Els fets, resumits breument, són els següents:

1. La Policia Nacional deté 7 persones per presumpta col·laboració amb ETA.

2. Aquella mateixa nit tres persones detingudes són posades en llibertat per la Policia Nacional.

3. Les altres quatre persones declaren davant del jutge.

4. El jutge ordena la presó incondicional per a una persona i les altres tres surten en llibertat (no podem establir a partir de les informacions periodístiques si en llibertat definitiva o provisional).

5. Dies després, la persona que va ingressar a la presó surt en llibertat provisional.

Per tant, l'operació policial ha tingut com a resultat una persona empresonada per presumpta col·laboració amb banda armada que després ha sortit en llibertat provisional i sis persones alliberades, tres sense càrrecs i tres més la situació jurídica de les quals no podem establir per la inconcreció i incoherències de les informacions aparegudes en els cossos de les notícies. A continuació analitzarem el tractament mediàtic d'aquesta operació policial seguint l'ordre cronològic dels esdeveniments..

1. La detenció de set presumptes col·laboradors d'ETA

1.a. La rellevància de la notícia

El dia 19 de desembre de 2001, és a dir, de l'endemà de la detenció, ABC, EM, EP, EPC i LV van titular en portada l'operació de la Policía Nacional, la qual cosa revela la importància que van atorgar a la notícia. És una mostra de la rellevància que per als diaris té la lluita contra ETA:

Detenidos 7 colaboradores del grupo etarra que atentó contra el aeropuerto de Madrid (EP)

Desmantelado el aparato de apoyo al 'comando itinerante' de ETA que atentó en Barajas, Málaga y Salou (EM)

"Detingut un grup de suport a ETA" amb l'avanttítol "Fabricava cotxes bombes" (EPC)

Desmantelado el comando de ETA que atentó en Salou (LV)

La policía neutraliza el 'comando' etarra que este verano atentó en Barajas, Málaga y Salou (ABC)

Ara bé, aquesta rellevància també té a veure sovint amb el nombre de persones detingudes, ja que aquest fet és essencial a l'hora de valorar aquesta operació, llevat que tot i haver-hi poques persones detingudes, siguin molt rellevants dins l'estructura de comandament d'ETA. A causa de la importància d'aquesta perspectiva és interessant fer una anàlisi de la presentació dels fets en els diaris de l'endemà de les detencions: llevat d'EM, que diu que són quatre, tota la resta afirma que hi ha set detinguts.

A última hora del dia 18 o a primeres hores del 19 els germans Dorleta, Idoia i Luis Ángel Zabalo Beitia van ser posats en llibertat per la Policía Nacional. L'únic diari que recull en els seus comptes aquest fet és EM. Per exemple, EPC i EP, encara que diuen que poden sortir en breu perquè no hi ha càrrecs contra els germans, els compten com a detinguts.

Veiem com EP i EPC parlen de set detinguts malgrat que assenyalen la imminent llibertat de tres persones o, si més no, d'algunes:

Fonts policials van avançar que algun dels set detinguts podria quedar en llibertat en les pròximes hores perquè no hi ha causes pendents contra cap d'ells. (EPC)

También fueron arrestados Dorleta, Idoia y Luis Ángel Zabalo, hermanos de uno de los huidos, aunque a última hora de ayer estaba previsto que los tres fueran puestos en libertad, señalaron fuentes oficiales. (EP)

Es pot comprovar que tot i afirmar que la llibertat d'alguns dels detinguts és imminent perquè no hi ha càrrecs en contra seu, tant EPC com EP els continuen comptant com a membres detinguts que formen part d'un grup de suport a ETA. Com hem comentat, si queden llibertat aquests tres detinguts, des d'un punt de vista quantitatiu (i en el fons qualitatiu) l'operació queda reduïda a gairebé la meitat.

També cal dir que LV, ABC i Avui no esmenten que els germans Zabalo quedaran lliures en breu.

