Divendres 4 d’abril: Crònica titulada “Asedio a Torà”.

Fonts:

-El periodista recorre a cinc fonts, cap de les quals es concreta amb noms i cognoms.

-Hi destaquen “las fuentes cercanas al caso”, que apareixeran a totes les informacions posteriors. En cap de les següents peces informatives, el periodista especificarà si són fonts policíaques.

-A la crònica, s’atribueix una cita a “las fuentes cercanas al caso”: “No quiere decir que el joven se le relacione directamente con bandas armadas o grupos terroristas –precisan fuentes cercanas al caso-. Lo que ocurre que es obligado aplicar la ley Antiterrorista en aquellos delitos, desde homicidios hasta incendios o estragos, como es el caso, cuya finalidad sea subvertir el orden constitucional o alterar gravemente la paz pública”. En la cita no es respecta la presumpció d’innocència ja que es dóna per suposat que el detingut ha atacat les entitats bancàries. Aquesta idea es veu reforçada per l’incís “como es el caso” que apareix a les declaracions. Es viola novament la presumpció d’innocència.

Context:

-El periodista explica els antecedents del jove detingut: “El joven de Torà, que ya había sido arrestado el 12 de octubre del 2001 en Barcelona durante los altercados registrados en la celebración del día de la Hispanidad, está acusado ahora de haber participado en algunos de los ataques perpetrados con artefactos incendiarios entre finales del 2001 y el 2002 a oficinas de Bellcaire, La Fuiola, Golmés y Belianes”. El periodista fa referència a una detenció anterior del jove, però no explica si va ser declarat culpable o innocent. Hi ha, per tant, un intent de criminalització del detingut.

Dissabte 5 d’abril: Notícia titulada “Otros dos jóvenes son detenidos en Torà y se les aplica la ley Antiterrorista por atacar cajeros”.

Titular:

El titular no respecta la presumpció d’innocència. Manca l’adverbi “presuntamente” al “por atacar cajeros”. Posteriorment, al segon paràgraf, el periodista sí la respectarà.

Fonts:

-El periodista recorre a les declaracions diverses persones per explicar el malestar que ha causat als veïns les detencions dels dos joves. No obstant això, el penúltim paràgraf fa de contrapés a les primeres opinions dels veïns. S’hi afirma que hi ha veïns que no han vist malament la contundència de la policia a l’hora de detenir-los, ja que “[els atemptats] llegaron a poner en peligro a los inquilinos que viven encima de las oficinas bancarias”. Tanmateix, el dia anterior el mateix diari havia afirmat que els atacs s’havien produït a Bellcaire, La Fuiola, Golmés i Belianes, no pas a Torà.

Context:

-La darrera frase de la notícia diu: “En los registros se encontró material piroctécnico y publicaciones sobre violencia callejera”. Considerem que aquesta dada té la intenció de deixar entreveure que la participació en els atacs és gairebé segura ja que tenien uns elements que, per al periodista, són incriminatoris per si sols. Així, no s’especifica de quin material pirotècnic en concret es tractava, ja que tothom sap que pot tenir unes finalitats diferents de les que pressuposa el redactor de la notícia. El mateix ocorre amb “las publicaciones sobre violencia callejera”, de les quals no se’ns informa del títol o l’editorial (si n’hi ha). És evident que aquesta informació inconcreta està copiada directament de la nota policial. A tall d’exemple, i per veure què passa quan es reprodueixen literalment notes policials només cal recordar les informacions sobre la detenció el gener passat de determinats habitants de les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany, que van ser vinculats a Al-Qaida. Així, el diari AVUI (25-1-03) afirmava el següent:

Segons el ministeri de l'Interior, durant l'acció policial, denominada operación Llac, els agents van incautar abundant material destinat a la fabricació d'explosius, temporitzadors, comandaments electrònics, manuals sobre circuits i alguna documentació en àrab que està sent analitzada. Als pisos registrats també s'hi va trobar material químic explosiu i material divers que podrien haver estat enviant a Argèlia o Txetxènia.

Setmanes després vam assabentar-nos de què eren en realitat aquests suposats elements incriminatoris, especialment el “material químic”.

-S'ha de remarcar que la notícia apareix a la mateixa plana on es dedica un gran espai a unes declaracions d’Otegi sobre ETA.

Diumenge 6 d’abril: Notícia titulada “Dos de los detenidos en Torà confiesan la autoría de dos actos de violencia callejera”.

