|
En aquest article hem comptat amb
la valuosa col·laboració de la filòloga
Aduna Olaizola i del matemàtic Antoni Cuenca.
1. L'autoreconeixement
L'autoreconeixement és el procés
pel qual els habitants d'un territori s'identifiquen
com a membres d'una unitat diferenciada de totes les
altres. El concepte va ser emprat i explicat pel sociolingüista
Bernat Joan en una ponència que va llegir a la
jornada sobre recuperació de l'autoestima i normalitat
nacional celebrada a Sueca (Ribera Baixa) el 14 de febrer
de 2004. [1] Per Joan, els elements que poden contribuir
a revertir la situació de minorització
lingüística i nacional descrita al mateix
treball s'organitzen en quatre fases: l'autoreconeixement,
l'autocentrament, el reforçament de l'autoestima
col·lectiva i l'acció individual i col·lectiva.
L'autoreconeixement constitueix la primera fase de tot
procés de recuperació lingüística
i nacional, i sense ella no poden esdevenir-se les altres.
Joan planteja el concepte d'autoreconeixement
des de la perspectiva d'un projecte col·lectiu
que persegueix la sobirania lingüística
i política dels Països Catalans. Per això,
mentre el poble català de manera col·lectiva
i completa -tots els seus membres a tots els seus territoris-
no s'autoreconegui com a entitat diferent de l'espanyola
i la francesa, cal parlar de falta d'autoreconeixement
o d'un grau baix d'autoreconeixement. Ara bé,
si utilitzem el concepte d'autoreconeixement com a categoria
d'anàlisi i de descripció de la realitat
i no com a eina de transformació d'aquesta mateixa
realitat, el resultat de la seva aplicació serà
un altre. En efecte, l'aplicació del concepte
d'autoreconeixement no pas al conjunt de la societat,
sinó als diferents col.lectius -definits geogràficament,
culturalment, socialment, econòmicament, etc-
i individus que la integren, ens porta a constatar que
cadascun d'aquests actors socials s'autoreconeix com
a membre d'una o altra unitat. O dit d'una altra manera:
si el grau d'autoreconeixement català és
baix, no hem de pensar que els catalans no se senten
membres de cap unitat diferenciada de les altres, sinó
que la unitat en què es reconeixen és
una altra o unes altres. Per a una part -probablement
majoritària- dels catalans aquesta unitat és
Espanya o França, per a una altra part és
Catalunya, el País Valencià o les Illes
Balears, i per a una altra part -molt minoritària-
són els Països Catalans. Hi ha algun procediment
per avaluar el volum de població que aglutinen
aquestes tres unitats, Espanya (o França), Catalunya
(o el País Valencià o les Balears), Països
Catalans? Podem obtenir dades objectives que permetin
elaborar un índex d'autoreconeixement català
i saber quant de terreny queda encara per recórrer
abans d'entrar a la fase següent, la de l'autocentrament?
Això és el ens proposem de fer en aquest
treball i en d'altres que vindran després. Intentarem
elaborar un mètode que ens permeti avaluar el
grau d'autoreconeixement català i espanyol d'una
part de la societat catalana, que pot ser un bon baròmetre
de la situació general, la premsa. Per tenir
una referència externa també intentarem
fixar l'índex d'autoreconeixement de la premsa
basca. La comparació de la premsa catalana amb
la d'un territori, el País Basc, que viu un procés
semblant al català en el mateix context polític,
ens ajudarà a saber si la situació podria
ser molt diferent de com és ara o si, donat el
nostre marc polític i jurídic, en el moment
actual no es pot anar gaire més enllà.
La primera cosa que cal fer és
decidir què volem dir quan parlem de premsa basca
o d'Euskadi i de premsa catalana o de Catalunya. En
aquest estudi, per premsa basca entenem tots aquells
periòdics d'informació general de publicació
diària que són pensats, escrits, editats
i distribuïts de manera majoritària a la
comunitat autònoma d'Euskadi. Per premsa catalana
entenem totes les publicacions diàries d'informació
general que són pensades, escrites, editades
i distribuïdes a la comunitat autònoma de
Catalunya. Excloem, doncs, de manera conscient, d'aquest
estudi, d'una banda la premsa publicada als altres territoris
bascos (Navarra i Euskadi Nord) i catalans (País
Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra
i Franja de Ponent), i d'una altra banda la premsa espanyola
que té edicions específiques per a Euskadi
i Catalunya, com ara El País i El Mundo.