1.b. Qui fabricava els cotxes bombes amb el materila intervingut

Veiem els textos següents que serviran per determinar qui el preparava el material intervingut per cometre els atemptats:

"Detingut un grup de suport a ETA" amb l'avanttítol "Fabricava cotxes bombes" (titular de portada d’EPC)

En un domicili de la localitat d'Urretxu, la propietat del qual els investigadors atribueixen a un membre del comando, s'hi va descobrir material per a la fabricació de cotxes bomba. (EPC)

Agentes del Cuerpo Nacional de Policía detuvieron en Urrutxe (Guipúzcoa) a cuatro presuntos colaboradores de ETA y registraron seis viviendas en Guipúzcoa y un caserío. (EM)

Según informó el Ministerio del Interior, en los registros fueron localizados 50 kilos de dinamita, tres pistolas, cordón detonante, temporizadores y material para confeccionar artefactos explosivos. Los colaboradores de ETA disponían también de numerosos planos de diferentes localidades de España y de Francia y matrículas también de varias provincias. Los expertos sostienen que los detenidos preparaban los coches bomba que luego eran colocados por los huidos. (EM)

Además, en un piso situado en el número 48 de la calle de Iparragirre de Urretxu, en el que residía Ismael Berasategi, considerado el presunto responsable del comando itinerante huido, los agentes encontraron [...]. (EP)

En una vivienda en la que residía Ismael Berasategui, considerado el presunto responsable del comando, la policía encontró [...]. (LV)

El material es trobava en un domicili d'Urretxu, utilitzat habitualment per un dels etarres fugits. (Avui)

Desde entonces, lols agentes mantuvieron la vigilancia en los pisos vigilados, sobre todo en una vivienda de Urrechu, situada en la calle Iparreguirre, que utilizaba el jefe del "comando" Ismael Berasategui, ante la posibilidad de que regresaran los etarras. (ABC)

Ayer [...] al comprobar que tres individuos [...] procedían a sacar material del citado piso de la cale Iparraguirre, la Policía optó por desencadenar la operación. (ABC)

Abans de res, cal dir que tret d'EM, que pot situar implícitament el material en més d’un lloc en afirmar que s’escorcollaren "seis viviendas y un caserío" i no pas situar-lo en cap lloc concret, la resta de diaris analitzats afirmen (o se'n dedueix) que el material es trobava en un pis del carrer Iparragirre d’Urretxu. També tots menys EM afirmen que Ismael Berasategi, el presumpte cap de l’escamot, era la persona que utilitzava aquell pis.

Pel que fa a la qüestió clau de qui preparava cotxes bombes, EP, Avui i ABC no en diuen res. Sí, en canvi, EPC i EM. Segons el titular de portada d’EPC, els detinguts preparaven cotxes bomba. No obstant això, en el cos de la notícia s’afirma que "En un domicili de la localitat d’Urretxu, la propietat del qual els investigadors atribueixen a un membre del comando, s’hi va descobrir material per a la fabricació de cotxes bomba." Ni una paraula sobre qui els preparava. En aquest sentit, EM és totalment explícit, si bé atribueix l’afirmació a "los expertos": "los detenidos preparaban los coches bombas". Cal tenir present que quan parla de "los detenidos" EM es refereix a quatre detinguts, ja que, com hem vist, és l’únic diari que informa de la posada en llibertat dels tres germans Zabalo. Així doncs, l’acusació contra els detinguts, segons EPC i EM, és clara: van fabricar els cotxes bomba que van explotar a Salou, Madrid i Màlaga.

1.c. Criminalització d'una de les persones detingudes

Ens referim a Miren Josune Begiristain, que posteriorment va ser posada en llibertat (definitiva o provisional) pel jutge Ismael Moreno. En el cas de Miren Josune Begiristain, s'ha d'assenyalar que els diferents diaris van remarcar la seva militància o la seva proximitat a Gestores pro Amnistia, que de fet estan dissoltes, o a Askatasuna:

En aquesta mateixa localitat [Zumarraga] va ser també arrestada la membre d'Askatasuna (abans, Gestores pro Amnistia) Miren Begoña Begiristain. (EPC)

