a poder contrastar la informació. Segons aquest periodista, un dels èxits d'Internet va ser guiar el visitant cap a la interpretació i la valoració de la realitat.

La majoria d'usuaris, segons les dades que ofereixen la lectura de visites de les webs, primer es van informar a través dels mitjans convencionals (televisió i ràdio) i després van buscar a Internet completar i enriquir la informació. Així, en el cas de la disjuntiva de l'autoria de la massacre de l'11-M, l'internauta va intentar buscar la seva pròpia realitat, contrastant i analitzant el contingut de diferents fonts (de mitjans convencionals o no) a Internet.

L'indiscutible és que la credibilitat es guanya tant en els mitjans digitals com en els convencionals a partir de la veracitat. Per tant, tal com apunta Conchita Edo (2003:224), "la veritable batalla es troba en els continguts i en la fiabilitat que pugui oferir un mitjà i els millors web com els millors diaris o els millors informatius seran els més visitats i els quals atrauran més publicitat. Una capçalera de prestigi, amb periodistes experts, especialitzats i ben documentats, segueix sent la clau de l'èxit, també en l'era cibernètica".

L'afirmació d'Edo és oportuna per a posar en relleu el cas de la Cadena Ser. Aquesta emissora de ràdio va ser la punta de llança de la cobertura informativa del Grupo Prisa durant els atemptats de Madrid. Alguns periodistes i experts asseguren que durant la cobertura de l'11-M la Ser va ser un dels mitjans que va sostenir amb més insistència la tesi que era Al-Qaida, i no pas ETA, l'autora de l'atemptat, hipòtesi que com ja se sap va ser encertada.

Per tant, la seva repercussió va ser igual o més gran en el sintonitzador de ràdio que a Internet.

És a dir, que a través de la xarxa, com corroboren els prop de cinc-cents mil usuaris que van visitar la pàgina de l'emissora el dia 11, la cadena SER també va transportar credibilitat.

De la mateixa manera va actuar el portal Vilaweb. El redactor Martí Crespo assegura que "anàvem amb molt de compte de no fer seguidisme de les autoritats i això ens va comportar rebre insults directes a través d'e-mails el dia 11 i felicitacions per l'objectivitat amb què havíem actuat el dia 12, quan ja començava a ser fiable que darrere dels atemptats hi havia la mà d'Al-Qaida". Les dades d'audiència demostren que les visites en els llocs web de Vilaweb i la Ser es mantenen molt alts fins al diumenge 14, dia de les eleccions.

En contrast, podem observar com el lloc d'Antena 3 té uns índexs'd'audiència molt més erràtics. Sobretot, en el moment que es confirma que l'autor de la massacre de Madrid ha estat Al-Qaeda i no pas ETA, el dissabte dia 13. Llavors, l'audiència baixa de forma estrepitosa, quedant en només 29.000 visites diàries. En el cas de la resta de mitjans analitzats, si bé és cert que també reben menys visites el dia 13 que en dies anteriors, no és menys cert que el dia 13 de març mantenen índexs de visites superiors a la mitjana i per descomptat molt més que altres dissabtes del mateix any.

En conseqüència no és desgavellat pensar que la manera com es va informar durant la crisi, la falta de credibilitat deguda al que parteix del públic podia interpretar com seguidisme oficial, perjudiquessin les visites d'alguns llocs una vegada es descobreix que la informació no ha estat tot el veraç que els internautes esperaven del mitjà. És el dissabte quan la majoria de mitjans atribueixen ja sense embuts que darrere dels atemptats de Madrid hi ha la mà d'Al-Qaida.

3. Canals alternatius a Internet durant una crisi

Algunes de les webs que més visites van rebre són aquelles que Vicent Partal (2004) anomena no-mèdia. És a dir, webs com Indymedia (www.indymedia.org), Contrastant (www.contrastant.net) i moltes altres, fins i tot amb una determinada línia editorial marcadament antisistema com La haine (www.lahaine.org). No és menyspreable l'ús d'aquests webs si tenim en compte l'interès que van despertar al voltant de les dates dels atemptats de Madrid.