En el cas de Catalunya, hem optat per deixar també
fora de l'estudi tots aquells diaris que tenen una distribució
limitada a una part del territori del Principat (Diari
de Girona, Diari de Tarragona, Segre,
etc). En el cas d'Euskadi no hem inclòs a l'estudi
cap diari d'Àlaba, però en descàrrec
nostre podem al·legar que en aquest territori
no hi ha cap diari que tingui una tirada i una quota
de mercat comparable a la que tenen El Correo
a Biscaia i El Diario Vasco a Guipúscoa.
Utilitzem, doncs, els termes "premsa basca"
i "premsa catalana" d'una manera restringida,
sense que això vulgui dir que pensem que tots
els territoris bascos i catalans es limiten als que
nosaltres hem triat com a àmbit d'aquest treball.
Cal dir també que hem treballat
sobre les edicions dels dies 29, 30, 31 de març
i 1 d'abril de 2004 dels diaris esmentats. Això
vol dir que en el transcurs de l'any i mig que va des
de la publicació de les edicions estudiades fins
al moment que de la publicació d'aquest treball,
es poden haver produït canvis en els aspectes que
hem analitzat. El cas més clar és el de
l'Avui, que el setembre de 2005 va fer una edició
completament nova de la versió en paper del diari.
Cal veure si aquesta renovació afecta els aspectes
que a nosaltres ens interessen o tan sols és
una renovació de disseny i gràfica.
Un cop determinat què constitueix
el corpus de l'estudi, és a dir, els diaris bascos
i catalans que seran tinguts en consideració,
el següent pas és definir quins elements
d'un diari són els que ens proporcionen informació
sobre l'autoreconeixement que practica el rotatiu. La
sèrie de treball que encetem treball se centrarà
en alguns d'aquests elements: la divisió en seccions
del diari, l'àmbit de la informació meteorològica,
la tria i ordenació dels canals de televisió
dels quals es facilita la programació i l'àmbit
polític de les notícies que són
incloses al diari o creades pel diari. Deixem, per tant,
de banda alguns dels elements més decisius en
la definició de la línia ideològica
i de l'autoreconeixement nacional del diari, els editorials
i els articles d'opinió.
2. Les seccions del diaris d'Euskadi
i Catalunya[2]
2.1. Premsa de Catalunya
LA VANGUARDIA (LV)
Àmbit territorial: Catalunya.
Seccions: Internacional, Política,
Opinión, Vivir en Barcelona, Sociedad, Cultura,
cartelera, Anuncios, Economía, Deportes
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EPC)
Àmbit territorial: Catalunya
Seccions: Tema del dia, Opinió,
Internacional, Política, Economia, Coses de la
vida ( Societat, Gran Barcelona, Catalunya, Tecnologies,*
Catalunya construeix*), Anuncis, Esports, Espectacles,
Oci, Gent, Cartellera-Avui sortim, Cultura*, Tele i
ràdio, Agenda i serveis, Els més llegits*
*Seccions no fixes
AVUI (AV)
Àmbit territorial: Països Catalans
Seccions: Opinió, Món,
Política, Diàleg, Societat, Economia,
Espectacles, Cultura, Cartellera, Esports, Serveis,
Oci, Publicitat, Comunicació, Última
EL PUNT (PT)
Àmbit territorial: Catalunya
Seccions: Punt i a part, Països
Catalans, Punt de vista, Europa-Món, Economia,
Cultura-Espectacles, Publicitat, Apunts, Comunicació
2.2. Premsa d'Euskadi
EL DIARIO VASCO (DV)
Àmbit territorial: Guipúscoa
Seccions: Al día, San Sebastián,
Guipuzkoa, Esquelas, Opinión, Política,
Economía, Mundo, Deportes, Anuncios, Pasatiempos,
Cultura, Gente, Televisión / Comunicación,
Agenda
EL CORREO (EC)
Àmbit territorial: Biscaia
Seccions: Ciudadanos, Actualidad, Política,
Opinión, Mundo, Economía, Bolsa, Deportes,
Anuncios, Vivir (temes diversos, pasatiempos, tiempo,
agenda, cartelera, televisión)
DEIA (DE)
Àmbit territorial: Biscaia
Seccions: Metro, Euskadi, Eskelak (esqueles),
Iritzia (opinió), Estatua (estat), Mundua (món),
Ekonomia, Iragarkak (anuncis), Kirolak (esports), La
revista, Cultura, Información meteorológica,
Cartelera, Agenda cultural, Telebista (televisió)
GARA (GA)
Àmbit territorial: Euskal Herria
Seccions: Gizartea (societat), Iritzia
(opinió), Euskal Herria (País Basc), Herriak
(nacionals), Ekonomia (economia), Eskelak (esqueles),
Mundua (món), Kirolak (esports), Kultura, Zinema,
Agenda, Denborapasa (passatemps), Irrati-Telebista (ràdio
i televisió)
BERRIA (BE)
Àmbit territorial: Euskal Herria
Seccions: Harian (tema), Iritzia (opinió),
Euskal Herria (País Basc), Ekonomia, Mundua (Món),
Kirola (esport), Kultura, Zinema, Zerbitzuak (serveis),
Eguraldia (temps), Denborapasa (passatemps), Irrati-telebista
(ràdio i televisió)
3. Les seccions d'informació
política
En tots els diaris del món, sigui
quina sigui la seva orientació ideològica
i el lloc on es publiquin, la informació política
apareix repartida en dues o tres seccions, una que proporciona
informació sobre l'àmbit polític
que es considera més proper al lector i una o
dues més on hi va a parar la informació
dels àmbits més allunyats del lector.
