Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
22 d'abril de 2004
Novetats  
   
El referèndum constitucional europeu del 2005: Quants espanyols han dit no?
   
Contrastant
 

El dia 20 de febrer de 2005 es va celebrar el referèndum on es demanava als ciutadans de l'Estat espanyol que es pronunciessin a favor o en contra del tractat que estableix una constitució per a la Unió Europea. Els resultats d'aquesta consulta popular van ser els següents:

Estat espanyol
Catalunya
Participació
42'32%
40'96%
76'73%
64'64%
No
17'24%
28'07%
En blanc
6'03%
7'29%

NOTA AL QUADRE: Utilitzem l'àmbit territorial de Catalunya i no pas de Països Catalans perquè les anàlisis de la premsa fan les comparacions a partir de Catalunya.

Molts analistes i polítics catalans han destacat com a fet significatiu la diferència entre el vot negatiu a Espanya i a Catalunya. Aquesta diferència l'han quantificat, en la majoria dels casos, efectuant una senzilla resta: 28,07-17,24= 10,83. Ara bé, tal com diu Lluís Bou al diari Avui de dilluns 21 de febrer, "Si es fa la mitjana espanyola sense comptar-hi Catalunya, per tal de poder realitzar la comparació dels dos resultats amb total objectivitat, el percentatge de vots contraris al tractat Europeu al Principat gairebé dobla el de la resta de l'Estat, que arriba tot just al 15,4 % dels vots emesos." Segons els nostres càlculs el percentatge de vots contraris al Tractat Europeu és lleugerament inferior a la xifra que dóna Bou, concretament del 15,2%. Sigui com sigui, qualsevol anàlisi política que pretengui ser rigorosa ha de tenir en compte aquestes dades, ja que per poder comparar cal que hi hagi dos termes diferenciats. És metodològicament incorrecte establir una comparació en què un dels dos termes comparats és a les dues bandes de la comparació.

Si la mitjana espanyola es fa sense comptar-hi Euskadi i Navarra, el percentatge del vot negatiu a l'Estat espanyol baixa un punt més i se situa en el 14,1% dels vots emesos, atès que a Euskadi i Navarra el vot negatiu encara va ser més alt que a Catalunya. Nosaltres creiem que si volem dotar de valor polític la comparació del vot negatiu català amb l'espanyol cal excloure del conjunt espanyol el País Basc. Si no ho fem així utilitzarem els vots contraris al tractat al País Basc contra els vots contraris al tractat a Catalunya, quan les motivacions polítiques d'uns i altres són, si fa o no fa, les mateixes. És a dir, que els analistes i els polítics que volen minimitzar el no a Catalunya ho fan utilitzant el no dels votants de l'independentisme basc.

Una vegada més podem constatar que fins i tot l'organització de les dades més objectives i quantificables com pot ser el resultat d'un referèndum, no és neutre des del punt de vista ideològic, sinó que és deutora d'una determinada visió del món i de la societat. Els periodistes, però, rarament en són conscients i les seves informacions i interpretacions accepten quasi sempre aquests apriorismes d'una manera acrítica i en fan de transmissors al conjunt de la ciutadania en els seus articles i en els seus missatges televisius i radiofònics.