Hem analitzat a partir de Alexa.com el tràfic que va rebre la web Indymedia.org. Es pot comprovar que el Traffic Rank (com és sabut, el Traffic Rank es basa en les dades de tràfic acumulats durant un període de tres mesos i té en compte tant el nombre d'usuaris (reach) que visita un lloc, com el de pàgines visitades (page views) d'Indymedia.org va ser molt alt pel que fa a visites. El Traffic Rank va passar de més de 5.000 els primers dies de març, a menys de 3.000 durant els dies de crisis (en el Traffic Rank, quant menor és la xifra, més alt és el tràfic, perquè ha millorat el sesu lloc en el rànquing). Això indica l'èxit que van tenir les webs alternatives quant a la divulgació durant els atemptats de Madrid. Indymedia.org va anar una dels webs que va canalitzar part dels missatges que s'enviaven a la pàgina virtual, motiu pel qual el portal va poder informar molt millor.

Una altra de les novetats informatives recents són els Blogs o Web loggs (registre web). El Blog és un abreujament de Webloggs. Aquesta és una finestra informativa a títol individual que està afectant l'exercici professional del periodisme. Poden oferir primícies amb una presentació professional i generen seguiment superior a altres publicacions. Durant la crisi del 11-M també van tenir un paper rellevant, que va culminar amb el fet que apareguessin les informacions sobre l'autoria dels atemptats abans en els Blogs que en els mèdia convencionals.

3.1. Experiències digitals

Una de les crítiques més severes que van rebre els mitjans escrits es van abocar contra les seves versions especials de la tarda del dia 11 de març. La justificació, més enllà de lectures partidistes, ofereix l'interrogant de si els mitjans es van equivocar per ignorància o per precipitació.

En l'era dels mitjans digitals, els mitjans tradicionals haurien d'adaptar-se a la nova realitat, i el que va passar el dia 11 de març és una bona prova d'això. L'edició d'un diari en paper necessita d'un procés industrial i de distribució que dura una hores, durant les quals els periodistes no poden rectificar la informació.

Si tenim en compte que durant una crisi les notícies són canviants cada minut, no sembla molt avantatjós treure una edició vespertina només per a dues grans ciutats (Barcelona i Madrid), amb alts costos econòmics i humans. Per tant, sembla que la ràdio i la televisió són els mitjans que han de suplir aquesta deficiència i deixar per a la premsa la reflexió i l'anàlisi del dia posterior.

Però a més de l'actualització constant, el públic també requereix alguna cosa més que informació, precisa anàlisi immediata, que també pot oferir en menor o major mesura la ràdio i la televisió. A més, el públic precisa opinar o interactuar davant la catàstrofe, i és aquí on cap altre mitjà convencional pot ajudar en la mesura que ho pot fer Internet.

3.2. Proposta per a millorar l'edició digital davant una crisi

Vegem algunes recomanacions i pautes a seguir per a editors digitals a partir de l'experiència de l'11-S i l'11-M. Els atacs terroristes a Nova York van tenir una allau immediata i interactiu de materials multimèdia. Els lectors es van entrar massivament en els webs per a conèixer més de prop què havia passat.

El repte dels editors digitals en cas de crisi és doble, perquè, a part de redactar, editar i publicar, ho han de fer amb dinamisme per a poder treure i posar notícies de forma constant. Un dels problemes que detallen els responsables de mitjans americans va ser el de les malapteses tècniques, com, per exemple, l'ample de banda.

Tal com relata l'editor del Star Tribune de Mineapolis, Rusty Coats (2001), els lectors eren redireccionats a pàgines d'error o es quedaven penjats. Ràpidament, van modificar les pàgines d'inici i les plantilles de notícies i van oferir oferint una pàgina sòbria, ràpida i funcional. El primer i més necessari, és crear una pàgina d'inici amb gràfics de menys qualitat i unes plantilles de notícies. És millor tenir-lo sempre, com explica Coats, com qui té una roda de recanvi en el maleter del cotxe.