Titular:

-El lector que llegeix el titular entén que el que ha redactat el periodista s’adiu perfectament amb el fet que dos joves han admès la seva participació en els atacs. No obstant, si llegim la notícia, al tercer paràgraf, ens trobem el següent: “Los dos jóvenes habrían admitido, según indicaron ayer fuentes cercanas al caso, que volaron un repetidor de telefónica y televisión de Montmaneu, en la Panadella, el 9 de octubre de 2001 y que atentaron contra el domicilio de un concejal del PP en Torà”. És a dir, el periodista redacta un titular afirmatiu quan la informació l’escriurà més endavant en condicional i, a més, tampoc no indica la font d’on extreu la informació. D’aquesta manera, el periodista pren partit en el cas, ja que accepta la versió de “las fuentes cercanas al caso”.

-Considerem inadequat l’ús del verb “confesaron” ja que és valoratiu. Creiem que hagués estat més adequat dir “admitieron”.

Fonts:

-Veiem de nou com apareix l’expressió “las fuentes cercanas al caso”. Considerem que aquest eufemisme amaga les fonts policíaques, ja que totes les informacions que aporten al periodista són negatives per als interessos dels detinguts. Caldria preguntar-se per què hi ha aquest interès a no designar directament aquesta font.

Context:

-La notícia apareix a la mateixa plana en què es tracta una informació sobre la detenció d’un presumpte activista d’un escamot d’ETA.

Altres:

-El periodista també fa referència a l’estat de salut d’un dels detinguts: “El tercer arrestado permanecía ayer ingresado en un centro sanitario de Lleida, afectado por un ataque de pánico y ansiedad”. En cap moment, la notícia informa de la taquicàrdia que va patir ni del fet que va ser a les instal·lacions policíaques que va començar a trobar-se malament.

Dilluns 7 d’abril: Notícia titulada “El juez deja en libertad a uno de los jóvenes de Torà por razones de salud”.

Fonts:

-Al penúltim paràgraf, tornen a citar-se “las fuentes cercanas al caso” per indicar que “este auto de libertad sorprendió a los encargados de la investigación”, la qual cosa ens reafirma en la idea que “las fuentes cercanas al caso” són les fonts policíaques.

-A aquest paràgraf apareix per primera vegada l’advocat defensor des que La Vanguardia dedica espai al cas.

Altres:

-El periodista fa referència a la taquicardia que va patir el jove, però no concreta el lloc on va començar a trobar-se malament.

Dimarts 8 d’abril: Notícia titulada “Los jóvenes de Torà se acusaron entre sí de varios atentados con artefactos”.

Titular:

-Trobem un canvi en el vocabulari a l’hora de definir les accions comeses presumptament pel joves de Torà. Per exemple, el diumenge 6 d’abril el periodista qualificava les accions de “actos de violencia callejera”, mentre que al titular de dimarts parla de “atentados con artefactos”.

-Amb el titular de dilluns, el periodista torna a cometre l’error de diumenge. Llegim el lid de la notícia i hi trobem: “ Los tres jóvenes de Torà detenidos la semana pasada por orden del juez Baltasar Garzón acusados de cometer atentados incendiarios en oficinas bancarias y repetidores de televisión en la provincia de Lleida se han acusado entre sí de estos hechos, en las delcaraciones prestadas en dependencias judiciales y policiales, según indicaron ayer fuentes cercanas al caso”. De nou, el periodista accepta la versió de les “fuentes cercanas al caso” i la converteix en titular sense especificar-ne la font.

-La presa d’una posició per part del periodista queda en evidència al segon paràgraf, on apareix la versió de l’advocat defensor sobre les declaracions dels joves que “admite la existencia de estas acusaciones, pero las atribuye a las torturas y la presión policial a la que fueron sometidos estos jóvenes, a los que se aplicó la ley Antiterrorista”. Evidentment, el redactor no accepta la versió de l’advocat defensor (simplement n’informa) i la prova és que no la converteix en titular. Un cop més, s’evidencia la preeminència que la professió preiodística atorga a les fonts oficials, en aquest cas policials.

Context:

-La notícia apareix al cantó d’una altra sobre les “herriko taberrnas” i Batasuna.

Dimecres 9 d’abril. No apareix cap notícia sobre els joves de Torà a La Vanguardia.

Dijous 10 d’abril: Notícia titulada “El tercer joven de Torà ingresa en prisión tras salir del hospital”.

Cal remarcar l’afirmació que s’hi fa al darrer paràgraf de la notícia: “Y ahí acabó la colaboración del joven, ya que Jordi V.G. se negó a ser examinado por un forense de la Audiencia Nacional y a declarar ante el magistrado que le había citado, si no dejaban que el abogado que ha nombrado estuviera presente.” Amb l’expressió “Y ahí se acabó la colaboración del joven”, el periodista recrimina, és a dir, valora, l’actitud del detingut a l’Audiencia Nacional i no té en compte, per exemple, que un detingut no té l’obligació de declarar.

Divendres 11 d’abril: No apareix cap notícia sobre els joves de Torà a La Vanguardia

Dissabte 12 d’abril: No apareix cap notícia sobre els joves de Torà a La Vanguardia