Vegem ara quines seccions han creat els diaris catalans
i bascos per abocar-hi la informació política.
Premsa catalana
LV Internacional / Política
EPC Internacional / Política
AV Món / Política
PT Països Catalans / Europa-Món
Premsa basca
DV Política / Món
EC Política / Món
DE Euskadi / Estat / món
GA Euskal Herria / Món
BE Euskal Herria / Món
Tots els diaris bascos i catalans podrien
quedar inclosos en algun dels quatre criteris següents:
· Internacional / Política
· Món / Política
· Comunitat autònoma / Estat / Món
· Comunitat nacional / Europa-Món o Món
Hipotèticament, i seguint la
lògica plantejada pel sistema mediàtic
basc i català, podrien existir com a mínim
sis criteris més. La seva no existència,
per tant, també caldrà tenir-la en compte
a l'hora d'interpretar aquests dos sistemes mediàtics.
· Comunitat autònoma /
Espanya / Món
· Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
· Comunitat nacional / Internacional
Comunitat nacional = Països Catalans o Euskal Herria
· Política / Europa-Món o Món
Política = Política basca o política
catalana
· Política / Internacional
Política = Política basca o política
catalana
· Comunitat nacional / Internacional
Comunitat nacional = Espanya
El sistema de les seccions de política
de la premsa d'Euskadi i Catalunya inclou, doncs, tant
les oposicions que existeixen com les que no existeixen.
Tanta informació sobre la concepció del
món del diari ens proporciona el fet que hagi
fet una opció determinada a l'hora d'organitzar-se
en seccions, com el fet que se n'hagi rebutjat unes
altres. Així, el sistema complet és el
següent:
1. Comunitat nacional (Espanya) / Internacional
2. Comunitat nacional (Espanya) / Món
3. Política (espanyola) / Internacional
4. Política (espanyola) / Món
5. Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
6. Comunitat autònoma / Espanya / Món
7. Comunitat autònoma / Estat / Internacional
8. Comunitat autònoma / Estat / Món
9. Política (catalana o basca) / Món
10. Política (catalana o basca) / Internacional
11. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal
Herria) / Món
12. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal
Herria) / Internacional
Analitzem, ara, quines són les
presències i les absències en el sistema.
Criteri 1. Cap diari
Criteri 2. Cap diari
Criteri 3. Els diaris que organitzen les seccions amb
aquest criteri són LV i EPC. No hi ha cap diari
basc que s'hi aculli.
Criteri 4. Aquest criteri és utilitzat per un
diari català, l'AV, i per dos diaris bascos,
el DV i EC.
Criteri 5. Cap diari
Criteri 6. Cap diari
Criteri 7. Cap diari
Criteri 8. Aquest criteri és utilitzat per un
diari basc, DE, i per cap de català.
Criteri 9. Cap diari
Criteri 10. Cap diari
Criteri 11. Els diaris que empren aquest criteri són
PT, entre els catalans, i GA i BE, entre els bascos.
Criteri 12. Cap diari
La utilització del criteri 1
suposa el grau màxim d'autoreconeixement espanyol
i el grau mínim d'autoreconeixement basc o català,
mentre que la utilització del criteri 12 suposa
el grau màxim d'autoreconeixement català
o basc i el grau mínim d'autoreconeixement espanyol.
