[Hem traduït aquest article per diversos motius malgrat la llunyania temporal els fets. En primer lloc, perquè la CBS es va disculpar recentment per haver emès un reportatge sobre George Bush en què s'utilitzaven documents falsos. No cal insistir gaire que aquest fet mai no passa amb les persones corrents o amb les acusades erròniament d'alguna il·legalitat, per a les quals en un bon grapat de casos no existeix ni tan sols la presumpció d'innocència.

En segon lloc, Dan Rather ha sortit diverses vegades en diaris catalans com el màxim representant de la visió crítica dins de la televisio i cal dir que "no és or tot lo que lluu".

I, en tercer lloc, cal recordar que Dan Rather s'oferí al president nord-estadounidenc per fer el que calgués a l'inici de la guerra de l'Iraq.]

 

Malgrat la professió d'estricta objectivitat en la cobertura de les notícies, el periodisme convencional fa excepcions: alguns temes es cobreixen sense cap pretensió d'objectivitat. Dan Rather i CBS News van abraçar durant els anys 80 una causa, la dels mujahidin afganesos. La falta de rigor de la cadena en la defensa d'aquesta causa va ser motiu d'escàndol.

A partir del 27 de setembre de 1987, una sèrie d'articles de Janet Wilson al New York Post va denunciar que els programes de Dan Rather a la CBS havien "emès" repetidament "filmacions de batalles fictícies i notícies falses" sobre la guerra de l'Afganistan. Entre les acusacions tenim les següents:

Falsificacions. La CBS va presentar un muntatge filmat d'accions de comando on els mujahidin afganesos actuaven com a actors en seqüències que pretenien mostrar avanços rebels com la voladura de les línies elèctriques de Kabul. Es van interpretar i filmar escenes de mujahidin assetjant les posicions enemigues i fent explotar una mina en la seguretat d'un camp d'entrenament del Pakistan. Un reactor de les forces aèries del Pakistan en missió de pràctiques es va presentar com "un reactor soviètic que bombardejava pobles afganesos" .

Invencions. El 1987, CBS News va emetre una seqüència que mostrava una bomba feta perquè semblés una joguina presumptament col·locada per soldats soviètics per tal de mofar-se dels nens afganesos. El Post citava un productor anònim de la BBC que asegurava que la bomba havia estat feta pel càmera de la CBS.

Distorsions. L'11 d'agost de 1987 Dan Rather va presentar imatges bèl·liques que pretenien mostrar el que ell descrivia com "la més gran derrota en un sol dia de les forces soviètiques des de la II Guerra Mundial" amb la mort de 800 efectius soviètics. En realitat, la batalla va ser petita i ni tan sols hi van prendre part forces soviètiques.

Els articles del Post es van centrar en Mike Hoover, un càmera freelance responsable de la majoria de les filmacions sospitoses de la CBS. Hoover, un autoproclamat partisà mujahidin, es considerava un realitzador cinematogràfic més que no pas un informador neutral (L.A. Times, 29 de setembre de 1987). D'acord amb el Post, Hoover va orquestrar escenes de guerra i va encoratjar els mujahidins perquè n'exageressin les victòries. El Post no va trobar cap prova que la CBS News hagués emès notícies falses o fictícies.

FAIR, que havia criticat repetidament la cobertura afganesa de la CBS, va atribuir la negligència en la informació de la CBS (que va exagerar la força dels rebels) a les simpaties pro-mujahidin de la cadena: La cobertura de la CBS sovint semblava més propaganda de guerra que no pas informació. La seva funció semblava més la de cheerleader que la de periodista. Altres dimensions del conflicte com el fonamentalisme islàmic i el paper de la dona quedaven en un segon pla. És que la CBS tenia tanta fam d'imatges de victòries militars dels mujahidin que va deixar de constrastar-les acuradament? Va convertir-se la CBS en un instrument de la propaganda de les guerrilles?

Donada la brutalitat de l'ocupació soviètica, és comprensible que els periodistes sentissin simpatia per la resistència. Però les cadenes de televisió es declaren neutrals. FAIR es preguntava quant de temps els periodistes durarien càmeres o corresponsals a la CBS si la seva cobertura es decantés cap a insurreccions oposades a la política exterior dels EUA: l'OAP, el FMAN del Salvador, o fins i tot les guerrilles del CNA de Sudàfrica. De tots els moviments de guerrilla del món no és gens sorprenent que els corresponsals de la CBS s'obsessionin tan sols amb un que rep el suport decidit del govern dels EUA. "L'Afganistan va ser l'obsessió de Rather", va destacar Richard Cohen, que havia estat editor de notícies de l'estranger de la CBS. (Un informe del Servei de Recerca del Congrés va descobrir que la CBS dedicava molta més cobertura a l'Afganistan que cap altra emisora: CBS 55,2 minuts; NBC 28,8 i ABC 19,7.

En la cobertura del tema de "l'Afganiscam de la CBS" la majoria de comentaristes televisius van tractar la CBS reverencialment, van tancar els ulls a casos obvis d'esbiaixament i parcialitat, i van centrar-se en canvi en qüestions anecdòtiques com l'ètica de Mike Hoover o si les cadenes de televisió poden confiar en càmeres freelance a l'estranger. Pocs es van preguntar si l'esbiaixament promujahidin de Rather va donar llum verda a Hoover i a altres al lloc dels fets, i va provocar la suspensió de l'escepticisme periodístic quan van arribar les imatges.