Miren Josune Begiristain Plazaola, esta última "cercana" a la organización Askatasuna, surgida de la fusión de Gestoras pro Amnistía y Koordinaketa. (EP)

També va ser arrestada una membre de Gestores Pro Amnistia, Miren Josune Berigistain [...]. (Avui)

Segons el nostre parer, el fet de remarcar la militància d'aquesta persona no té una funció informativa, sinó que té una funció inculpadora. La lògica discursiva, més o menys, és la següent: com que la detinguda és de Gestores pro Amnistia ja se sap. En aquest sentit, cal recordar que poques hores després el jutge Baltasar Garzón il·legalitzava les Gestores pro Amnistia perquè, segons l’esmentat jutge, presumptament formen part de l’estructura d’ETA.

A més, hi ha dues citacions que serveixen per mostrar que hi ha una clara voluntat inculpatòria d'aquesta persona. Veiem els dos textos següents:

MILITANTE DE GESTORAS

[...] mientras que en Zumárraga fue arrestada Miren Josune Beguiristain, miembro de las Gestoras pro Amnistía que fue encargada de una 'herriko taberna' (sede social) de Batasuna en dicho municipio. Esta mujer ya fue detenida en 1997 por la Ertzaintza en un registro realizado en la sede de HB en busca de material inflamable. (ABC)

Por su parte, Miren Josune Beguiristain Plazaola, detenida en el Hospital de Zumárraga, donde se encontraba acompañando a un familiar, es militante de las Gestoras pro Amnistía y antigua responsable de la "herriko taberna" (sede de HB) de Zumárraga. Beguiristain ya fue detenida en una ocasión anterior, el 25 de enero de 1997, por la Ertzaintza en el transcurso de un registro realizado en la sede de HB en busca de material inflamable. (LV)

En aquestes darreres citacions hi ha tres aspectes a considerar: el destacat de l'ABC on s'afirma que la detinguda és "Militante de Gestoras", la remarca que és l'exresponsable de l''herriko taberna' de Zumarraga i la utilizació de l'adverbi reiterador ya. Tot plegat s'ha de situar més en un context criminalitzador que no pas informatiu. En aquest sentit, volem remarcar l'ús de l'adverbi ya. Se'ns ve a dir que no és estrany que hagi estat detinguda per presumpta col·laboració amb ETA perquè ja havia estat detinguda en una altra ocasió quan era responsable de l''herriko taberno' de Zumarraga. Aquesta idea, a més, serveix per donar suport a la tesi que tots són el mateix. També volem mostrar que, com que no se'ns informa que aquesta dona hagi estat condemnada pels fets que en motivaren la detenció, s'ha de pressuposar que en fou absolta, en cas que hi hagi hagut judici, o que no va arribar a ser jutjada.

1.d. Incoherència textual: els presumptes col·laboradors que són col·laboradors

En primer lloc, cal assenyalar que la presumpció d'innocència pel que fa als detinguts per presumpta relació amb ETA s'usa relativament poc. En paraules d'Antoni Batista, els mèdia segueixen una norma bàsica: "no observar ni de broma el principi de presumpció d'innocència" (Terror i negligència. Hipercor i la construcció periodística d'ETA, Edicions de la Magrana, 1997, pàg. 95). Mes aviat, el que s'hi pot trobar dia rere dia és la presumpció de culpabilitat. Convé recordar que el punt número 10 del codi deontològic de la professió periodistica a Catalunya (iniciativa del Col·legi de Periodistes) diu expressament: "Observar escrupolosament el principi de presumpció d’innocència en les informacions relatives a causes o procediments penals en curs".

En segon lloc, volem remarcar que la utilització més o menys escadussera de l'adjectiu 'presumpte' no implica la presumpció d'innocència dels detinguts. En aquests casos la utilització de la presumpció d'innocència és purament rutinària, mecànica, però no pas discursiva. A continuació reproduïm l'entradeta de LV:

La policía asestó ayer un nuevo golpe a ETA, aunque éste no fue tan contundente como otros recientes. La operación acabó con el desmantelamiento del comando que atentó en Salou y en los aeropuertos de Madrid y Málaga, pero sus tres principales activistas lograron huir. Fueron detenidos siete presuntos colaboradores del grupo.