Atorguem als criteris 2, 4 i 6, els que tenen Món
com a segon terme de l'oposició, un grau d'autoreconeixement
espanyol més baix que no pas als criteris 1,
3 i 5. La raó és que la utilització
del terme Internacional per referir-se a la política
que es desenvolupa fora de l'Estat Espanyol, implica
que la política que es desenvolupa a l'Estat
Espanyol és la política nacional. Segons
aquest criteri, doncs, Espanya és una nació.
En canvi, aquells diaris que utilitzen el terme Món
per referir-se a la política feta fora de l'Estat
Espanyol, no assumeixen necessàriament que l'Estat
Espanyol sigui una nació, sinó que assumeixen
que és un àmbit d'acció política.
El grau d'autoreconeixement dels diaris
que se situen en la banda 1, 2, 3 i 4 és clarament
espanyol. En canvi, els diaris que se situen a la banda
9, 10, 11 i 12 mostren un nivell d'autoreconeixment
espanyol nul i un nivell d'autoreconeixment català
o basc molt elevat. La utilització dels criteris
5, 6, 7 i 8 delata un nivell d'autoreconeixement català
i basc comparable.
4. Funcionament i lògica del
sistema
El sistema té dos eixos, un que
fa referència al tema de les seccions: política,
esports, societat, cultura, comunicació, etc.
I un altre eix que té a veure amb l'àmbit
de les notícies seleccionades: local, nacional,
internacional.
Assignem el valor 1 al tema política.
Assignem el valor A a l'àmbit nacional. Assignem
el valor B a l'àmbit internacional.
Apliquem ara aquests valors als diaris
que utilitzen el criteri 3, és a dir, EPC i LV.
En comptes de trobar una secció 1A (política
nacional) i una secció 1B (política internacional),
el que trobem és una secció 1 (política)
i una secció B (internacional). El sistema no
és 1A/1B sinó 1(A)/(1)B. Això és
possible perquè la supressió d'A en el
primer element de l'oposició i la supressió
d'1 en el segon element no suposen un entrebanc per
a la interpretació de la informació. Ara
bé, ¿què passaria si fos al contrari?
(1)A/1(B)
Dit d'una altra manera, imaginem-nos
un diari català o basc que anomenés Nacional
la secció 1A, és a dir, la secció
de política nacional, i Política
la secció 1B, és a dir, la de política
internacional. Aquesta formulació és inviable
perquè resulta confusa i incompleta. Seria incompleta
perquè la informació nacional, a causa
de la proximitat amb el lector, no és únicament
informació política. Com més pròxim
és l'àmbit de la informació, més
se n'amplia l'espectre temàtic. Hi ha molts fets
que són convertits en notícia perquè
passen aquí o a un d'aquí.
El mateix fet passa alhora fora d'aquí a molts
que no són d'aquí i no és considerat
notícia. L'estiu de l'any 2000, per exemple,
els butlletins informatius de Catalunya Ràdio
van informar tot un dia sobre el trencament d'una canonada
a l'estadi Santiago Bernabeu de Madrid. Per contra,
com més llunyà és l'àmbit
de la informació més es redueix aquesta
a la informació política. Quin tipus d'informació
tenim sobre Equador o Sri Lanka? Informació política,
sobretot, tot i que aquests països també
reben atenció quan s'hi produeix una catàstrofe
natural o una crisi humanitària. Algú
pot dubtar que a l'Equador o a Sri Lanka també
es trenquen canonades en edificis públics o privats
importants? El lector, per tant, si llegís Nacional
esperaria trobar informacions no únicament polítiques.
En segon lloc, la formulació
A/1 seria confusa perquè quan el lector llegís
Política sense un complement al costat
que en definís l'àmbit, entendria que
es tracta del seu àmbit, de l'àmbit que
comparteix amb el redactor de la notícia, és
a dir, l'àmbit nacional, no l'internacional.
En resum, aquesta segona opció provocaria una
gran confusió en el lector ja que no respondria
a les seves expectatives.
La comparació amb altres sistemes
mediàtics del nostre entorn (Espanya, França,
Gran Bretanya) ens aporta una dada rellevant: En cap
d'ells no existeix l'oposició Política
/ Internacional o Política / Món.