És important organitzar els titulars, la grandària dels gràfics i la integració del material multimèdia i interactiu. Durant les crisis de l'11-M i l'11-S alguns mitjans electrònics van trigar fins a tres hores a posar la primera notícia perquè no havia arribat el personal a la redacció. També és important que tot el personal, si només es compta amb un redactor cap o editor, sàpiga actualitzar una pàgina.

En referència a l'apartat multimèdia és necessari establir acords sobre l'ús d'arxius de video. Està demostrat que aquest material atreu més visitants en els llocs web. També és imprescindible la interactivitat. Obrir els forums virtuals per a oferir als internautes la possibilitat d'interactuar. The New York Post i The New York Daily News van ser dos dels millors exemples durant la catàstrofe del 11-S. És convenient formar especialistes en el programari dels apartats d'interactivitat, és una de les bases dels llocs d'Internet davant una crisi.

L'altra gran aposta dels mitjans digitals són les informacions que provenen d'altres mitjans. D'aquesta forma és important tenir un bon acord amb una agència de notícies que proporcioni material informatiu, però també gràfics de qualitat. Si és possible, com adverteix Coats, cal disposar de més d'una agència de notícies, per a evitar col·lapses com el del 11-S, quan importants agències no van poder servir els seus clients, amb la qual cosa tots aquells que només disposaven d'un proveïdor van passar unes hores sense poder transmetre informació.

Igualment és vital la predisposició del mitjà per a veure, i si cal reproduir, allò que fan altres mitjans de comunicació, sobretot de l'estranger. Aquest va ser un dels punts en el qual els mitjans digitals van guanyar més adeptes durant la crisi dels atemptats de Madrid.

El retard del Govern espanyol a reconèixer que era Al-Qaida la responsable del sagnant atemptat va ajudar a la complementarietat de mitjans digitals. Així molts ciutadans van trobar en els portals digitals la possibilitat de contrastar informacions d'altres mitjans espanyols, que no van seguir la versió oficial, o bé visitar pàgines de diaris estrangers que van apuntar cap a la pista islàmica des del primer moment de l'atemptat.

4.- Conclusions

Internet ha acabat amb la unidireccionalitat dels mitjans informatius convencionals. En situacions de crisis la implicació dels visitants de la WWW augmenta. També creix el feedback en fòrums, enquestes i xats, i trenca amb la tradicional participació dels lectors de diaris en les cartes al director o la intervenció en semidirecte en els mitjans audiovisuals. Internet permet l'anonimat, per tant opinió lliure i interactivitat. A més, la participació i implicació en els comentaris, suggeriments o puntualitzacions és d'un grau de compromís més alt que en altres mitjans convencionals.

La participació dels visitants en la pàgina web, moltes vegades és fins i tot periodística, hi ha persones que relaten o envien informacions del que han vist o del que està passant en un determinat escenari de la catàstrofe, a semblança del que passa a la ràdio. Però això sí, amb el valor afegit que, si es vol, el missatge pot ser anònim. Per tant, el ciutadà és receptor i emissor d'informació al mateix temps. Moltes vegades Internet facilita la no lectura d'un mitjà, en canvi permet la recerca d'informació de diversos mitjans i la construcció d'una realitat d'acord amb el que vol saber l'usuari.

L'altra fórmula que ofereix Internet ha quedat ja apuntada en aquest treball, però ara donarem algun detall més. Parlem dels weblogs o blog que permeten opinar i incloure textos, fotos o enllaços a gust del propietari. Com recull Edo (2003: 230) diversos ciutadans van contar les seves experiències del 11-S a través del seu blog. Bob Mintz, comptable de Wall Street, va rebre més de 25.000 visites, utilitzant la seva pròpia informació i fotografies. D'igual forma, l'estudianta de Florida, Jessica White, va idear una pàgina d'homenatge per a recordar als afectats en la catàstrofe i va rebre més de 90.000 visites en pocs dies, superant Tribute to Heroes, la pàgina web oficial del concert que es va celebrar per a ajudar les víctimes de l'atac de les Torres Bessones.

