El propassat 27 de setembre ETA va fer arribar un videocomunicat a Gara. Aquest diari en reproduí diversos fragments.

Per situar el videocomunicat, cal dir que hi apareixien tres membres d'ETA encaputxats, un dels quals feu l'al·locució en euskera.

A continuació volem fer un estudi de les ocorrències lèxiques que utilitzaren els diaris per tal de donar compte de la notícia. La nostra hipòtesi és la següent: la font informativa d'una notícia condiciona el lèxic que es tria per donar-ne compte.

Ens fixarem en quatre aspectes:

1. Denominació de l'actor.
2. Denominació de les accions.
3. Referències a les personaes
4. Referències al llistat de membres d'ETA morts que surt al final del videocomunicat.

1. Denominació de l'actor

Veiem el quadre següent:

La Vanguardia i El Periódico de Catalunya s'hi refereixen com a "organización terrorista", "los terroristas" o "la banda", és a dir, el lèxic habitual. L'Avui prefereix el sintagma "l'organització" per referir-se a ETA. El País, tot i que comença el lead de la notícia amb el sintagma ple "La organización terrorista ETA" opta preferentment per ETA. El Mundo utilitza exclusivament banda (terrorista). Per la seva banda, El Punt, fa servir exclusivament l'organització armada (basca).

Cal assenyalar que les dues formes més usuals per referir-se a ETA són ETA (33 ocurrències) i la banda (terrorista) (12 ocurrències).

També cal remarcar la preferència lèxica dels diaris per referir-se a ETA com a nom propi (33).

2. Denominació de les accions

A continuació, reproduïm el quadre següent:

Sorprenentment, LV utilitza 3 vegades "lucha armada", 2 vegades "legitimar/justificar el uso de las armas como método de acción política" i una vegada usa "justifica la violencia". En canvi, només utilitza un cop el mot terrorisme.

El mateix passa amb EPC, que utilitza un lèxic inusual en el tractament d'ETA: usa un cop "lluita armada", dues vegades "justifica la violencia" i, d'altra banda, un cop parla d'atemptats.

L'Avui opta pel nom "violencia i l'adjectiu "violent" juntament amb el nom aposta i el verb apostant.

EP és el diari que es més manté més fidel al discurs oficial: parla de "violencia", "violencia terrorista", "actividad terrorista" i "apología de la lucha armada".

Per acabar, El Punt, usa tres vegades el sintagma "lluita armada".

3. Persones que surten al videocomunicat

Tot seguit reproduïm el quadre següent:

4. Els membres d'ETA que són citats al final del vídeo

LV i EM consideren que no es tracta d'un tema noticiable i, per tant, no en parlen.

Cal remarcar que a la resta de diaris no hi ha surt el sintagma "terroristes", sinó el d'"activistae" o militants.

5. Conclusió

Com s'ha pogut comprobar, el tractament lèxic de les notícies sobre el videocomunicat se separa, més o menys, de la línia editorial dels diaris, llevat d'El Punt, i de la manera de com tracten informativament ETA aquests diaris. Segons la nostra hipòtesi, el fet cal trobar l'explicaació en la font informativa en què es basa la notícia. En aquest cas, en lloc de basar-se en fonts oficials (Ministerio del Interior, Polícia Nacional, Guardia Civil o Audiencia Nacional) es basa en una informació apareguda a Gara.