És a Catalunya i al País Basc, territoris
en què existeix un conflicte polític al
voltant de la sobirania política i de la identitat
nacional, on el terme que habitualment apareix en oposició
a Internacional o Món, és
substituït pel terme Política. La
nostra hipòtesi és que es tracta d'un
eufemisme per tal d'evitar el terme Espanya,
que, en un context de conflicte polític i identitari,
suposaria per al diari prendre partit per una de les
posicions en conflicte. Si aquesta hipòtesi fos
certa, l'existència de la secció Política
tan sols s'explica per la situació de conflicte,
la qual cosa fa suposar que en una situació de
normalitat política aquesta secció no
existiria i el que trobaríem seria una secció
que fes referència a l'àmbit de la política
nacional (Països Catalans, Euskal Herria). Per
això, modificarem el quadre del sistema de la
premsa catalana i basca eliminant els criteris 9 i 10
per la raó que no tan sols es tracta de criteris
que no existeixen, sinó que no poden arribar
a existir, tal com demostra l'observació del
nostre entorn més pròxim. Així
doncs, d'acord amb el que acabem d'exposar, el sistema
de la premsa basca i catalana és el següent:
1. Comunitat nacional (Espanya) / Internacional
2. Comunitat nacional (Espanya) / Món
3. Política (espanyola) / Internacional
4. Política (espanyola) / Món
5. Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
6. Comunitat autònoma / Espanya / Món
7. Comunitat autònoma / Estat / Internacional
8. Comunitat autònoma / Estat / Món
9. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal
Herria) / Món
10. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal
Herria) / Internacional
Analitzem, ara, quines són les
presències i les absències en el sistema,
tal com ha quedat finalment configurat:
Criteri 1. Cap diari
Criteri 2. Cap diari
Criteri 3. Els diaris que organitzen les seccions amb
aquest criteri són LV i EPC. No hi ha cap diari
basc que s'hi aculli.
Criteri 4. Aquest criteri és utilitzat per un
diari català, l'Avui, i per dos diaris bascos,
el DV i EC.
Criteri 5. Cap diari
Criteri 6. Cap diari
Criteri 7. Cap diari
Criteri 8. Aquest criteri és utilitzat per un
diari basc, DE, i per cap de català.
Criteri 9. Els diaris que empren aquest criteri són
PT, entre els catalans, i GA i BE, entre els bascos.
Criteri 10. Cap diari
Coincidint amb els criteris d'establiment
de seccions, es poden establir diversos graus d'autoreconeixement
Vegem-ho en tots els casos:
Criteri 1: "Comunitat nacional
(Espanya) / Internacional"
Valoració del criteri 1: "1"
Criteri 2: "Comunitat nacional (Espanya) / Món"
Valoració del criteri 2: "2"
Criteri 3: "Política (espanyola) / Internacional"
Valoració del criteri 3: "3"
Criteri 4: "Política (espanyola) / Món"
Valoració del criteri 4: "4"
Criteri 5: "Comunitat autònoma (Catalunya
o Euskadi) / Espanya / Internacional"
Valoració del criteri 5: "5"
Criteri 6: "Comunitat autònoma (Catalunya
o Euskadi) / Espanya / Món"
Valoració del criteri 6: "6"
Criteri 7: "Comunitat autònoma (Catalunya
o Euskadi) / Estat / Internacional"
Valoració del criteri 7: "7"
Criteri 8: "Comunitat autònoma (Catalunya
o Euskadi) / Estat / Món"
Valoració del criteri 8: "8"
Criteri 9: "Comunitat nacional (Països Catalans
o Euskal Herria) / Món"
Valoració del criteri 9: "9"
Criteri 10: "Comunitat nacional (Països Catalans
o Euskal Herria) / Internacional"
Valoració del criteri 10: "10"
5. Comparació entre la premsa
basca i la premsa catalana pel que fa a l'autoreconeixement
A.. Autoreconeixement preferentment
espanyol:
Aquí se situa el subconjunt de
la premsa amb valoració inferior o igual a 4.
En el cas de la premsa catalana els diaris que formen
aquest subconjunt són LV, EP i AV i en el de
la premsa basca són DV i EC. A partir d'ara d'aquest
subconjunt en direm "població A"
PREMSA
|
DIARIS
|
PERCENTATGE
|
Catalana |
LV, EPC i AV
|
75%
|
Basca |
DV i EC
|
40%
|
B. Autoreconeixement compartit basc-espanyol
o català-espanyol
Aquí se situa el subconjunt de
la premsa amb valoració major que 4 i menor o
gual a 8. En el cas català, aquest subconjunt,
que anomenarem "població B", està
buit, mentre que en la premsa basca està format
per un diari, el DE.