En aquest text es pot veure que s'usa escrupolosament l'adjectiu 'presuntos' per referir-se als "colaboradores del grupo". Tanmateix, la coherència interna del text trenca la presumpció d'innocència dels detinguts. D'una banda, s'afirma que "La policia asestó ayer un nuevo golpe a ETA" i, d'altra, que "La operación acabó con el desmantelamiento del comando". L'assumpció d'aquestes dues afirmacions comporta necessàriament considerar els detinguts com a culpables, és a dir, com a membres del grup de suport. D'altra manera, aquestes oracions acabades de reproduir no tindrien sentit des d'una perspectiva discursiva.

Tot seguit reproduïm l'entradeta d'ABC:

La Policía Nacional desmanteló ayer en Guipúzcoa la infraestructura del 'comando legal' que el pasado verano atentó en Salou, así como en los aeropuertos de Barajas y Málaga mediante la colocación de coches bomba, aunque, en este último caso, pudo ser desactivado por los TEDAX. Los tres pistoleros del grupo han huido, aunque han sido detenidas siete personas acusadas de ser presuntos colaboradores y se han hallado armas y explosivo.

Ens tornem a trobar amb el mateix que abans: la utilització rutinària i mecànica de la presumpció d'innocència en lloc d'una utilització discursiva. D'entrada s'afirma que "La Policía Nacional desmanteló ayer en Guipúzcoa la infraestructura del 'comando legal' que el pasado verano atentó en Salou". A més, cal assenyalar l'ús d'aunque. Se'ns ve a dir: no s'ha detingut els membres de l'escamot però, déu n'hi do, se n'ha detingut els col·laboradors.

Però si algú no esta convençut del s'acaba d'afirmar (que no es respecta la presumpció d'innocència dels detinguts en operacions contra ETA) només cal recordar els titulars de portada de tres diaris:

Detenidos 7 colaboradores del grupo etarra que atentó contra el aeropuerto de Madrid (EP)

Desmantelado el aparato de apoyo al 'comando itinerante' de ETA que atentó en Barajas, Málaga y Salou (EM)

"Detingut un grup de suport a ETA" amb l'avanttítol "Fabricava cotxes bombes" (EPC)

Pel que fa a l'Avui, que no obria en portada amb aquesta notícia, l'encapçalava amb un titular que és una altra mostra de vulneració del codi deontplògic pel que fa a la presumpció d'innocència:

"La policia desmantella el grup de suport al comando itinerant d'ETA" (Avui)

2. La posada en llibertat de tres detinguts per la Policia Nacional

El mateix dia de la detenció tres persones són alliberades per la Policía Nacional. Evidentment, el tractament de la notícia no és el mateix que el del dia anterior. En primer lloc, hi ha un diari que no n'informa (en concret, l'Avui). I, en segon lloc, l'espai dedicat és mínim, de manera que hi ha casos en què apareix breument dins d'una altra notícia.

2.a. Importància de la notícia

A continuació veurem la rellevància que van donar els diaris a la notícia de la sortida en llibertat (definitiva o provisional, no ho podem saber) de tres dels detinguts. ABC i EPC n'informen en el titular de la notícia:

En libertad tres de los siete detenidos por la Policía (ABC)

En llibertat tres detingut en la batuda anti-ETA (EPC)

Per la seva banda, EP i LV situen la notícia dins de notícies relacionades aprentment amb ETA, tot i que en el cas dels 171 milions abandonats en un cotxe no era clara aquesta vinculació:

La Guardia Civil cree que los 171 millones hallados en un coche en Vizcaya iban a ser 'lavados' en euros (EP)

ETA intentó blanquear 169 millones (LV)

A més, aquests darrers diaris informen de pasada de la llibertat dels germans Zabalo:

Cotino confirmó la puesta en libertad de Dorleta, Idoia y Luis Ángel Zabalo, hermanos de Xabier Zabalo Beitia, uno de los huidos [...]. (EP)

Por otra parte, tres de los siete detenidos en la desarticulación, el martes, de un comando etarra en Urretxu -Dorleta, Idoia y Luis Ángel Zabalo, hermanos de Xabier Zabalo Beitia, uno de los huidos- fueron puestos ayer en libertad. (LV)

La frase d'EP apareix enmig del darrer paràfrag de la notícia i la de LV n'és la penúltima. Apareixen, doncs, en el darrer lloc de la piràmide informativa.