En aquest modest treball hem apuntat algunes pistes del que va suposar la cobertura digital de la crisi del 11-M pel que fa a audiència. S'ha pogut comprovar que tots els mitjans convencionals han tingut també en la seva versió digital un fort augment de visites. Però més enllà d'aquesta apreciació creiem que la WWW ha contribuït a democratitzar el missatge. D'aquesta forma s'ha pogut comprovar com moltes webs van augmentar les seves visites, sobretot aquelles que representen mitjans convencionals, com la cadena Ser, amb una línia editorial molt clara de distanciament amb la versió oficial del Govern durant aquells dies. Però el més interessant és veure fins a quin punt Internet va facilitar la recerca de la veritat.

Un disseny experimental que proposem és una anàlisi de les visites que van rebre les webs de diaris estrangers durant el 11 de març de 2004 i els tres dies posteriors per part d'usuaris espanyols. Així, si analitzem les visites que van obtenir mitjos com Le Monde, Washington Post, The Guardian, i punts altres, tal vegada obtinguem fins a que punt és important Internet per a poder accedir i contrastar informacions que es donen en altres països sobre la mateixa notícia.

Això va succeir durant el 11-M i una fórmula de contrastar-lo és poder veure la procedència dels visitants de les webs de mitjans estrangers per part d'usuaris espanyols.

En altre ordre de coses, en aquest article no hem volgut abordar els sistemes informatius com els missatges de text, els denominats SMS. Aquests també van jugar un paper important en la convocatòria davant les seus del Partit Popular el dissabte 13 de març i en la manifestació Contra la Guerra d'abril de 2003, però en qualsevol cas van ser més un canal de difusió d'un missatge unidireccional -no per això menys important- que un receptor útil d'informació, com sí ho ha estat Internet des de la seva creació.

L'abast planetari del web, l'alta tempestivitat, la interactivitat i la immediatesa amb què es pot oferir informació, fa de la WWW un mitjà a tenir molt en compte en les cobertures de situacions crítiques. El canvi de paradigma informatiu en una situació de crisi ja està a l'abast de qualsevol, només fa falta un ordinador i una connexió a la xarxa, la resta és qüestió de voluntats

5. Bibliografía

Álvaro, Francesc-Marc. "Temps històric, temps mediàtic i temps real en l'11-M" a
Trípodos. Núm Extra (p. 81-84), 2004. [http://www.tripodos.com/especials/11M-14M/] Consulta: Septiembre de 2004.

Beck, Ulrich. Sobre el terrorismo y la guerra. Barcelona: Paidós, 2003.
Crespo, Martí. Declaraciones. Entrevista personal Abril 2004

Coats, Rusty. Crisis Journalism. A Handbook for Media Response. American Press
Institute, 2001. [Consulta el 20 de abril de 2004]. Disponible en: WWW:
http://www.americanpressinstitute.org/content/512.cfm

Curley, Rob. Crisis Journalism. A Handbook for Media Response. American Press
Institute, 2001. [Consulta el 20 de abril de 2004]. Disponible en: WWW:
http://www.americanpressinstitute.org/content/512.cfm

Díaz Noci, Javier y Meso Ayerdi Koldo. Periodismo en Internet. Bilbao, Servicio de
Publicaciones de la UPV, 1999

Edo, Concha. Periodismo informativo e interpretativo. El impacto de Internet en la
noticia, las fuentes y los géneros. Sevilla, Comunicación Social ediciones y
publicaciones, 2003

González Herrero, A. Marketing preventivo: la comunicación de crisi en la empresa.
Barcelona: Bosch Casa Editorial, 1998.

Oficina de Justificación de la Información (OJD) [Consulta el 20 de abril de 2004].
Disponible en : http://www.ojd.es/f_medios_electronicos.htm

Partal, Vicent y Otamendi, Martxelo. 11-M El periodisme en crisi. Barcelona. Ara
llibres, 2004

Pont , Carles. "La World Wide Web y el cambio de paradigma informativo ante las
crisis" [en línea]. "Hipertext.net", núm. 2, 2004. <http://www.hipertext.net> [Consulta:
12 oct. 2004]. ISSN 1695-5498.

Sylvain Lafrance y otros. Communications en temps de Crise. Sainte Foy: Presses de
l'Université du Québec, 1999.