|
El dia 9 d'abril, al programa informatiu Catalunya
vespre de Catalunya Ràdio, el conductor del
programa, Kilian Cebrià, va entrevistar, cap
a les 19.40h, el senyor Fernando Castillo, president
internacional de Reporters sense fronteres. La intervenció
del senyor Castillo ens va sorprendre per diverses raons.
En primer lloc, ens va sorprendre que parlés
de "forces aliades" per referir-se a les tropes
britàniques i nord-americanes que combatien a
l'Iraq en el moment en què s'emetia el programa
radiofònic. En aquesta guerra, els mitjans de
comunicació han utilitzat principalment tres
maneres de referir-se a les tropes que van lluitar contra
l'exèrcit iraquià: forces aliades, forces
anglo-americanes i forces invasores. És evident
que hi ha una gran diferència entre emprar-ne
una o una altra. La denominació més neutra
és la de forces anglo-americanes, ja que tan
sols ens informa de la procedència geogràfica
de les esmentades forces. La denominació forces
invasores denota un posicionament pro-iraquià
o contrari a l'acció militar de britànics
i nord-americans. La denominació forces aliades
és la que han divulgat les fonts oficials britàniques
i nord-americanes, i, per tant, utilitzar-la equival
a acceptar la versió del conflicte que proporcionen
els governs de Bush i Blair. Per això ens sembla
improcedent que el president d'una associació
de periodistes no opti per una denominació més
neutra que aquesta.
Però la nostra sorpresa va augmentar
quan vam sentir el senyor Castillo parlar de periodistes
morts a l'Iraq tant per foc amic com per foc enemic.
Fernando Castillo es referia al fet que els primer dies
d'abril de 2003 van morir a l'Iraq diversos periodistes,
uns víctimes del foc anglo-nord-americà
i uns altres víctimes del foc iraquià.
Quin és per a Fernando Castillo el foc amic
i quin el foc enemic? El context deixava ben
clar que els periodistes a què es referia Castillo
eren els periodistes occidentals, i que el foc amic
és el produït per les forces occidentals
del Regne Unit i dels Estats Units. En aquest punt cal
preguntar-se quina mena d'informació pot proporcionar
un reporter que en un conflicte bèl·lic
distingeix entre foc amic i foc enemic.
Tant com el que va dir el senyor
Fernando Navarro, però, ens va sorprendre el
que no va dir. En efecte, el president de Reporters
sense fronteres va denunciar la situació de manca
de llibertat d'expressió, i fins i tot de llibertat
física, que pateixen molts periodistes a diversos
llocs del món. Es va referir concretament a Cuba,
on va explicar que els dies immediatament anteriors
s'havien jutjat i condemnat diversos periodistes per
l'exercici de la seva professió. A Euskadi, el
març de 2003, va ser tancat un mitjà de
comunicació, el diari Egunkaria, van ser
detinguts diversos professionals de la comunicació
i es van obrir processos judicials contra alguns d'ells.
A més, el director del rotatiu clausurat ha denunciat
haver patit tortures de part de la policia espanyola.
Per això, ens sorprèn que el president
de Reporters sense fronteres no fes cap referència
a aquests en el seu repàs dels atacs que rep
la professió periodística arreu del món.
|