La majoria de periodistes van investigar ben poc i es van acontentar a plantejar la qüestió com un "el New York Post afirma/CBS ho nega". Diversos diaris, el New York Times especialment, van encobrir la CBS publicant repetidament les denúncies insubstancials d'empleats anònims de la cadena durant la setmana que la CBS suposadament no feia comentaris sobre el tema. Una de les fonts sobre la CBS del Times va vincular les acusacions a una "campanya soviètica de desinformació" contra Rather.

Inicialment, executius anònims de la CBS havien promès a Times (29 de setembre de 1989) i a d'altres mitjans una refutació "punt per punt" de les acusacions del Post tan bon punt com les seves investigacions concloguessin. En comptes d'això, la CBS va acabar oferint tan sols una suau declaració de 87 paraules afirmant la "integritat" de la seva cobertura d'"aquella guerra llunyana". Va admetre únicament l'"ús no intencionat d'un avió erròniament identificat" -el reactor de proves pakistanès que es va fer passar per un reactor soviètic de bombardeig. La CBS va posar Mike Hoover a la disposició dels entrevistadors per negar alguna de les acusacions de muntatge, però les més específiques -com la bomba-joguina i la falsa informació de la més gran derrota soviètica en un sol dia- no se li van formular mai. Cas tancat.

Quan FAIR va demanar al portantveu de la CBS, Tom Goodman, què havia passat amb la refutació punt per punt, aquest va negar que s'hagués fet mai aquesta promesa, tot deixant entendre que el Times i altres periodistes s'havien inventat la promesa o l'havien malinterpretat. La cobertura de la CBS va ser possible per la manca de seguiment dels mateixos reporters que primer ja s'havien refiat de les fonts anònimes de la CBS. Un reporter inquiet hauria investigat els temes següents:

El coneixement de la CBS de la dubtosa credibilitat de Hoover: Després que l'article de 1985 de la revista Outside parlés de la falsificació d'escenes practicada per Hoover en films d'aventures, el president de CBS News Ed Joyce i Dan Rather van intercanviar notes sobre el càmera, en què Rather responia de la integritat de Hoover. Les notes van ser publicades pel columnista Frank Swetlow al L.A. Daily News (29 de setembre 1989). Swetlow va informar (2 d'octubre 1989) que una emissora de televisió rival va descartar de contractar Hoover després que admetés haver filmat batalles que eren muntatges. El 1987 la CBS va saber que havia emès una història de Hoover que contenia imatges preses per un rebel afganès com a part d'un projecte USIA, que tenia el suport de la Universitat de Boston. És il·legal emetre una filmació USIA als EUA (BU Daily Free Press, 30 d'octubre de 1987; Boston Globe, 30 d'octubre de 1987).

El patró d'inflar els mujahidin: Quan Rather va convertir una petita batalla en "la més gran derrota en un sol dia de les forces soviètiques des de la Segona Guerra Mundial" (11 d'agost de 1987), Dean Joachim Maitre, de la Universitat de Boston, un partisà pro-mujahidin militant, va apuntar que les tropes soviètiques ni tan sols van participar en l'escaramussa. Preguntat com la CBS va poder cometre un error així, Maitre va dir a Extra!: "Potser els desitjos més que no pas els fets van determinar la seva interpretació." El patró va continuar després de Hoover amb la sèrie de quatre capítols de la sèrie "Afganistan: el fracàs soviètic" (CBS, Evening News, 5-8 de desembre de 1988), que suggeria, seguint Rather, que era "el principi de la fi" del govern de Kabul.

Partisans amb càmeres: Hoover no era l'únic partisà que cobria la guerra de l'Afganistan per a la CBS. Un altre era el càmera/periodista/activista de dretes Kurt Lohbeck, el qual, quan no enviava reportatges a la CBS, testificava (25 de febrer de 1985) al Congrés tot utilitzant la seva filmació en vídeo per justificar la demanda de més ajut militar per als "lluitadors per la llibertat". Va organitzar conferències de premsa per als líders mujahidin i va presentar-los a alguns membres del Congrés. En una nota del Departament d'Estat de 1986, actualment desclassificada, es pot llegir que organitzava aparicions als mitjans de comunicació d'un líder rebel afganès que visitava els EUA, i que es referia a Lohbeck com un "especialista en l'Afganistan de la CBS" i a Hoover com la persona "de contacte de Dan Rather". Els editors del Wall Street Journal van rebutjar un article de Mary Williams Walsh al Wall Street Journal que dirigia una mirada crítica a la confiança de la CBS en Lohbeck i Hoover.

Un reportatge de la CBS ara qüestionat és el documental "La batalla de l'Afganistan" (29 de juliol de 1987), narrat per Dan Rather. La CBS va fer constar Mike Hoover com a "director/cineasta". Entre els crítics de televisió la unanimitat era gairebé completa: es meravellaven davant de l'"espectacularitat", el caràcter "irreal" i "cinematogràfic" de les imatges de guerra del documental, i es queixaven del caràcter desdibuixat de la narració. Arthur Unger va escriure aquesta conclusió a la revista Christian Science Monitor: "El documental tendeix a ignorar/disculpar el fet que, si resulta victoriosa, aquesta guerra santa podria derivar en un altre estat fonamentalista islàmic revolucionari, potser fins i tot alineat amb l'Iran... La força del documental radica en el "valor d'entreteniment" de les seves imatges úniques de les accions bèl·liques de la guerrilla més que no pas en cap anàlisi profunda."