2.b. La criminalització d'una detinguda

Si bé EM fou el diari que millor va informar sobre el nombre de detinguts i no va criminalitzar cap detingut, l'endemà aparegué el següent sota el titular "Gestoras ha tenido en la cárcel a 32 de sus miembros":

El juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón viene actuando contra el entramado político-financiero de ETA desde 1998, año en el que ordenó el cierre del diario Egin y de la emisora Egin Irratia, para, posteriormente, el 20 de noviembre de ese mismo año, declarar la ilicitud de la organización KAS, en plena tregua de la banda terrorista.

A partir de ese momento, las investigaciones del juez han motivado la ilegalización de la organización Ekin, de Haika (sucesora de la asociación juvenil Jarrai) y el cierre de la revista Ardi Beltza, operaciones en las que han sido detenidas cerca de un centenar de personas.

Con respecto a Gestoras pro Amnistía, ilegalizada desde ayer, las Fuerzas de Seguridad han detenido, al menos, a un total de 32 destacados miembros desde 1988 por su supuesta vinculación con ETA. La última, Miren Begoña Beguiristain, fue arrestada anteayer junto a otras seis personas como presunta colaboradora del comando itinerante de ETA, al que se atribuye la colocación de coches bomba en los aeropuertos de Madrid y Málaga y en un hotel de Salou.

De la mateixa manera que el dia anterior ABC i LV van criminalitzar Miren Josune Begiristain, l'endemà fou EM qui va criminalitzar la dona. Tant pel que fa al context on surt (detenció de persones vinculades amb Gestores) com pel titular. A més, aquest titular és inadequat perquè Miren Josune Begiristain va ser detinguda però no va ingresar a la presó ("ha tenido en la carcel"). També es pot comprovar que el titular no concorda amb el cos de la notícia, ja que el cos afirma que "las Fuerzas de Seguridad han detenido, al menos, a un total de 32 destacados miembros". És evident que el nombre de detinguts no té per què coincidir amb el nombre d'empresonats. Per exemple, Begiristain fou detinguda però no pas empresonada.

Encara hi ha un altre aspecte a comentar: si bé el dia anterior afirma que hi hagué quatre detencions, en el cos de la noticia que comentem afirma que n'hi hagué set ("La última [...], fue arrestada anteayer junto a otras seis personas"). Segurament, el periodista que va redactar aquesta notícia no és el mateix que el dia que el qui ho havia fet el dia anterior, però aquest fet no l'eximeix de llegir el diari on treballa..

3. La posada en llibertat de tres detinguts pel jutge i la interpretacó final de l'operació policial

El jutge Ismael Moreno posa en llibertat tres detinguts. A partir dels diaris, però, no queda clara la situació jurídica dels tres alliberats. En concret, no queda si el sumari del procés els implica o no, és a dir, si estan en llibertat definitiva o en llibertat provisional. La diferència és òbvia: en el primer cas, els tres detinguts no estan implicats en cap sumari, en l'altre cas, sí (amb el benentès que el fet d'aparèixer en un sumari implica automàticament que aquesta persona sigui processada i, per descomptat, que sigui necessàriament culpable).

Els cossos dels diaris no deixen clar què ha passat. Així, EPC utilitza un sintagma col·loquial com llibertat incondicional; EP parla de libertad sin fianza; l'Avui diu que queden en llibertat per falta de proves i LV afirma que el jutge decretó la libertad. A partir de la presentació confusa i poc precisa que en fan els diaris, no podem tenir clar si es tracta d'una llibertat definitiva o ferma o d'una llibertat provisional sense fiança.