PREMSA
|
DIARIS
|
PERCENTATGE
|
Catalana |
---
|
0%
|
Basca |
DE
|
20%
|
C. Autoreconeixement preferentment basc
o català:
Aquí se situa el subconjunt de
la premsa amb valoració > 8. En el cas català,
aquest subconjunt, que anomenarem població C,
està format per PT i, en el de la premsa basca,
per GA i BE.
PREMSA
|
DIARIS
|
PERCENTATGE
|
Catalana |
PT |
25% |
Basca |
GA i BE |
40% |
Pel que fa a la població A, com
més petita és la valoració del
criteri de cada diari, més elevat és el
grau d'autoreconeixement espanyol.
Pel que fa a la població B, com
més petita és la valoració del
criteri de cada diari, més elevat és el
grau d'autoreconeixement espanyol i més baix
és el català o basc.
Pel que fa a la població C, com
més gran és la valoració del criteri
de cada diari, més elevat és el grau d'autoreconeixement
català o basc.
POBLACIÓ
I CRITERI |
PREMSA
CATALANA |
PREMSA
BASCA |
Diari
|
Valoració
|
Diari
|
Valoració
|
Població
A: Criteri 1 |
|
|
|
|
Població
A: Criteri 2 |
|
|
|
|
Població
A: Criteri 3 |
LV i EPC
|
3+3
|
|
|
Població
A: Criteri 4 |
AV
|
4
|
DV i EC
|
4+4
|
Població
B: Criteri 5 |
|
|
|
|
Població
B: Criteri 6 |
|
|
|
|
Població
B: Criteri 7 |
|
|
|
|
Població
B: Criteri 8 |
|
|
DE
|
8
|
Població
C: Criteri 9 |
PT
|
9
|
GA i BE
|
9+9
|
Població
C: Criteri 10 |
|
|
|
|
Conjunt
de les tes poblacions |
|
19
|
|
34
|
Si sumem els resultats obtinguts per
la premsa catalana, d'una banda, i per la basca, d'una
altra, i ho dividim pel nombre de diaris que intervenen
-quatre en el cas català i cinc en el cas basc-,
obtindrem una mitjana que ens permetrà comparar
el grau d'autoreconeixement dels diaris catalans i bascos.
La mitjana catalana és 4,7 i la mitjana
basca és 6,8.
6. Conclusions
Tot plegat permet arribar a les conclusión
següents:
1. La premsa catalana, pel que fa
a les seccions, presenta un grau d'autoreconeixement
més espanyol que català. En una escala
d'1 a 10, on els índex més baixos corresponen
a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol,
i els índex més alts corresponen a un
nivell més alt d'autoreconeixement català
o basc, la premsa catalana se situa en el grau 4,7.
2. La premsa catalana, pel que fa
a les seccions, presenta un un grau d'autoreconeixement
espanyol més elevat que no pas la premsa basca,
ja que aquesta presenta un índex de 6,8 en l'escala
d'1 a 10, on els índexs més baixos corresponen
a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol,
i els índex més alts corresponen a un
nivell més alt d'autoreconeixement català
o basc.
3. Els diaris que tenen un grau d'autoreconeixement
espanyol més elevat són EPC i LV.
Cap dels diaris bascos presenta un grau d'autoreconiexement
espanyol igual que el que presenten aquests dos diaris
catalans, si bé la diferència és
molt petita.
NOTES:
[1] Aquesta ponència, amb el
títol de "De la minorització a la
normalitat", es pot llegir al llibre El despertar
dels Països Catalans de l'editorial La Busca.
Sobre el mateix tema podeu consultar una altra ponència
de Bernat Joan publicada al llibre Autoestima i Països
Catalans, Ed. La Busca, Barcelona, 2001.
[2] Hem mantingut en espanyol el nom
de les seccions dels diaris fets en espanyol tant a
Catalunya com a Euskadi, però hem traduït
al català el nom de les seccions dels diaris
editats en llengua basca.
[3] No fem dues categories diferents,
Comunitat naciona l/ Europa-Món i Comunitat nacional
/ Món perquè aquesta distinció
no és rellevant quan s'estudia l'autoreconeixement
català. Sí que ho seria si l'objecte d'estudi
fos l'autoreconeixement europeu.
|