En aquest sentit, cal demanar als professionals del periodisme que siguin rigorosos amb els termes judicials i que ens ajudin a saber realment què ha passat.

3.a. Decepció pel resultat de l'operació policial

Tot seguit reproduïm tres citacions que mostren la decepció pel resultat de l'operació policial, la qual contrasta amb els termes com s'havia presentat la notícia el dia 19 (en què apareixien expressions com que la policia "logró desmantelar" o "asestó un nuevo golpe" o que la pressió policíaca "sigue en aumento" o que l'operació "se saldó" amb set detencions):

Només un dels set detinguts dimarts passat a Guipúscoa en una operació policial contra ETA continua empresonat. (lead d'EPC)

Un solo encarcelado de los siete detenidos en Guipúzcoa (titular d'EP)

De los siete detenidos en la operación sólo Igor Irrestarazu fue encarcelado por colaboración con banda armada. (ABC)

Podem veure que dues de les frases anteriors no apareixen en un lloc qualsevol: una forma part del lead i l'altra és un titular. L'altra apareix enmig de la notícia. L'aparició de l'adverbi només o solo/sólo mostren de manera evident que el resultat de l'operació policial no era l'esperat. És obvi que, per als diaris, les expectatives creades no es van complir.

L'adverbi només és molt interessant perquè la seva pressuposició depèn de l'emissor. Mentre que en els fragments reproduïts d'ABC, EP i EPC és una mostra del desencís dels diaris davant el que ha succeït, si hagués estat Gara qui l'hagués utilitzat, s'interpretaria com una mostra més de les batudes sense fonament jurídic contra l'esquerra abertzale.

També cal remarcar que no hi ha presumpció d'innocència per a l'empresonat a ABC.

Un altre aspecte a considerar és la presentació del resultat de l'operació. ABC, Avui, EPC i EP fan el recompte total:

De los siete detenidos en la operación sólo Igor Urrestarazu fue encarcelado por colaboración con banda armada. (ABC)

En llibertat 6 dels 7 detinguts en l'ultima batuda contra ETA (titular d'EPC)

Así, de los siete capturados sólo uno está entre rejas [...]. (EP)

D'altra banda, i tornant als números, els lectors/les lectores de LV han de fer els comptes:

El juez decretó asimismo la libertad de otros tres detenidos, que se suman a los tres que la propia policía dejó en libertad antes de pasar a disposición judicial.

3.b. Continuació del discurs oficial

Malgrat que tres detinguts foren posats en llibertat sense càrrecs per la Policía Nacional, que d'altres tres estiguin en el carrer en una situació jurídica que no podem determinar i que a la presó hi resti un presumpte col·laborador d'ETA, en els cossos de les notícia es continua mantenint la versió dels fets del primer dia. Per exemple, EPC afirma que:

Aquest comando va aconseguir fugir íntegrament dimarts passat, quan es va precipitar l'operació policial a Guipúscoa contra els seus col.laboradors.

L'escamot no va fugir "dimarts passat", dia 18, sinó un més i mig abans, segons que van informar els diaris el dia 19. A més, la persona que escriu la notícia comenta que l'operació policial va detenir-ne "els seus col·laboradors". A hores d'ara està clar que els tres germans Zabalo no tenen cap causa oberta en contra seva. Per tant, tota l'oració subordinada és inadequada ja que l'operació policial va comportar detenir algunes persones que no són, si més no per les proves de què disposa la Policía Nacional actualment, col·laboradores d'ETA.

L'Avui comet el mateix error:

L'Audiencia Nacional va alliberar ahir tres dels quatre detinguts dimarts a Guipúscoa en l'operació en què es va desmantellar un grup de suport al comando itinerant d'ETA, els tres membres del qual van fugir.

El text afirma que l'operació policial "va desmantellar un grup de suport" quan el resultat judicial, per ara i en espera del judici, ha estat l'empresonament d'una persona per presumpte col·laboració amb ETA, posteriorment posada en llibertat provisional sense fiança.

Per acabar, cal assenyalar el titular d'ABC:

En libertad tres colaboradores del 'comando itinerante' de ETA

És de remarcar que tot i que han estat posats en llibertat, no podem determinar si amb llibertat ferma o provisional, ABC no només els continua considerant col·laboradors, sinó que no manté la presumpció d'innocència.

3.c. Error en la narració dels fets

Les dues citacions que reproduïm a continuació cometen el mateix error:

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno va ordenar ahir deixar en llibertat incondicional tres dels quatre presumptes col·laboradors de la banda terrorista que continuaven a la presó. (EPC)

El jutge Ismael Moreno va decidir l'excarceració de Joseba Segurola, Asier Aldama i Miren Josune Begiristain després que neguessin repetidament haver col·laborat amb ETA [...]. (Avui)

És impossible que les persones posades en llibertat pel jutge siguin excarcerades o abandonin la presó perquè no hi havien estat. La Policía Nacional els va posar a disposició del jutge després d'interrogar-los, raó per la qual no havien trepitjat cap presó. Ho confirma EPC del dia 20 de desembre, que afirma que "la resta [els quatre detinguts] va continuar en dependències policials a l'espera de passar a disposició judicial."

4.d. La persona empresonada és posada en llibertat sense fiança

El dia 3 de gener de 2002, Igor Urrestarazu, l'únic empresonat arran de l'operació policial de 18 de desembre, és posat en llibertat sense fiança. Per tant, es tracta d'una llibertat provisional.

L'únic diari dels analitzats que informa el dia 4 de gener de l'alliberament del detingut és EPC. Ho fa en un breu titulat "Alliberat un detingut en una operació anti-ETA". Cal fer notar, però, que no es tracta d'un detingut en una operació anti-ETA, sinó del darrer detingut que en una operació antiETA.

S'ha de remarcar que la resta de diaris no esmenta en cap moment la posada en llibertat del detingut.

5. Conclusió

Volem remarcar que els defectes que hem assenyalat en el tractament de les detencions tenen una causa principal: el periodista no es distancia del discurs de la font informativa. De fet, els textos semblen en alguns fragments redactats pels gabinets de la Policía Nacional o el Ministerio del Interior. En les qüestions bàsiques, els periodistes assumeixen el discurs de la policia de manera que no es veu la seva intervenció en la redacció de la notícia. En posarem un exemple. No és el mateix escriure "La Policía asestó un duro golpe a ETA" que "Según afirma la Policia, ayer asestó un duro golpe a ETA". A la primera frase, el periodista assumeix el discurs de la policia (no importa si cert o fals). En canvi, a la segona frase, el periodista es limita a reproduir el que diu la policia (no importa si és cert o fals). Com és evident, se'n podria posar un grapat d'exemples.

Una altra qüestió clara, estudiada per Antoni Batista, és l'observació de la presumpció d'innocència, o més ben dit, la seva no-observació. I, encara més, si bé en ocasions s'utilitza, se'n fa un mal ús: es tracta d'una presumpció d'innocència merament rutinària, mecànica, i no pas discursiva, com ja hem assenyalat. De vegades, a més, no només no es manté la presumpció d'innocència a la qual té dret qualsevol persona detinguda, sinó que de vegades hi ha una criminalització del detingut/de la detinguda.

Per acabar, hem vist com al llarg del procés el lector va perdent informació sobre el que està passant amb el detingut. Si bé se'ns informa a bastament sobre les detencions, els passos següents es van diluint si els detinguts són posats en llibertat pel jutge. No se'ns informa, per tant, de la llibertat d'alguns detinguts o se'ns informa enmig d'altres notícies i de passada. S'arriban al cas extrem de l'únic empresonat, del qual només un diari ha informat que ha sortit de la presó. Els lectors de la resta de diaris no saben que està en llibertat provisional sense fiança.

En definitiva, la detenció de set presumptes col·laboradors d'un escamot d'ETA és un bon exemple de com tracten els diaris convencionals la informació sobre ETA i en general tot allò que té a veure amb el que aquesta mateixos mitjans anomenen conflicte basc.